Errors, autocrítica i trampes

A les campanyes, i a la vida, tothom comet errors. El d’Alfred Bosch aquest dijous ha estat garrafal, com bé explica l’Antoni Bassas. El sobiranisme, que està a punt de guanyar, ho haurà de celebrar, i cinc minuts després fer autocrítica del que es podria haver fet millor, com ser més inclusiu, més propositiu, com exhibir més projecte per a tots.

I més ara que ja sabem que l’estat espanyol no té cap mena d’escrúpol en l’ús i abús de tots els seus poders. He de confessar que m’ha sorprès que de moment només hagin recorregut a la part bruta, pressuposava més intel·ligència als alts funcionaris. No sé si per incompetència o perquè s’hi han posat tard, pesen més la guerra bruta, el CNI, la utilització de tots els estaments, pidolar favors que hauran de tornar a líders mundials, que no les eines més sofisticades, com les de seducció.

El més greu són algunes trampes que freguen el delicte. Aquestes cartes que, incomplint la llei electoral, envia SCC per espantar els avis. Tot un ministre d’Exteriors basant els seus arguments unionistes en una carta europea falsificada en la seva traducció, pensant que tothom té el nivell d’anglès de Rajoy i ningú se n’adonaria. Però al final la Comissió Europea ha hagut d’obrir una investigació. O Rajoy fent trampeta i interpretant malament una Constitució que desconeix. O el governador del Banc d’Espanya havent de rectificar el que havia dit del corralito sota pressió del PP. I això acompanyat d’un silenci mediàtic còmplice. No m’imagino la premsa nord-americana amagant trampes d’Obama o de qualsevol alt càrrec, o dissimulant-li les pífies. Però aquí això està passant: una prova més de la feblesa democràtica d’Espanya.