Rafel Nadal: “Tenim la sensació que formem part d’un món que s’acaba“
Els anys que Rafel Nadal va passar a l’internat del Collell va fer una bona colla d’amics, i l’escriptor estava convençut que serien per a tota la vida. “Però un minut després de marxar d’allà ja els havia oblidat”, diu. A l’institut i a la universitat li va passar el mateix: “Pensava que la vida sense ells seria impossible, però quan canviava de context també canviaven els amics”. Per això Nadal, que acaba de publicar Mar d’estiu (Univers), valora per damunt de tot les amistats que no han nascut per una qüestió circumstancial, sinó que el vincle va més enllà.
“Amb l’Arturo San Agustín ens vam conèixer fa 15 o 20 anys a El Periódico i de seguida ens vam entendre”, explica Nadal. Tots dos són escriptors i periodistes i comparteixen l’amor per les petites coses, “com ara sortir a caminar, tenir una bona conversa o escapar-nos per fer un àpat senzill, de carn a la brasa i amanida de tomata i ceba”, apunta Nadal. La seva amistat “no és gens conjuntural”, i això la fa “molt més de veritat, tendra i arrelada”, assenyala l’escriptor, que també en destaca la sinceritat: “Ens ho expliquem tot, i m’ajuda a tenir un sentit realista de les coses”.
La passió per la literatura és un altre element d’unió dels dos escriptors. “En parlem contínuament. També xerrem de qui som, del sentit de la vida. Tenim la sensació que formem part d’un món que s’acaba, i no sabríem dir què està emergint. En parlem amb un cert punt de nostàlgia, però sense dramatismes”, explica Nadal. Ara bé, quan es tracta d’entrar en el terreny polític, adopten posicions contraposades. “De política discrepem perquè som molt diferents, però ens tolerem i això no afecta la nostra amistat. Em va bé discutir-hi perquè m’ajuda a argumentar, a estar alerta. L’Arturo és un gran dialèctic”, afirma Nadal.
L’escriptor també té un lligam especial amb els seus germans, amb qui la relació fraternal transcendeix i s’acosta més a l’amistat. “És una relació molt sòlida. De petits no era tan íntima, però ara ens busquem perquè ens necessitem”, explica Nadal, que té onze germans i ara és molt proper amb els més joves. “Ens trobem molt a la casa de pagès, fem sobretaules eternes, cuinem junts, anem a caçar bolets o espàrrecs i parlem de viatges, de cultura i de política”, destaca. Tot i això, l’escriptor reconeix que a l’hora de parlar de coses més íntimes recorre a l’Arturo. “Entre germans t’acostumes a fer moltes coses junts, però hi ha un petit àmbit d’intimitat que no comparteixes”, admet Nadal. Durant tot avui, l’escriptor signarà llibres a Girona i a Barcelona i afronta la jornada amb entusiasme, tot i que aquest any ha trobat a faltar Sant Jordi. “És l’última gran festa popular que ens queda de benvinguda a la primavera, de sortir al carrer i retrobar-se”, diu.
