Rosa, la reina del jardí

No ens podem imaginar un jardí sense un roser, oi? La rosa és la reina de les flors! Si en voleu plantar heu de tenir en compte que és millor fer-ho en llocs assoleiats i lluny dels arbres. Si bé s’adapten a tot tipus de terreny, el més indicat és l’argilós barrejat amb una mica de torba, per airejar-lo, aportar-li nutrients i facilitar la permeabilitat.

El primer any després de la plantació és quan més cura haureu de tenir del reg. Passat aquest temps, si tenen prou terra, els rosers són força resistents a la sequera. Ara bé, si el roser està plantat en un test els regs s’hauran de vigilar més. Depenent de la mida del test on el tingueu plantat, potser fins i tot caldrà que el regueu cada dia a l’estiu. I quan regueu, tingueu cura de no mullar les fulles, per no afavorir que apareguin malalties com l’oïdi.

Quan ja us hagi florit, a l’hora de tallar les roses, durant el primer any és aconsellable fer-ho just per sota de la segona fulla. Passat aquest temps ja podreu tallar les roses amb tiges llargues. Si les heu deixat a la planta, quan s’hagin pansit les heu de tallar just per sota de la primera fulla el primer any (i de la tercera a partir d’aleshores). S’han d’eliminar perquè no prenguin força al roser.

Pel que fa a la poda, convindrà que els podeu anualment a partir del segon any de plantació. El millor moment per fer-ho és a l’hivern, cap al mes de gener. I recordeu que com més feble sigui el roser més radical haurà de ser la poda.

Si teniu poc espai podeu optar per les varietats mini (les de pitiminí). Es poden cultivar tant en interior com en exterior. Necessiten un reg abundant, però només quan s’hagi assecat la capa superficial, i els podeu adobar amb fertilitzants de floració. Si els voleu tenir a l’interior, el secret és mantenir una humitat ambiental alta i evitar el contacte directe amb l’aigua a la base. Caldrà que aneu retirant les flors marcides.