El Yucatán, terra de maies i aigües subterrànies

Cartografiesignotes.catLa península del Yucatán és la gran protuberància de l’extrem sud-est de Mèxic i, malgrat que es tracta d’un territori bàsicament de relleus plans i de poca altitud, fa de divisòria o de punt de trobada, segons com es vulgui considerar, entre l’Amèrica del Nord i l’Amèrica Central i, de la mateixa manera, entre el mar Carib i el golf de Mèxic. A més, la seva àrea no només comprèn territori mexicà, sinó també Belize i una petita part de Guatemala.

El topònim Yucatán, com a curiositat i segons el mite popular, prové de la resposta que els maies nadius donaven als exploradors i conqueridors espanyols, cap allà a les primeries del segle XVI, quan aquests últims els preguntaven on havien anat a parar (o qualsevol altra cosa en espanyol). Els nadius, evidentment, no entenien les preguntes. Aleshores els contestaven iuk ak katan, que vol dir no entenc la teva llengua. I és que el nou món està farcit de toponímia curiosa, especialment després de la seva colonització. Però això per si sol ja donaria, com a mínim, per un altre article. Els maies, la llegendària civilització prehispànica, tenien en el Yucatán la seva àrea d’influència principal i, de fet, encara ara són els pobladors indígenes d’aquesta regió, on conserven algunes de les seves antigues llengües i viuen en ciutats que avui prosperen al mateix lloc que els antics assentaments dels seus avantpassats.

Les platges paradisíaques d’aigües turquesa i de palmeres acaronant la sorra blanca i el mar, amb la jungla envaint antigues ciutats maies que s’han anat fonent amb la natura al llarg del temps, són els trets bàsics que el Yucatán pot oferir als seus visitants. I tot això combinat plenament amb la modernitat dels grans complexos de la turística Riviera Maya i Cancún i amb la seguretat que ofereix la destinació turística més pròspera de tot l’estat mexicà, que intenta que tothom s’hi trobi, al cap i a la fi, com a casa. I és que al turista de perfil estàndard se li ha d’oferir una barreja equilibrada d’ingredients. Però no es pot marxar del Yucatán sense haver experimentat la contemplació i el plaer d’unes aigües d’altres colors i uns paisatges de vegetació exuberant, però que poc tenen a veure amb les platges caribenyes. Es tracta de les aigües dolces subterrànies que amaren abundantment tot el subsòl del Yucatán, que difícilment circulen en superfície, però que es mostren espectaculars en qualsevol dels milers de cenotes que hi ha repartits per tota península. Aquestes cavitats, que apareixen de manera natural per l’enfonsament del sostre d’una cavitat inundada per l’aigua subterrània, són com ulls que mostren les entranyes d’aquesta península i, des de temps immemorials, han sigut llocs plens de misteris i alhora venerats. Segons la cultura maia, a dins hi vivia el rei de la pluja anomenat Chaac, al qual es feien ofrenes, moltes d’elles humanes, cosa que els arqueòlegs han pogut testimoniar.

Com s’ha dit, de cenotes al Yucatán n’hi ha milers i se’n troben de tota mena. Alguns d’ells mostren una espectacular estructura circular de parets retallades perfectes. També n’hi ha que estan a mig procés de formació o, en canvi, de desaparició i assecatge. Cal tenir en compte que la natura i la geologia no són mai estàtiques. D’altres resten aïllats, es consideren sagrats o s’aprofiten turísticament com a zona de bany i per fer-hi immersió. Fins i tot hi ha cenotes que es troben a dins del mar! Afortunats aquells que poden viure l’experiència de poder-s’hi endinsar!