El boom dels mòbils ‘vintage’

Els telèfons antics són més resistents, els dura més la bateria i incorporen jocs que agraden molt

La tendència en auge de rescatar el mòbil vell va agafar un nou impuls el mes passat amb el rellançament del mític Nokia 3310, un clàssic de la telefonia ja anomenada vintage. La llarga durada de la bateria, l’emblemàtica sonoritat dels politons i jocs irreemplaçables com el de la serp han fet veure amb bons ulls aquests mòbils. D’entrada pot semblar que ja no serveixen per a res, però les xarxes socials demostren el contrari, ja que són molts –i de diverses edats i nacionalitats– els que celebren haver trobat un mòbil antic. “Li he posat una bateria nova al Nokia vell i després de 17 anys encara funciona perfectament!”, celebra Fabrizio Giancristoforo en un grup especialitzat de Facebook. Per la seva banda, el bloguer londinenc Paul Hooker (33 anys), que també utilitza un Nokia 3310, explica que no li preocupa no tenir connexió: “M’agrada estar offline a vegades. Aquest sentiment de desconnexió és gairebé espiritual”. El bloguer assenyala que el que més li agrada d’utilitzar un mòbil així és la durada de la bateria. Un altre exemple és el de l’indonesi Kimo Hakim (28 anys), que en destaca sobretot la facilitat d’ús i confessa que el mòbil vintage el transporta a la infància. “No me n’avergonyeixo, estic orgullós d’utilitzar-lo”. L’hongarès Istvan Marton (41 anys) col·lecciona telèfons antics i considera que el model de Nokia 3310 “és perfecte”, i pensa fer-lo servir durant molt temps. A banda de la durada de la bateria, també hi ha qui n’aprecia altres aspectes. L’indi Sri Vijay, per exemple, defensa que el seu model Sony Ericsson Walkman resulta perfecte per viure “una experiència musical” gràcies als seus politons.

Es valora la funcionalitat

Les grans marques s’han adonat del pes d’aquesta tendència i s’han afanyat a redissenyar vells models per tornar-los a comercialitzar. Aquest ha sigut el cas del Nokia 3310, que es va presentar a l’últim Mobile World Congress. Des de l’empresa The Home of Nokia Phones (HMD) asseguren que aquest model es recupera perquè “és un dels més emblemàtics de tots els temps”, i en rellançar-lo volen mostrar que es pot combinar el llegat de la firma amb un disseny modern. “Els nostres telèfons són per a persones que paren atenció als detalls i donen importància al disseny”, apunten des de l’empresa. “Però ara es valora molt que també siguin funcionals i pràctics. Hi ha molta gent que prefereix això que un mòbil amb moltes aplicacions”. Aquest desig internacional de telèfons funcionals ha fet que la companyia els tornés a posar a la venda. Els preus són accessibles, ja que consideren que “no es tracta d’un telèfon intel·ligent, sinó d’un dispositiu complementari que permet només fer trucades”. Respecte a les previsions de futur, l’empresa diu que aniran dissenyant models segons les demandes del públic.

El doctor en tecnologies de la informació i la comunicació Joan Navarro assenyala que els fabricants d’aquesta classe de telèfons tenen estudis de mercat que avalen la inversió que suposa tornar a fabricar aquests dispositius vintage. A parer seu, aquests telèfons faciliten un contacte més proper amb la realitat, ja que permeten tenir “espai per gaudir d’aquells detalls que ens perdem quan estem absorbits per les aplicacions de missatgeria instantània, el correu o les xarxes socials existents en qualsevol telèfon intel·ligent”.

Consumeixen menys energia

Per a Navarro, el disseny d’aquests telèfons, amb moltes menys prestacions que els telèfons intel·ligents, presenta ben pocs reptes en l’àmbit tècnic. En aquesta línia, des d’un punt de vista tècnic, el gran avantatge dels telèfons sense connectivitat a internet és, com apunten els usuaris, l’autonomia de la bateria: “El fet que el dispositiu no hagi d’estar contínuament connectat a la xarxa de dades fa que el consum de bateria es redueixi dràsticament”, detalla l’expert. A més, com que aquest tipus de telèfons no estan dissenyats per navegar per internet, poden tenir pantalles més petites, que consumeixen menys energia i, per tant, possibiliten tenir una mida total més reduïda -cosa que va en contra de la tendència actual de fer telèfons mòbils cada cop més i més grans-. “ Els smartphones tenen bateries més bones però consumeixen molta més energia i per això la bateria dura molt menys”, apunta Navarro.

No obstant això, la recerca en l’àmbit de l’emmagatzematge d’energia ha progressat molt els últims anys i ha portat molts avenços, com ara bateries d’alta capacitat o sistemes de recàrrega ràpida. “En realitat, hi ha un esforç generalitzat per millorar les prestacions actuals dels acumuladors d’energia. Això fa pensar que sí que és possible que els telèfons intel·ligents tinguin tanta autonomia o més que els telèfons mòbils antics a llarg termini”, diu l’expert.

Nous materials més resistents

Una altra de les qualitats més valorades dels mòbils antics és la seva resistència. És a dir, que quan cauen a terra no es trenquen tan fàcilment com els nous. Navarro, però, remarca que aquesta duresa també es podria aconseguir d’aquí un temps en els telèfons intel·ligents. “Els mòbils antics tenien carcasses de plàstic o policarbonat i per això eren tan resistents, però ara ja s’estan començant a fer mòbils amb carcasses de metall, aliatges d’alumini, magnesi, fibra de carboni o vidres tractats. Amb aquests nous materials, els telèfons seran més fins i més resistents als impactes i a les ratllades”, assegura Navarro.

El futur dels mòbils

Quin és el futur de la telefonia mòbil? Segons explica Joan Navarro, doctor en tecnologies de la informació i la comunicació, aquest sector es veurà influenciat sobretot per l’internet de les coses: “ Els wearables jugaran un paper fonamental en la nostra vida, ja que inclouran totes les dades i la informació que generem a cada instant, com ara quants passos fem, quantes calories ingerim o quina roba portem”. Encara que algunes iniciatives posen el focus en el passat, com el rellançament de mòbils antics, l’evolució d’aquesta tecnologia sembla que, de moment, no s’atura. Tot i així, Navarro alerta que l’evolució es produeix a un ritme més lent del que preveu la llei de Moore: que cada dotze mesos la tecnologia evoluciona i permet doblar les prestacions. “Sembla que des de fa un parell d’anys ja no és possible seguir aquest ritme d’evolució. Els processos per fabricar xips més potents són molt costosos”, diu l’expert. Davant aquesta dificultat de preveure el futur, Navarro es pregunta: “ ¿Utilitzarem mòbils d’aquí deu anys? ¿Estem segurs que els necessitarem? La història ens demostra que les previsions sobre les limitacions en l’àmbit tecnològic tendeixen a equivocar-se”, conclou Navarro.

Més continguts de