Gent 10/09/2022

Camil·la, reina contra tot pronòstic

Per una qüestió d'orígens no li tocava conèixer l'hereu del tron britànic, i 50 anys després hi està casada i ha sobreviscut amb ell a tota mena de crisis

5 min
Camil·la, duquessa de Cornualla en una imatge d'arxiu

BarcelonaFilla d'una família que no ocupava el rang nobiliari que se li pressuposava a una candidata a esposa d'un hereu al tron britànic i criada lluny de la cort, a la zona rural d'East Sussex: aquestes eren les desfavorables circumstàncies de partida per convertir-se en reina de Camilla Shand, que des de la mort ahir de la reina Elisabet II és ja oficialment Camil·la del Regne Unit. No obstant, a pesar d'aquests dos greus desavantatges per accedir al palau per la porta del davant, el destí va ajuntar la dona que sempre coneixerem com a Camilla Parker-Bowles amb Carles d'Anglaterra. I es van enamorar. En efecte, al llarg de la seva vida no només l'atzar ha jugat un paper molt important, també l'amor. El fet que actualment ocupi el lloc que ocupa es deu ni més ni menys que a l'afecte que mai s'han deixat de professar durant 50 anys ella i l'actual rei d'Anglaterra, Carles III. De fet, això és el més rellevant del seu cas: resulta prou estrany en una monarquia que l'amor sigui la clau per explicar el destí; normalment els interessos de la institució passen per sobre de qualsevol element emocional.

Nascuda en una família terratinent rural sense cap rellevància aristocràtica, però formada a Suïssa i a París en literatura francesa, el destí va voler que Camil·la acabés formant part del cercle social del llavors príncep hereu i que, en la primera ocasió en què van coincidir, el seu àcid humor anglès la fes acostar a Carles per dir-li: "¿Sabia que el seu rebesavi, Eduard VII, era amant de la meva besàvia, Alice Keppel?" Aquella espontaneïtat diuen que va seduir Carles, que no va perdre mai el contacte amb ella malgrat que aviat marxaria a servir a la Royal Navy, cosa que va dissoldre la seva incipient relació sentimental. Sabent que Buckingham no l'aprovava per al paper que li tocaria executar com a reina i que no es podrien casar mai, Camil·la va contreure matrimoni el 1973 amb Andrew Parker-Bowles, amb qui havia sortit abans. Amb aquest militar va tenir dos fills mentre la seva relació amb Carles no s'acaba d'extingir.

La reina Camil·la el dia del seu casament amb Andrew Parker Bowles

Sempre present

El 1981, quan el príncep de Gal·les tenia 33 anys i no podia posposar més el seu deure dinàstic de casar-se i tenir descendència, a palau van veure amb bons ulls el llenç en blanc que suposava Diana Spencer i Carles va acceptar casar-s'hi. Però Camil·la no havia desaparegut del tot de l'escena. De fet, va ser invitada al casament reial, un enllaç que ella no tindria mai, però al qual va acudir vestida de blanc. Mentre tots dos seguien amb les seves respectives vides oficials, la seva relació subterrània no cessava, cosa que va acabar propiciant que Camil·la fos assenyalada públicament per la popularíssima Lady Di el 1995 a la BBC davant d'una audiència de 23 milions de persones. Diana va confirmar que Camil·la havia estat la tercera en discòrdia en un matrimoni que es va acabar trencant. "N'érem tres, al matrimoni", va dir la llavors ja exdona de Carles, que se n'havia separat el 1992. El matrimoni de Camilla amb Parker-Bowles es va acabar arran d'aquella entrevista el 1995. Un any després, Carles i Diana es divorciaren formalment.

Carles i Camil·la als anys setanta durant un partit de polo

Allò va ser una estocada profunda per a la reputació de Camil·la, que ja estava molt malmesa. Un dels seus pitjors moments va ser el 1993, quan es va difondre una conversa telefònica íntima entre ella i Carles que es coneix com el Tampongate. Segons va publicar People, Carles li deia a ella que voldria ser el seu tampó, cosa que Camil·la qualificava de "meravellosa idea". En aquells moments, ella estava casada i ell no s'havia divorciat legalment encara de Lady Di.

No obstant, les circumstàncies adverses no van fer més que unir la parella, que tenia en la popularitat de Diana el seu principal hàndicap, fins i tot després de la seva mort, el 1997: la tragèdia va obligar Carles i Camil·la a posposar els seus plans d'acabar els seus dies junts i sense haver-se d'amagar. Un cop plantejada la decisió a la reina que el seu matrimoni no era negociable com ho havia estat fins aleshores, i amb una societat molt més avançada un quart de segle després, Buckingham va començar una operació d'imatge que ha aconseguit portar Camil·la fins a uns nivells de tolerància social que pocs haguessin predit.

Un canvi possible

Diana comptava amb l'amor del poble, però no amb el de l'hereu; Camil·la comptava amb el de l'hereu però no tenia cap estima del poble. A diferència de Diana, la circumstància de Camil·la es podia revertir. El 1999, dos anys després de la mort de Diana, va començar a funcionar l'operació PB per restaurar la seva malmesa imatge. Des de palau van procurar que aquell any transcendís una foto d'ella i Carles plegats a l'Hotel Ritz de Londres. Un any després la reina va accedir a coincidir per primer cop amb ella a l'aniversari de Constantí de Grècia. L'any següent va fer el mateix gest el príncep Guillem. De mica en mica es va anar oficialitzant i naturalitzant la figura de Camil·la, a la qual molts mitjans encara anomenaven "l'amant". El 2005 es va viure un moment decisiu en la vida pública britànica, quan la reina Elisabet II va aprovar l'enllaç de Carles i Camil·la, que feia 35 anys que s'havien conegut.

Carles i Camil·la el dia del seu casament, el 2005, al castell de Windsor

Va ser un enllaç civil al qual la reina no va assistir i després del qual el duc d'Edimburg només va accedir a fer-se les fotos oficials. De fet, sempre va ser contrari a la relació amb Camil·la. Entre els objectes personals de Lady Di es va trobar una carta de Felip que deia a la seva exnora: "Carles va fer una tonteria arriscant-ho tot per Camil·la sent un home de la seva posició. Mai no vam imaginar que podria deixar-te per ella. No puc imaginar-me ningú amb els cinc sentits complets deixant-te a tu per Camil·la".

Els pitjors presagis de Felip Mountbatten es van confirmar i Camil·la va convertir-se oficialment en la dona del príncep de Gal·les, però només amb el títol de duquessa de Cornualla i no com a princesa de Gal·les per no irritar el poble apoderant-se del títol de la difunta Lady Di. Tot seguit, va obtenir una agenda oficial farcida d'actes caritatius que li ha servit per anar conquerint un petit espai en els cors dels britànics, que han acabat fent seu l'argument de la història d'amor i valorant altres virtuts de la ja reina consort com ara no eclipsar mai Carles o saber-li donar suport i acolliment quan necessita l'abric d'una família que ell, a la pràctica, no té.

La restauració ha funcionat i el curt regnat de Carles la tindrà a ella com a coprotagonista a pesar de tothom, ja que no ha comptat mai amb cap suport, ni del poble ni de palau. Només enguany, per culminar l'operació PB, Elisabet II va dir públicament que li agradaria que Camil·la fos tractada com a reina consort, cosa que, per altra banda, és completament normal atenent al dret consuetudinari. Gestos de darrera hora a banda, serà reina només gràcies a haver sabut esperar el seu torn, encara que això hagi implicat 50 anys d'ostracisme. Vista en perspectiva, la seva història potser la convertirà en l'element més modernitzador de la monarquia més tradicional d'Europa.

stats