Gloria Moure, historiadora de l'art

PalmaGrècia sempre ha sigut una part determinant del bagatge cultural de Gloria Moure. Fins i tot abans de dedicar la seva vida a l’art contemporani, en una trajectòria que la duria del comissariat de grans exposicions a la direcció de centres com la Fundació Espai Poblenou (1989-1994) i el Centre Gallec d’Art Contemporani (CGAC, 1994-1998) o a ser part de la comissió de valoració de projectes urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona. Abans, però, s’havia llicenciat en filologia clàssica, en l’especialitat de grec.

“D’aquí que, després d’organitzar una exposició a l’artista grec Jannis Kounellis, el 1989, quan ell em va convidar a passar un mes a la casa que s’havia comprat a l’illa d’Hidra, no m’ho vaig pensar. El del 1990, a casa dels Kounellis, va ser un estiu definitiu per a mi. Havia estudiat Grècia a fons i era molt important culturalment a la meva vida, fins al punt que els meus dos fills es diuen Héctor i Olimpia, però no hi havia anat mai. Aquell estiu, a l’interès que tenia per Grècia, s’hi va sumar la trobada física. Va ser tan intensa, de tantes emocions, de tants coneixements i reconeixements, que des d’aleshores hi passo un mes cada estiu”, explica Gloria Moure.

Des d’Hidra, l’illa a la qual han trobat la tranquil·litat Sophia Loren, Leonard Cohen amb la seva història d’amor amb Marianne -que inspirà So long, Marianne -, o Henry Miller, Gloria Moure i els Kounellis van llogar un vaixell i van navegar per algunes illes gregues. “Vam anar fins al Peloponès, vam recórrer les costes i vaig recuperar tota aquella història que jo tenia a la meva motxilla cultural, els ressons de la Grècia clàssica, la cultura bizantina i les que s’hi van sumar. És la nostra cultura. A més, vam anar al teatre d’Epidaure a veure un espectacle. En els anys que ara fa que vaig a Grècia, sempre tornem a Epidaure”.

Gloria Moure diu que, en aquests vint-i-sis estius a Grècia, ha viscut “l’evolució d’un país complex, amb una gent d’una hospitalitat extraordinària que sempre et fan sentir com a casa”. “M’interessa especialment, i d’això en vaig ser conscient aquella primera vegada el 1990, que, si bé no tenen un concepte nacionalista com a país, sí que tenen molt inserit el nacionalisme cultural. Les converses amb els grecs adquireixen un pes específic, sempre estàs desgranant el llenguatge. La situació actual és dolorosa. Grècia és un dels molts forats negres que tenim ara mateix a Europa. Europa, paraula grega, els orígens de la nostra cultura. Quin sentit té Europa sense Grècia?”