Volem el flotador de Frans de Waal ben inflat

És de manual. Quan en un avió hi ha una emergència, abans d’ajudar els altres és imprescindible que primer ens posem la màscara d’oxigen. Aquesta regla d’or de l’aviació es pot generalitzar perfectament a tots els àmbits de la vida. Si una persona no esta bé, poca ajuda podrà oferir. L’altruisme comença amb l’obligació d’estar bé un mateix.

El tipus d’altruisme que dispensem a la família es pot considerar que gairebé és egoisme. Costaria d’entendre que un pare o una mare d’una família famolenca arribés a casa amb les mans buides després d’haver donat tota el cistell de la compra a un desconegut. Per als de la família encara resultaria més incomprensible.

Si la supervivència d’aquest cercle pròxim no es veu amenaçada, podem anar ampliant la conducta cooperativa als següents nivells: la família no tan pròxima, la tribu, la nació i la resta de la humanitat. D’aquí ve la nostra tendència natural al nepotisme. Però actuar de forma contrària a aquesta tendència natural de prioritzar els cercles més pròxims normalment no s’entén o mereix desaprovació. Per aquest motiu, denunciar un familiar que ha comès un delicte causa un gran trasbals, entre altres coses perquè s’ha prioritzat el bé del grup en lloc del bé del cercle més pròxim.

L’altruisme queda limitat al que un pot permetre’s, i el cercle es va ampliant si la supervivència de les capes més pròximes està garantida. Vindria a ser com un flotador en forma de piràmide. La quantitat d’aire que hi ha a l’interior fa que el flotador suri més o menys. Aquest aire són els recursos dels quals disposem. Si n’hi ha pocs, tan sols aflorarà el primer nivell, el personal. Com més s’elevi la piràmide més ampli serà el grup que inclourem i pel qual mostrarem preocupació i atencions. Aquesta és la proposta de l’expert en comportament Frans de Waal. A la pràctica la nostra generositat i tendència a cooperar disminueixen a mesura que ens allunyem de la família i de la comunitat. Aquest enfocament ofereix una explicació de per què molta gent de Catalunya no està tan mobilitzada amb els refugiats sirians com ho estaria si fossin d’una zona més pròxima. També explica per què els que vivim a Occident ens sentim més responsables de la tragèdia de Síria que els que viuen a Haití: tenim més “aire”. I per la mateixa raó és tan lloable la feina que fan persones com el metge Oriol Mitjà, que es preocupen pel benestar de les capes més allunyades de la piràmide.

Si una societat té molts recursos, fins i tot es pot plantejar incloure altres formes de vida a la piràmide. De Waal adverteix, però, que cal anar amb compte en parlar en termes de drets dels animals. Hi ha el perill de caure en el dogma inflexible i abolir tot ús de qualsevol animal en qualsevol circumstància, oblidant la primera obligació que tenim amb els altres humans. A vegades, en casos de problemes per conducta agressiva, cal reubicar o sacrificar un gos per preservar la integritat de la família. Si no ho féssim així ens estaríem saltant un nivell altra vegada. Un altre salt de nivell seria no permetre l’experimentació amb animals per salvar vides humanes dissenyant fàrmacs o tècniques noves.

Al cap i a la fi és lògic i comprensible que construïm el nostre sistema moral des d’una perspectiva humana.

El consell

Ingredients per a l’aprenentatge: atenció, motivació i memòria

Els tres requisits imprescindibles perquè hi hagi qualsevol tipus d’aprenentatge són la motivació, l’atenció i la memòria. La memòria la porten de fàbrica. O sigui que nosaltres només podem controlar l’atenció i la motivació. Sempre que vulguem ensenyar-li una cosa nova al gos començarem fent-ho en un entorn sense distraccions i quan ja sàpiga fer l’exercici anirem afegint progressivament més distraccions. La majoria de gossos estan molt motivats per obtenir un trosset de menjar.Si no és el cas, cal trobar el que li agrada, que pot ser que sigui jugar a pilota.