El valor de ser concret

Barcelona“No trobava el meu forat i, tot i que els agradava el que feia, em costava molt que acceptessin la meva roba”, recorda Marta Huerta dels seus inicis com a emprenedora. La seva firma de disseny homònima fa quatre anys que navega pel mar de marques de petit format que intenten fer-se un lloc al mercat. “No desistia. Anava amb la maleta en mà parlant amb proveïdors i botiguers per saber què buscaven, què no tenien o què els faltava... fins que vaig veure la solució”, argumenta la jove dissenyadora lleidatana. Va ser a partir d’una necessitat patent que va decidir ara fa dos anys enfocar el seu negoci al disseny de pantalons femenins. “Els pantalons sempre han sigut una peça de roba que complementa, però jo he decidit donar-los una volta perquè guanyin protagonisme”, explica Huerta. La dissenyadora crea ara peces innovadores de patrons estructurats i línies suaus, i posa especial èmfasi en els teixits per aconseguir pantalons versàtils que s’adapten a més d’una ocasió. “Busco l’elegància més natural amb pantalons que siguin còmodes i funcionals perquè es puguin portar cada dia o bé que esdevinguin un comodí per als looks més sofisticats”, assegura. La producció és artesana i Marta Huerta treballa amb proveïdors i tallers de proximitat que garanteixen un segell de qualitat que es reforça amb una revisió meticulosa de cadascuna de les peces. “Ara és més fàcil d’explicar què faig i el producte entra molt fàcilment pels ulls, i això m’ha obert portes”, assegura la jove emprenedora. Actualment la firma es concentra a Catalunya, però ja mou fils per donar-se a conèixer de portes enfora. “Ens estem movent a Madrid i més enllà amb dos contractes amb compradors externs. Un prové de Londres, i l’altre, de Singapur”, diu entusiasmada. I conclou somrient: “Els pantalons han sigut la meva salvació”.

Qui també ha especialitzat la seva marca en un producte ha estat Fabiola Jaquero, impulsora de Dumanto. Concretament la firma barcelonina se centra en el disseny de capes, ponxos i mantells en clau contemporània per a la dona més urbana. “Volia recuperar la tradició d’aquestes peces de vestir amb dissenys actualitzats perquè considero que són un símbol de feminitat i donen personalitat a qualsevol look”, explica la dissenyadora. Dumanto acaba de néixer amb una primera col·lecció d’hivern elaborada amb teixits de qualitat, patrons amb vocació de sastreria i una confecció ben acurada. Una aposta per fer-se visibles. “Hi ha molta competència amb marques consolidades que fan de tot, per això intento que les meves peces de roba siguin específiques, originals i amb un punt diferenciador», diu Jaquero. La roba d’abric de Dumanto vol seduir el mercat espanyol abans de fer un salt més enllà. Ara per ara intenta trobar el seu lloc. “Estem en fase d’obertura en tots els sentits”, afegeix.

Motxilles amb visió de futur

De vegades la clau de l’èxit d’una marca resideix a impulsar un complement que torna a colonitzar les ciutats després d’haver-se vinculat exclusivament a la muntanya: la motxilla, que reivindica el seu vessant aventurer dins la jungla d’asfalt. I ho fa en un moment oportú, en plena crisi econòmica en un mercat encara per explorar a casa nostra. Així és Ölend, una firma barcelonina creada el 2012 “gairebé per casualitat” per Adriana Dumon, Fran Ríos i Antonio Longás. Els tres fundadors, que provenen del món audiovisual, compartien una mateixa passió: “La nostra inspiració prové del nord d’Europa en les motxilles que utilitzaven els alpinistes als anys 50”, explica Dumon. Partint d’aquest imaginari van aprendre a cosir per elaborar les seves creacions d’estètica urbana i minimalista, des del seu taller situat al Poblenou. D’aquesta primera fase en guarden bons records perquè actualment Ölend ha fet un pas més endavant. “Ara ja venem a 18 països a través de la botiga online, però el nostre repte és obrir espais físics a les principals ciutats europees perquè els clients les volen veure, tocar i emprovar en directe”, argumenta Elisabeth Forroll, directora comercial de la marca. Amb aquest objectiu d’expansió, Ölend no descarta diversificar-se: “Volem fer altres complements com ara gorres o, fins i tot, roba d’abric que mantingui la mateixa essència”, avança Adriana Dumon. I conclou: “Pas a pas, quan no hi hagi cap risc”.

L’especialització també sedueix altres àmbits com ara la indumentària laboral. “Fa més de deu anys que soc cuiner i mai m’havia quedat bé l’uniforme. No n’hi havia cap que s’adaptés al meu cos i em dificultava les tasques”, recorda Iván Guil. D’aquesta experiència personal n’ha fet un negoci centrat en els uniformes laborals del món de l’hostaleria. Juntament amb el dissenyador Antolier van impulsar fa un any Clothink, amb peces personalitzades molt adaptables. “Busquem dissenys funcionals i ergonòmics perquè els professionals estiguin còmodes i puguin desenvolupar la seva feina sense que la roba els representi un obstacle”, afirma el cuiner. La firma posa especial èmfasi en els teixits i els components tècnics amb materials de qualitat que duren en el temps. “Són teixits hidròfils que són permanents i estan preparats pel rentat industrial. Conec de primera mà les necessitats del col·lectiu i els vull facilitar la feina”, explica Guil, que ha deixat la cuina per centrar-se en el seu projecte personal. Clothink ja ha cridat l’atenció d’alguns grans noms dels fogons que s’han interessat en la proposta. “Estem fent comandes i aviat tancarem una col·laboració molt important, però això encara no t’ho puc dir perquè és un secret”, conclou cautelosament Iván Guil.

Totes aquestes propostes innovadores s’emparen dins del projecte Futurmod, una iniciativa empresarial presentada la passada edició del 080 Barcelona Fashion, que connecta els emprenedors de la moda amb empresaris per facilitar la seva consolidació i el seu creixement.