Benestar

Frena, estàs de vacances: "No estem descansant, només canviem una activitat per una altra"

Alguns consells per poder desconnectar dels nostres neguits i viure amb serenitat mental durant el descans estival

3 min
Un home descansant en una piscina en una imatge de recurs.

Barcelona¿No us ha passat mai que esteu esperant les vacances amb candeletes i, quan per fi arriben, us resulta impossible relaxar-vos i desconnectar? ¿O potser us venen de cop un munt de pensaments i neguits que durant l’any teníeu semienterrats en algun racó de la vostra ment? Durant el dia a dia heu anat trampejant les hores entre la feina, la casa, les criatures o qualsevol altra ocupació que us ha robat les hores de descans, però també les hores de donar-hi voltes.

I de sobte arriben les vacances i la ment us juga una mala passada. Com ho podem fer per evitar aquesta desagradable sensació? Per començar, cal tenir en compte que els humans som animals de costums. Això vol dir que, per aconseguir relaxar el nostre cervell, hem de fer els canvis de forma gradual. Ho explica Ana Ibáñez, exnedadora professional i autora del llibre Sorprende a tu mente (Planeta, 2023). “Si fem els canvis de forma brusca, l’espantem”, assegura l’autora.

Aleshores, com podem fer una bona transició mental cap a les vacances? “Ens hem d’assegurar una mínima rutina, sobretot els primers dies, i establir unes hores fixes per fer coses, com una estona per llegir, una altra per acabar alguna cosa pendent, fer esport o el que es vulgui”, continua. Es tracta d’establir una rutina en la qual, gradualment, el cervell vagi entenent el que signifiquen les vacances, respecte a la rutina anterior. “D’aquesta manera el cervell es va relaxant, perquè s’ha de tenir en compte que a ell qualsevol novetat l’espanta molt i ens provoca ansietat perquè es pensa que aquell canvi no li anirà bé”, diu.

Noves ocupacions

Segons Ibáñez, les vacances són un gran moment per introduir noves ocupacions en l’àmbit intel·lectual per les quals no tens temps durant la resta de l’any. Sigui llegir un llibre, escoltar podcasts que tens pendents o buscar algun tema d’interès que vulguis aprendre. “Tot això a la teva ment li anirà molt bé, perquè és una manera de tenir-la ocupada però amb una cosa agradable”, assegura. A part que també l’ajudarà a donar-li un sentit a les vacances: “La nostra ment sempre es calma molt quan fem alguna cosa que li dona algun sentit, més enllà de no fer res. Encara que siguin uns minuts o una petita rutina, notaràs que omples aquest buit i et sents molt millor”, continua.

Modelar l'estat d'ànim

Encara que estiguem de vacances, és normal tenir dies en què l’estat d’ànim és baix o sentim emocions com la tristesa. La vida continua, i no pel fet d'estar en període vacacional hem de tapar les nostres emocions. Tot i això, l’autora del llibre aconsella ser conscient de quan els sentiments negatius no deixen entrar els positius. Per això, recomana centrar-se en els pensaments positius i l’efecte que et produeixen. Un exemple molt clar és en el fet de riure: “Encara que riguis sense ganes, el cervell gairebé no ho notarà. Com que mous els mateixos músculs que quan ho fas de veritat, entendrà que estàs alegre i començarà a produir alegria”, assegura. També resulta de molta utilitat centrar-se en com et fan sentir les coses que t’agraden, o recordar situacions que t’han fet sentir molt bé. Es tracta de fabricar emocions positives per despistar la ment i fer-li creure que estàs bé. I, al final, ho estaràs de veritat. “És important explicar al teu cervell i al teu cos que, encara que estiguis sentint tristesa, també pots fabricar altres emocions més positives”, conclou.

Esclar que hi ha persones per a les quals les vacances són tot el contrari a no fer res. Són les que des del primer dia marxen de viatge o inicien una agenda plena de festes, trobades i compromisos que deixen molt poc espai a l’avorriment i a la improvisació. En aquest cas, segons Ibáñez, el cervell no percep tanta diferència entre la rutina laboral i la del període de vacances. “El cervell té por al buit, al «què faré ara»”, matisa. Per això s’acostuma a adaptar molt millor a unes vacances frenètiques.

Però aquest suposat benestar mental és un engany: “No estem descansant, només canviem una activitat per una altra”, assegura Ibáñez. Davant d’aquest possible panorama, l’autora aconsella que, tot i les activitats programades, tinguem temps per generar-nos una “bombolla personal”. “Ens hauríem d’assegurar que, en algun moment del dia, ens puguem quedar una estona amb nosaltres mateixos”, continua. La idea és poder-nos visualitzar durant uns minuts dins d’una bombolla transparent i confortable on només hi siguem nosaltres. “Allà dins hi podem fer unes bones respiracions, podem escoltar una cançó que ens agradi o tenir pensaments que ens facin bé. Posem pel cas que has marxat de vacances i tens un familiar malalt que no estàs podent cuidar, doncs dins de la bombolla pots tenir pensaments d’amor i d’enviar energia cap a aquesta persona. O si no pots estar amb els fills, pots tenir un moment de recolliment i pensar en ells”, posa d’exemple.

Finalment, Ibáñez reivindica que cal normalitzar que és molt difícil que el primer dia de vacances ja ens sentim bé. “És una transició gradual fins que no arribes a sentir aquella fluïdesa que vols aconseguir”, remarca. De la mateixa manera, assegura que a la tornada de les vacances el cervell també passa pel mateix procés de canvi. Per això, recomana que els últims dies de vacances es comencin a introduir petites rutines perquè el cervell es pugui anar regulant cap a la nova etapa que vindrà. Però aquesta ja és una altra història.

Jugar a desenfocar-se

En el llibre Sorprende a tu mente (Planeta, 2023), Ana Ibáñez proposa jugar al joc “d’enfocar-se i desenfocar-se”. Un exercici que assegura que li va molt bé al cervell. “Quan ens desenfoquem, aconseguim activar el sistema parasimpàtic i relaxar el cervell”, explica. Per això, aconsella agafar el llibre que tenim a les mans, sostenir-lo davant nostre i, mentre enfoquem la ment cap al llibre, imaginar-nos que anem resseguint les hores del rellotge al seu voltant. “S’ha descobert que, quan passes la teva visió perifèrica per aquest cercle borrós mentre mantens la imatge nítida del llibre en el centre, desactives el teu còrtex prefrontal esquerra i actives el dret. Al fer-ho, el cervell cedeix el control i es deixa fluir en estats de més divagació mental”, s’explica en el llibre.

stats