La Núria i la Georgina es coneixen des dels 3 anys, molt abans d’entendre el significat de la paraula ‘amistat’

La Núria i la Georgina es van conèixer molt abans que poguessin entendre el significat de la paraula amistat. Tenien tres anys. Va ser a l’Escola Gravi de Gràcia, i en aquella època, pels volts dels anys 80, l’escola era una cooperativa impulsada per diverses famílies. Entre elles, les mares de la Núria i la Georgina. “Les nostres mares eren molt amigues i nosaltres de seguida també ho vam ser”, recorda la Núria Balada, presidenta de l’Institut Català de les Dones.

Eren les dues nenes més petites de la classe, nascudes al novembre amb pocs dies de diferència. “Anàvem a tot arreu juntes”. Jugaven als carrers de Gràcia, dormien l’una a casa de l’altra… i juntes van apuntar-se a l’extraescolar d’iniciació a la gimnàstica, les úniques nenes en un grup de nois. Feien salt al poltre, tombarelles, salts… “Teníem un caràcter molt similar, molt tossudes”, assenyala la Núria. Ens assemblàvem tant que, d’esquena, fins i tot el seu pare ens havia confós alguna vegada”, afegeix.

Uns anys després, van passar de la gimnàstica a la dansa: es van apuntar a l’Esbart Dansaire Esquellerinc. Cada dissabte agafaven el metro i se n’anaven cap a Sarrià a cantar i ballar. “Era un moment de relax, però també de concentració”, reivindica. El pas següent ja va ser agafar l’avió: amb 12 anys se’n van anar a Holanda en el que seria el seu primer intercanvi. “També vam anar a Leipzig, Alemanya, i a París, on vam compartir uns dies amb uns nens d’una coral francesa. Viatjar i conèixer tantes persones diferents crec que ens va donar a totes dues una visió del món molt plural, una mirada molt oberta”, reflexiona.

La Núria i la Georgina van créixer i van agafar camins diferents. Ara ja no es veuen tant com abans, però parlen sovint per telèfon o s’escriuen missatges. “Diuen que les xarxes socials són fatals, però et permeten aquesta proximitat que el temps potser no fa possible”, diu la Núria, que reivindica que la Georgina “és una d’aquelles persones amb qui pots comptar sempre”.

Ho va tornar a comprovar l’1 d’octubre, quan totes dues van coincidir a la mateixa escola, la Pare Poveda. La Georgina havia passat la nit a l’escola, i la Núria hi va arribar a les quatre de la matinada. “No sabia que seria allà, va ser una sorpresa”. Recorda que van passar nervis, sobretot quan van començar a arribar les notícies de les càrregues policials. A l’escola Pare Poveda la policia no hi va fer parada, però elles s’hi van quedar fins passades les onze, juntes i tossudes.