A l’escriptora Montse Barderi li agradava la seva professora del nivell C1 de català. “L’havia vist ja en algun acte cultural i quan vaig veure que seria la meva professora de català vaig pensar: «Que bé, la noia guapa de Sabadell que tant m’agrada»". L’escriptora va decidir que intentaria seduir-la a través de les lletres. “Feia redaccions molt literàries i molt treballades per cridar la seva atenció, perquè veiés que al darrere hi havia una persona interessant”.
El cert és que la professora, la Beth, lloava sempre les seves redaccions, però, així i tot, cada vegada que Barderi li proposava de fer un cafè després de classe, ella li deia que estava molt ocupada. “Vaig arribar a la conclusió que no hi havia res a fer, que jo no li interessava gens”. Quan van acabar el curs, tota la classe van fer un sopar i la Beth va preguntar a tothom a quin departament de l’Ajuntament treballaven: “Algun dia us vindré a visitar”, els va prometre.
Barderi va donar per fet que es tractava d’una d’aquelles coses que es diuen però que no es fan mai. Per això es va quedar sorpresa quan, uns mesos després, la professora de català la va anar a visitar a la feina. “Vam començar a anar a esmorzar de tant en tant, i després a dinar. Tot molt a poc a poc, les relacions lèsbiques són molt lentes”, reflexiona. En aquella època tenia 38 anys i s’estava traient la carrera de filosofia. Es van declarar l’una a l’altra en l’últim examen de l’últim curs.
Des d’aleshores han passat vint-i-tres anys i el que més li agrada de la Beth és la seva “elegància d’esperit”. “La meva relació amb la Beth, a diferència d’altres que he tingut, no ha sigut mai conflictiva. M’ha fet pensar que si les coses van amb amor van i si no van, no van, de vegades és així d’estúpid i fàcil”, diu. A les dues dones també els uneix “l’amor a les lletres, la vida casolana, les excursions, el mar, la vida sana, l’aprenentatge i la curiositat”.
Per a Barderi, l’ingredient principal per a un amor feliç és “que l’altre miri per tu i tu miris per l’altre”. Autora de l’obra Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI (Destino), Barderi defensa la definició que Aristòtil va fer de l’amor: “És l’encontre entre dues persones nobles [o més de dues, afegeix] que es fan mútuament el bé”. Una persona noble, diu l’escriptora, és una persona amb valors i dignitat, que es coneix a si mateixa, que sap quina és la seva vocació i la segueix i que sempre segueix aprenent”. Per a ella, la Beth té totes aquestes coses. “No hi ha amor sense admiració”, conclou.
