BarcelonaDiu Sheila Queralt que el seu dia a dia s’assembla tot sovint al que veiem als documentals de true crime. “Sempre arriben trucades amb casos nous, surten anàlisis que no havíem previst, tenim molts judicis, anem a prendre mostres a delinqüents… És una rutina que s’assembla força al que veiem a la televisió”, reconeix. Queralt és doctora en ciències del llenguatge i lingüista forense, i autora de diversos llibres, l’últim dels quals és Estafas amorosas, publicat per Larousse, on recopila diversos casos d’homes que van estafar dones amb qui tenien una relació i a qui mentien i manipulaven. I és que la seva feina inclou col·laborar com a experta lingüista amb diferents cossos policials nacionals i internacionals en casos de corrupció, ciberseguretat, narcotràfic, homicidi i terrorisme. “El que faci falta”, diu ella.
La lingüística forense és la disciplina que analitza el llenguatge per aportar aquesta anàlisi a investigacions o judicis. “És una prova més, com qualsevol altra, com l’ADN o les proves cal·ligràfiques”, explica Queralt, i afegeix: “Tot i que és una part desconeguda, en realitat ens dona molta informació”. A través de la lingüística forense es pot aconseguir molta informació de la gent: l’edat, el sexe, l’origen, el nivell d’estudis, la classe social, la intencionalitat… I és que les paraules revelen molt de nosaltres mateixos. ¿Però com es fa per obtenir tota aquesta informació? Queralt afirma que a vegades se sent “com Sherlock Holmes”, diu fent broma, i explica el funcionament bàsic de la lingüística forense: “Primer fer una primera anàlisi del text o missatge de veu que volem analitzar, que és el nivell lèxic”, explica. Això els dona molta informació sobre l’origen geogràfic de la persona. “Després hi ha el nivell sintàctic, que ens explica molt del nivell d’estudis i social d’aquesta persona, i finalment hi ha el nivell pragmàtic, que ens explica les motivacions que hi ha al darrere d’aquelles paraules”. Queralt destaca que ells sempre parlen de “probabilitats” perquè no estan "mai segurs al 100%”, però tot sovint s’hi acosten molt.
Al llarg de la història hi ha hagut casos sonats en què la lingüística forense va tenir un gran paper, com per exemple el d’Unabomber, que ha estat convertit recentment en una sèrie de Netflix. En aquell cas hi havia un criminal que es dedicava a posar bombes a universitats i aerolínies dels Estats Units i que sempre deixava notes al costat de les bombes. “El cas no es va resoldre fins que un investigador criminal expert en lingüística va estudiar a fons els escrits del terrorista, la seva forma d’expressar-se, els girs que feia servir… i això va ser determinant per descobrir la seva identitat”, destaca Queralt.
A l’Estat, aquesta disciplina encara és força desconeguda, però aquesta experta diu que la feina s’ha multiplicat de forma exponencial en els últims anys, ja que amb les xarxes socials i internet s’han disparat els delictes on hi ha el llenguatge involucrat. Ella recorda que quan va acabar els estudis i va començar a treballar al laboratori de lingüística forense de la Universitat Pompeu Fabra tenien molta menys feina que ara: “El que fèiem llavors en tot un any ho fem ara en un mes”, explica. Avui en dia al seu laboratori -Laboratori SQ- els casos més freqüents amb què es troba són “infidelitats, divorcis, assetjament laboral, assetjament a xarxes, amenaces, problemes en comunitats de veïns…”, un ampli ventall de delictes on els missatges -escrits o parlats- tenen gran protagonisme.
