Vies verdes, cicloturisme per a tothom

BarcelonaPaulino García ha substituït el manillar baix de la seva bicicleta de carreres per un de bicicleta de passeig. Solia anar per carretera, però va tenir un accident i ara prefereix fer bici per la Via Verda de la Terra Alta i el Baix Ebre. Hi va més d’un cop per setmana, sol o amb colla. “És una ruta fantàstica per un paisatge de natura espectacular, que, anant de baixada, segueix el riu Canaletes, primer, i l’Ebre, després”, diu en Paulino, de 73 anys. Sempre du un kit de reparació, perquè sovint troba ciclistes aturats que han punxat la roda. “Recomano a més anar a la via verda amb un llum frontal. Alguns vàndals trenquen de tant en tant els llums dels túnels”. N’hi ha una quarantena.

La Via Verda de la Terra Alta i del Baix Ebre enllaça els municipis d’Arnes i Tortosa (hi ha el projecte d’allargar-la de Tortosa fins al mar, tot travessant la plana del delta de l’Ebre). Transcorre per l’antiga via fèrria de la Val de Zafán, que va fer-se per l’interès del govern de l’Aragó de disposar d’un port de mar per explotar els seus productes. Construïda per presos republicans de la Guerra Civil i inaugurada el 1942, la via va estar en servei durant 31 anys i va tancar definitivament el 1973. “Cada any hi ha més bicicletes a la Via Verda de la Terra Alta i del Baix Ebre. Ara hi passen unes 40.000 bicicletes a l’any. A més, cada vegada s’allarga més la temporada, que s’estén de Setmana Santa fins ben entrat l’octubre. Ara que no fa calor, és un bon moment per venir-hi”, diu Montse Pellissa, cap de l’àrea de desenvolupament econòmic del Consell Comarcal de la Terra Alta. “La via verda ha revolucionat el turisme de la zona; els hotels i restaurants, que estaven molt ensopits, ara s’omplen força, fins i tot fan el ple, i juntament amb l’enoturisme, que també estem fomentant, la Terra Alta ja té dos reclams turístics importants”. A la Via Verda de la Terra Alta i el Baix Ebre és “imprescindible” fer una parada a la Fontcalda -un preciós engorjament del riu Canaletes, on t’hi pots banyar-, i a Xerta, a la vora de l’Ebre, on hi ha un magnífic assut que s’endú, canalitzada, l’aigua per al reg (possibilita que el delta de l’Ebre estigui regat amb aigua dolça). També és recomanable aturar-se a l’estació de Pinell de Brai per poder anar a l’extraordinari celler modernista d’aquest municipi, obra de Cèsar Martinell.

Línies de tren secundàries

Les vies verdes segueixen el recorregut de vies ferroviàries que van quedar abandonades. Eren línies secundàries, destinades a omplir els buits de comunicació que presentava la xarxa ferroviària principal. Aquestes vies van ser una peça clau del procés d’industrialització, urbanització i modernització de Catalunya. Però la majoria van tenir una vida efímera. Després d’anys d’abandonament, en uns quants indrets s’ha optat per extreure’n les vies, les travesses i les pedres perquè hi puguin circular bicicletes.

L’altra zona on hi ha camins d’antigues vies de tren adaptats per anar amb bicicleta són les comarques gironines. Hi trobem l’anomenada Ruta del Ferro i del Carbó, que va de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses i a Ogassa -el carbó, que s’extreia a les mines d’Ogassa, feia aquest recorregut amb un tren de via estreta fins a Ripoll, on es tornava a carregar amb el tren que anava a Barcelona-, i la Ruta del Carrilet, que va d’Olot a Sant Feliu de Guíxols passant per Girona. “Les estacions antigues d’aquesta llarga ruta han sigut restaurades i acullen punts d’informació turística, bars, restaurants, serveis turístics per als cicloturistes i senderistes i, algunes, servei de dutxa. S’hi poden dur les pròpies bicicletes (o bé decantar-se per una opció còmoda, com llogar-les in situ, cosa que també es pot fer a la via verda de la Terra Alta). Cal afegir també l’anomenada Ruta del Tren Petit, que enllaça Palamós amb Palafrugell. I, en una altra zona, al Berguedà, la via verda que va de Pedret a Cal Rosal. “Les vies verdes ja no són una proposta turística minoritària. Tant les del nord, a les comarques gironines, com la del sud, a la Terra Alta, han contribuït enormement a dinamitzar el turisme; però som sobretot els catalans, el turisme local, els que hi anem. Sí que hi van alguns estrangers, però com a complement d’una estada a la Costa Brava, per exemple.

Menys atractiu

Ara bé, hi ha mancances. El pas per Girona, per exemple, es fa a través de polígons industrials. Val a dir, amb tot, que hi ha una opció de recorregut que travessa el centre de Girona, passant per la Devesa i pel Barri Vell.

“En general, les vies verdes catalanes tenen, de moment, menys atractiu que la majoria de les que hi ha repartides per tot Europa. Per exemple, al canal del Migdia, que va de mar a mar, de l’Atlàntic al Mediterrani, hi ha sempre al costat un carril per a les bicicletes; això està molt lluny del que tenim a casa nostra”, diu Jaume Bonaventura, consultor de planificació. Bonaventura ha realitzat últimament una ambiciosa proposta que ja té llum verda per tirar endavant: les vies blaves, a la Catalunya Central. Es tracta de 330 quilòmetres de recorregut per fer amb bicicleta, a peu i, en alguns trams, també amb cadira rodes, a la vora dels rius Llobregat, Cardener i Anoia.

A les vies verdes és habitual trobar-hi famílies senceres i grups d’amics. Però, esclar, amb tanta gent... cal saber trobar el ritme comú del grup, ja que hi ha uns quants motius per aturar-se, sobretot per admirar el paisatge. El fet que la baixada sigui suau -de tant en tant, trobes algú que fa la via verda de pujada, però és una excepció- fa que es tracti d’una proposta molt familiar i per a totes les edats, fins i tot per als que van amb bicicleta esporàdicament. Una última recomanació: si contracteu un servei de retorn amb transport per carretera, val més que demaneu que us recullin una mica més tard del que penseu... ja que és fàcil -i aconsellable!- que us entretingueu pel camí.