Adeu a Kenzo Takada, el discret pioner del color a París

El creador, mort per covid-19 als 81 anys, va ser el primer japonès que va triomfar a França i al món

Parlar de Kenzo Takada és parlar de discreció i d'exuberància cromàtica al mateix temps. Podria semblar un oxímoron però ell ho va combinar amb una enorme naturalitat fins al final dels seus dies, que es van acabar aquest diumenge en un hospital dels afores de París. Tenia 81 anys i les complicacions derivades del coronavirus que havia contret el van fer morir amb la mateixa discreció amb què va viure.

Nascut el 1939 a la històrica ciutat japonesa de Himeji, Takada es va criar en una petita casa on devorava les revistes de les seves germanes, cosa que li va suposar el primer contacte amb la moda. Aviat es va graduar al Bunka Fashion College de Tòquio i se'n va anar tot seguit a París. Era el 1964 quan va arribar amb vaixell a França per dirigir-se directe a la capital global de la moda, on va començar la seva carrera venent dibuixos a grans dissenyadors. Entre aquests, als malauradament poc recordats Louis Féraud i Maurice Renoma.

Sis anys més tard va presentar la seva primera col·lecció a l'evocadora Galerie Vivienne, on aquella figura discreta en les formes i en l'àmbit personal va enlluernar amb una explosió de color i d'estampats propiciada per les teles de kimono que s'havia emportat del seu llunyà país, que tindria des de llavors en la figura de Takada el seu millor ambaixador estètic a París i, per tant, a la resta del món. Aquella col·lecció era només de dona i la va batejar com a  Jungle Jap, nom també de la botiga que acabava d'obrir a les esmentades galeries, situades al barri de l'Òpera de París. El seu renom com a creador aviat es va menjar el d'aquella marca i es va imposar. A pesar que ja tenia cinc botigues a París, Kenzo va canviar el seu nom comercial, cosa que s'ha demostrat encertada per com es manté de present en les ments de tothom encara avui.

Tretze anys més tard va afegir una línia d'home a la seva marca i poc després hi va incloure perfums i decoració, unes línies que encara duren i que continuen triomfant gràcies al fet que tenen la singularitat com a nexe en comú entre si. En un món tan competitiu com el de la moda, és fàcil encara avui distingir Kenzo, cosa que resulta la primera prioritat de tots els dissenyadors i els seus enormes equips de màrqueting. Els seus estampats acolorits, el seu esperit multicultural i l'alegria que va saber introduir a la moda amb les seves espectaculars desfilades continuen sent un exemple per als nous dissenyadors. La seva potència en els vestits nocturns i el seu estil marcadament urbà en peces més quotidianes són mostra de la seva enorme versatilitat.

L'elecció de muses com Grace Jones, Iman i Jerry Hall va ser providencial en un sector dominat completament per models blanques, rosses i amb ulls clars. Inventar el see now, buy now –veure-ho ara i comprar-ho ara– també és un mèrit que molts experts li atribueixen i que avui s'ha convertit en una tendència habitual del sector. Un imperatiu derivat de la competència de les ràpides fabricacions de les firmes del fast fashion, que porten al mercat les tendències que s'observen a les passarel·les abans que els seus creadors. Ell, en canvi, venia els models que portaven a les desfilades per poder sobreviure.

Takada va seguir dues dècades en el món de la moda des de París competint a escala global i convertit en el japonès més emblemàtic del sector. Tot i això, dos dels seus socis van passar per moments complicats a principis dels noranta i el 1993 el dissenyador va decidir vendre's la marca a l'imperi del luxe LVMH, del qual encara forma part. La seva discreció es va tornar a posar de manifest el 1999 quan ja es va retirar del tot de la moda. A diferència de molts creadors, mai es va sentir d'ell que fes cap ingerència ni cap crítica als nous designis per a la firma que portava el seu nom i amb la qual només mantenia una vinculació d'assessoria molt superficial. En un entorn on els egos solen jugar moltes males passades, ell sempre ha estat conegut només per la seva obra.

Potser per tot plegat l'actual director creatiu de la firma ha tingut tan bones paraules per a Kenzo en el moment de la mort. "És amb molta tristesa que he conegut la mort del senyor Kenzo Takada. La seva increïble energia, amabilitat, talent i somriure eren contagiosos. El seu esperit afí viurà per sempre. Descansa en pau, mestre", ha escrit Felipe Oliveira Baptista. També se n'ha acomiadat amb afecte l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo: "Gran tristesa al saber la desaparició de Kenzo. Quin creador! Havia donat al color i a la llum el seu lloc merescut en la moda. Ara París plora la pèrdua d'un dels seus fills. Els meus pensaments són per a la seva família, éssers estimats i de tots aquells que l’estimaven".

El gener passat, Takada va crear K3, una luxosa firma de decoració d'interiors en la qual ara estava plenament involucrat. També enguany va publicar la seva biografia al Japó, país d'on era però en el qual no havia viscut mai més des que el va deixar als anys seixanta. "Va arribar un moment en què em va venir de gust fer-ho, incloent-hi coses molt privades de les quals no m'havia atrevit a parlar mai. Per exemple, la meva homosexualitat. La meva família ho sabia, però jo mai ho havia dit. Al Japó crec que es va acollir bé la notícia. O, almenys, no excessivament malament. La veritat és que m'alegro d'haver-ho fet. Ara em sento lliure", va explicar a El País després de la publicació del llibre.

El + vist

El + comentat