Aplis per desenganxar-se del mòbil, la paradoxa actual

Sorgeixen noves eines des del mateix mòbil que animen a trencar amb la dependència que genera

Que el mòbil s’ha convertit en una eina imprescindible ningú no ho posa en dubte. L’utilitzem per trucar, enviar i rebre missatges, fer fotos, gravar vídeos, trobar direccions, pagar, comprar, informar-nos, treballar, escoltar música, despertar-nos... La llista de tasques que ens facilita és interminable. Però, com tot, també té contrapartides negatives.

Cada cop són més les persones que admeten que s’angoixen, o fins i tot que entren en pànic, quan el perden, se’ls fa malbé o se’l deixen a casa. En la majoria de casos parlar d’addicció és exagerat, però la forta dependència que genera és un tema que comença a preocupar, especialment pel que fa als joves i adolescents, que, segons els experts, són la població més predisposada a acabar fent-ne un ús excessiu.

El 2017, per exemple, un informe publicat per la Universitat de Texas demostrava que el que estudien amb el mòbil al costat obtenen notes més baixes i són menys productius. Una altra investigació del 2015, de la London School of Economics, assenyalava que els universitaris que havien decidit no consultar el mòbil mentre estudiaven havien aconseguit incrementar un 6,4% els seus resultats. Això explica que en els últims temps hagin sortit aplicacions per ajudar els joves a desenganxar-se de l’ smartphone. D’entrada pot semblar una contradicció: molts es preguntaran com es pot prendre distància del mòbil a través, precisament, del mòbil. Però fins ara l’experiència dels que ja ho han provat és bastant positiva.

És el cas de Hold, que permet als estudiants acumular punts cada cop que aconsegueixen estar més de 20 minuts sense fer servir el mòbil; els punts els poden intercanviar després per cafès, begudes, entrades de cinema o altres petits plaers. La idea la van tenir els joves noruecs Vinoth Vinaya i Maths Mathisen i l’austríac Florian Winder mentre estudiaven a la Copenhagen Business School (CBS) de Dinamarca. “En el nostre dia a dia experimentàvem en la pròpia pell com era de fàcil distreure’s i desviar l’atenció dels estudis enmig de la incessant entrada de missatges i notificacions que ens arriben constantment. Tot i ser plenament conscients dels avantatges que comporta apartar el mòbil mentre estàs estudiant, vèiem que no n’hi havia prou”, explica Vinaya en conversa amb l’ARA.

Un dia, mentre parlaven d’aquest problema, se’ls va encendre la llumeta. Què passaria si a canvi de deixar el mòbil de banda els estudiants rebessin alguna recompensa, alguna mena d’al·licient que els motivés a fer l’esforç? De seguida van entendre l’alt valor tant comercial com social de la seva idea i van començar a treballar per posar-la en pràctica.

Després de mesos de molta feina, el 2016 van llançar l’apli al seu país d’origen i l’èxit va ser rotund. A Noruega ja la utilitzen més de 100.000 estudiants, que representen més del 40% de la població universitària de tot el país. Hold també està disponible a la veïna Suècia i el març passat es va estrenar al Regne Unit.

“La resposta està sent molt bona i generalitzada. Ja se l’han descarregat més de 100.000 estudiants de les principals universitats britàniques i és una gran satisfacció veure que s’està propagant molt més de pressa del que pensàvem”, detalla aquest jove emprenedor. De moment Hold ja ha tancat acords amb grans empreses com Coca-Cola, Danske Bank, Microsoft, la companyia aèria escandinava SAS o l’operadora noruega Telenor. A més, els estudiants més compromesos també tenen la possibilitat de destinar els punts aconseguits a alguna causa solidària.

Sol·licituds d’arreu del món

Que la dependència del mòbil preocupa cada vegada més ho demostra la gran quantitat de sol·licituds que els tres amics han rebut de tot el món per poder utilitzar l’apli. “Hem rebut desenes de milers de peticions i estem treballant en l’expansió a nous mercats”. Per veure en quins països hi ha més interès, els joves han penjat una llista d’espera a la seva web holdstudent.com. D’aquesta manera, totes les persones que ho vulguin poden demanar que les avisin per e-mail quan l’apli estigui disponible al seu país.

Thomas Riis estudia dret a la Universitat de Bergen i és un dels universitaris que ja l’està utilitzant. “M’ajuda a centrar-me més mentre estudio. M’obligo a esperar els 20 minuts per aconseguir punts en lloc d’estar pendent dels xats i xarxes socials tota l’estona”, explica.

Com ell, Jonas Iversen, que estudia enginyeria a Oslo, també està satisfet amb l’experiència. “T’ajuda a concentrar-te en el que és important”, detalla. En el seu cas, sol intercanviar els punts per cafès gratuïts, targetes de rasca i guanya i també celebra que l’apli li hagi permès participar en el concurs d’una beca de 10.000 corones noruegues (uns 1.042 euros).

Però no cal ser universitari per veure que, per moltes coses bones que tingui, el mòbil també ens distreu sovint del més essencial. Al Regne Unit el 38% dels adults reconeixen que l’utilitzen massa, segons un informe publicat el 2017 per la consultora Deloitte. Un percentatge que supera el 50% en la població d’entre 16 i 24 anys.

Per a moltes persones, el sol fet de desbloquejar-lo per comprovar si ha arribat algun missatge o novetat s’ha convertit en un gest inconscient, una mena de tic. Els últims estudis demostren que el consultem unes 150 vegades de mitjana al dia, molt sovint sense necessitat. I una immensa majoria afirmen que el té a la vora les 24 hores del dia i que encendre’l i veure si hi ha missatges o notícies és el primer que fan quan es lleven al matí.

Xumet per a adults

El psicòleg australià i autor del llibre Irresistible sobre addiccions tecnològiques, Adam Alter, descriu el mòbil com un “xumet per a adults”. Deixant de banda els moments que realment el necessitem, molts altres cops l’utilitzem per matar el temps, perquè estem avorrits i no sabem què fer, estem sols o ens sentim inútils. En aquest sentit, igual que un nen petit es tranquil·litza amb el xumet, l’adult troba una sortida als seus neguits o inseguretats personals fent lliscar el dit per la pantalla i consultant qualsevol cosa, encara que sigui banal. Cal no oblidar que un dels objectius de les aplis és, precisament, enganxar l’usuari, aconseguir que les utilitzi com més temps millor. Les grans tecnològiques, de fet, contracten psicòlegs i especialistes en comportament per aconseguir-ho. Segons un estudi liderat per la Universitat Complutense de Madrid, l’ús del mòbil a l’estat espanyol ja deriva en addicció per a un 5,1% dels seus usuaris, mentre que un 15,4% estan en situació de risc.

“Per poder parlar d’addicció cal que es donin certes circumstàncies, com ara la pèrdua de control”, explica Josep Maria Fàbregas, psiquiatra i director de Clínicas CITA, centre especialitzat en el tractament d’addiccions. “L’addicció que provoquen les tecnologies com el mòbil és incipient i preocupant. Forma part de les que anomenem addiccions comportamentals, que no impliquen la dependència d’una substància però sí d’algun tipus de conducta, com pot ser el joc, el sexe, les compres...”

La gran pregunta és fins a quin punt aquest tipus d’addiccions són tan poderoses o perjudicials com les drogues o el tabac. Segons Fàbregas, diversos estudis demostren que “les comportamentals actuen sobre les mateixes zones del cervell i d’una manera molt semblant a les substàncies”. La seva experiència és que, com en els altres tipus, el tractament de l’addicció a la tecnologia “comença amb el reconeixement del problema”. Però, “com que estem davant d’un fenomen bastant nou, això no sempre és fàcil, ni per a l’addicte ni per al seu entorn”.

Etiquetes

Més continguts de