El poeta Antoni Vidal Ferrando i la Rosa fa 52 anys que es van casar. Ella és menorquina i es va mudar al poble de Vidal Ferrando, Santanyí, a Mallorca, quan era petita. “El primer pic que la vaig veure la vaig trobar la nina més bonica del món”. Ell tenia 14 anys i ella uns 10. La veia pel carrer però mai va dir-li res. A aquella edat, quatre anys de diferència eren molts.
Van passar els anys i Vidal Ferrando se’n va anar a fer de mestre a Menorca, tot i que mai va deixar de pensar en ella. Quan va tornar a Mallorca es va unir a un club esportiu i cultural i va descobrir amb el cor ple d’alegria que la Rosa n’era un dels membres. “Jo sempre n’havia estat enamorat, ella segurament ni s’havia fixat en mi”, assenyala el poeta, que des d’aleshores va començar a compartir amb ella bona part del seu temps lliure. “Una de les coses que fèiem era teatre, jo ajudava el director i feia de comptador, i ella feia d’actriu”. Així, a poc a poc, als assaigs i als balls que feien diumenge, va començar la seva història d’amor. “Ha estat l’amor de la meva vida sempre, no he pensat mai en ningú altre”, assegura Vidal Ferrando.
De la Rosa, diu, li agrada tot. “És bona persona i és intel·ligent, són dues coses que són difícils de congeniar”, reflexiona, tot i que afegeix que no és per les seves qualitats, que l’estima. “L’amor no s’explica amb la raó. El que sí que puc dir és que la Rosa ha estat el que m’ha donat la força per fer totes les coses a la vida. Estant amb ella m’he sentit tan bé, m’ha donat tanta energia i tantes ganes de viure que sento que he pogut amb tot. La Rosa sempre m’ha aconsellat, ha estat el meu referent a la vida”. És per això, diu el poeta, que té tanta presència en tots els seus llibres: "El silenci que hi ha després dels idiomes. L'oasi, Rosa, dels teus ulls color d'herba”, escriu el poeta a Cap de cantó (2004). “Diré el teu nom fins que el sol sigui pols”, deixa escrit a Aigües desprotegides (2018). Vidal Ferrando diu que parla “de l’amor i del pas del temps: les coses van canviant però en essència l’amor és el mateix”.
Un dia perfecte per a la parella és, per exemple, un dia tranquil amb la família. “Tenim una relació extraordinària amb els fills i les netes, ens donen molta felicitat. Avui vindran a dinar i penso que ja som quasi més dels fills i de les netes que de nosaltres mateixos”, reflexiona Vidal Ferrando.
Amb la Rosa, diu, estan acostumats a fer-ho tot junts: si, per exemple, ell se’n va a dinar amb els amics, ni que sigui una estona, li falta “que ella hi sigui”. “Si alguna vegada hem tingut problemes han sigut petits. Al cap i a la fi, l’amor és estar més content quan l’altre està bé”, conclou el de Santanyí.
