Els Madelman encara ho poden tot

MADRIDIgual que la majoria de nens de la seva edat, el Toni (ara té 45 anys) jugava amb Madelman sempre que podia. Tot i que en tenia una desena, sobretot recorda el nino del militar i el de l’aventurer. Com ell, una gran part de la generació 'baby boom' (masculina) té el Madelman en un pedestal. Per celebrar el 50 aniversari de la seva creació, el Museu Nacional d’Antropologia de Madrid exposa una mostra de més de 250 ninos fins al 14 d’octubre. A 'Aún lo pueden todo. 50 años de Madelman' es presenta la col·lecció –ideal per a fans de la joguina– de José Manuel Cortés, que ha anat recopilant tots els ninos i complements de les diferents etapes.

Per entendre què significaven els Madelman a l’època, cal mirar el moment en què van aparèixer. Neixen el 1968, en un moment en què la classe mitjana començava a reclamar nous productes. “Espanya estava en ple desenvolupament econòmic i començàvem a anar de vacances amb el nostre 600”, explica el director del museu, Fernando Sáez, que recorda que els Madelman es van convertir en tot un símbol de l’època, “com ho va ser també la minifaldilla”. Si el cotxe emblema era el 600, el Madelman es va convertir en el nino fetitxe de la majoria de nens de classe mitjana. “Es tractava del regal de Reis o d’aniversari que els nens demanaven”, apunta Sáez, que recorda que sovint diversos familiars ajuntaven els diners per poder comprar-ne un.

Per als més joves que desconeguin els Madelman, eren uns ninos que encarnaven la clàssica (i patriarcal) imatge d’home viril, és a dir, que representaven uns estereotips poc recomanables a nivell pedagògic avui. Es podria equiparar a la versió masculina de la Barbie, que lluïa complements de tot tipus perfectament escollits: “Vestien roba de tela autèntica, realitzada artesanalment per cosidores”, explica Sáez, que afegeix que els Madelman eren i són considerats entre els seus incondicionals com “les figures articulades de més qualitat que s’han creat mai”.

A l’exposició es poden veure, entre d’altres, el nino safari, el polar, el bussejador, el militar o un dels més emblemàtics, l’astronauta. “Llavors la conquesta espacial estava en el seu apogeu i estaven de moda pel·lícules de temàtica espacial com '2001: Una odissea de l’espai'”, explica el director.

Els Madelman van néixer a Industrias Plásticas Madel, fundada a San Martín de la Vega (Madrid) per Manufacturas Delgado als anys 50. Una dècada després, la fàbrica estava a punt de fer fallida, i la van comprar dos empresaris, Andrés Campos i Josep Maria Arnau, el fill de l’amo de la famosa empresa de joguines Exin. Tal com explica el director del museu, tots dos havien viatjat als Estats Units, on havien conegut els famosos ninos de plàstic Gi Joe. Això els va servir d’inspiració per crear-ne la versió espanyola: els Madelman. El director del Museu del Joguet de Catalunya, Josep Maria Joan Rosa, explica que van començar a anunciar-los per la campanya de Nadal del 1968 i van tenir èxit ràpidament. “Les figures, que permetien adoptar diferents posicions, la varietat d’accessoris de gran detall que els podien acompanyar i els múltiples models de ninos van contribuir al seu èxit”, explica. Els ninos van deixar de produir-se el 1983 arran de l’aparició d’altres figures i a causa dels canvis de gustos.

A les cases els Madelman compartien espai amb joguines que van marcar l’època, com el Cinexin, l’Exin Castillos, l’Ibertren o l’Scalextric. Per a les nenes –llavors es distingien encara més les joguines per sexes– les més emblemàtiques eren la Nancy o les Barriguitas, entre d’altres. Precisament, a partir del 1976 es van fabricar alguns models femenins de Madelman, que solien representar l’acompanyant, figures com la corsària, la princesa índia o la infermera. “Eren nines de cos perfecte, guapes i, sovint, sensuals”, diu Sáez, i afegeix que en tenir poc èxit en el seu moment ara tenen un gran valor. Amb tot, a l’exposició del Museu Antropològic de Madrid no n'hi ha.

L’exposició compta amb quatre sales, entre les quals una amb un espai interactiu amb fotografies del 1968, com per exemple de l’assassinat de Martin Luther King o de la victòria de Massiel a Eurovisió. Durant el recorregut per la mostra, els visitants poden veure des de la famosa caixa vermella individual –contenia el nino i alguns complements–, fins a les “missions completes”, que incloïen diverses figures amb accessoris. “Els Madelman es van organitzar en diferents sèries i subsèries, segons la temàtica, i gairebé totes van aparèixer entre el 1968 i el 1976”, apunta Sáez, que afegeix que “amb els anys s'hi van incorporar noves referències pròpies dels nous temps”, com els futbolistes del Mundial d’Espanya del 1982 o el nino que representava Superman.

Potenciant la imaginació

Tot i que en l’actualitat seria una joguina que requeriria molts matisos, els experts celebren que, a la seva època, potenciés la imaginació dels més petits. Segons el director del Museu del Joguet de Catalunya, amb els Madelman els nens podien fer-se les seves pel·lícules i les seves històries. “Madelman era la joguina estrella”, afirma Joan, que recorda que els permetia somiar, per això “aquells nens els tenen encara ben presents i molts d’ells s’han convertit en col·leccionistes sense saber-ho”, diu. “Els nens que vam jugar amb els Madelman vam trobar bons aliats per a l’aprenentatge”, afirma Sáez, i afegeix que els va facilitar pensar “en l’aventura dels seus somnis o en què volien ser de grans”.

Tal com relata el director del Museu del Joguet, un exemple d’aquesta estima cap a la joguina és que molts visitants han reclamat un espai per a Madelman en el llibre de comentaris de l’espai. En conseqüència, des del 3 de maig, al museu de Figueres hi ha una vitrina (la més gran de tot l’espai) dedicada a l’emblemàtica joguina. S'hi exposen ninos vestits de pirata, amb escafandre o d’aventurers, entre d’altres. També hi ha recollits tota mena de complements (lliteres, barrets, salvavides, maletes, etc.) i accessoris.

La joguina va deixar de fabricar-se el 1983, però hi va haver noves versions com els Madelman 2050, que no van tenir tant d’èxit. “Cada generació té les seves joguines i fa alguna cosa diferent del que va fer l’anterior”, considera el director del Museu d’Antropologia de Madrid, que recorda que “ara les consoles són la nova moda”. En la mateixa línia, el director del Museu del Joguet de Catalunya creu que, avui, els Madelman no triomfarien. “Abans els nens tenien més hores per jugar”, opina Joan, que defensa que totes les coses “s’han de situar al seu moment històric”. Sigui com sigui, el que és evident és que els Madelman sempre seran una de les joguines emblema dels nens que van créixer als anys 70.