Audrey Hepburn i l'episodi més desconegut de la seva vida: gana, guerra i una mare simpatitzant nazi

BarcelonaActriu admirada i icona d'estil, a Audrey Hepburn sempre se l'ha vist envoltada de glamur. La seva infància, un dels episodis més desconeguts de la seva biografia, està força lluny d'aquesta imatge. La guerra, la gana i una mare tirànica i simpatitzant nazi són tres dels elements que van marcar la seva joventut, tal com explica la novel·la gràfica La guerra de Audrey (Planeta Còmic), escrita per Salva Rubio i il·lustrada per Loreto Aroca. El relat arrenca quan l'actriu rep l'oferta d'interpretar Anna Frank a la ficció, una proposta que connecta Hepburn amb les seves pròpies experiències durant la Segona Guerra Mundial als Països Baixos. Tot i que el pare d'Anna Frank, Otto Frank, va suplicar a l'actriu que acceptés el projecte, ella s'hi va negar: no volia reviure els horrors de la seva infància.

És difícil assignar una nacionalitat a Audrey Hepburn. L'actriu va néixer a Brussel·les filla de l'aristòcrata neerlandesa Ella van Heemstra i del britànic Victor Anthony Ruston, ambdós admiradors del feixisme britànic. La parella es van separar el 1935 i van decidir que la seva filla s'eduqués en un internat prop de Canterbury. Quatre anys després, però, l'estabilitat de Hepburn es va trencar: quan el setembre del 1939 Anglaterra declara la guerra a Alemanya, la mare decideix emportar-se-la als Països Baixos, confiant que el caràcter neutral que el país havia tingut en el passat evitaria atacs alemanys. Audrey Hepburn va arribar-hi sense parlar holandès i amb un nom que feia evident que no era del país. La seva mare va solucionar el problema fent que tothom l'anomenés Edda van Heemstra.

Ella van Heemstra era freda, emocionalment distant i, inicialment, simpatitzant de Hitler (una de les seves amigues més properes era Unity Mitford, que formava part del cercle íntim del líder nazi). Estava convençuda que els alemanys mai envairien els Països Baixos, però el temps la va contradir: el 10 de maig del 1940 l'exèrcit alemany entrava a Holanda. Durant els anys que els nazis van ocupar el país, Hepburn va patir la mort de persones molt properes. El 1942, després d'un atac de la Resistència, el seu oncle Otto va ser capturat i executat, i es va convertir en una de les primeres cinc víctimes neerlandeses que patien aquesta represàlia. Quan tenia 19 anys, el germanastre gran d'Audrey, Ian, va ser separat a la força de la família i obligat a treballar en una fàbrica de munició del Reich.

Durant els anys que va durar l'ocupació, Audrey somiava ser ballarina, una disciplina en què es va començar a formar quan va arribar als Països Baixos. Tanmateix, a mesura que empitjoraven les condicions de vida i l'accés als aliments, l'activitat física era més difícil de fer. Com molts nens neerlandesos, la futura estrella de Hollywood es va veure afectada per l'"hivern de la fam", que va durar fins al maig del 1945 i va provocar 20.000 morts. Hepburn, que va arribar a passar tres dies sense menjar res, va estar malalta durant aquells anys i les seqüeles la van acompanyar tota la vida. Anèmia, icterícia, edemes i infeccions respiratòries van ser només alguns dels problemes mèdics que va patir.

Quan ja era famosa, Hepburn evitava parlar públicament de la guerra, tot i que el seu fill, Luca Dotti, assegura que la va marcar profundament. "Quan la meva mare volia ensenyar-me una lliçó de vida mai utilitzava històries de la seva carrera. Sempre parlava de la guerra. La guerra va ser molt i molt important per a ella. La va convertir en qui era", explica Dotti, que ha escrit diversos llibres sobre la seva mare.

En el llibre Audrey Hepburn: fair lady of the screen, Ian Woodward recull una de les poques vegades que la protagonista de Xarada va parlar de l'impacte del conflicte. "La guerra em va deixar un coneixement profund del patiment humà que espero que altres joves no hagin de conèixer. Les coses que vaig veure durant l'ocupació em van fer ser molt realista sobre la vida, i ho he estat des de llavors. No descarteu cap de les coses terribles que sentiu o llegiu dels nazis. Va ser molt pitjor del que podeu imaginar. Vaig sortir de la guerra agraïda d'estar viva, i més conscient que mai que les relacions humanes són el més important, molt més que la riquesa, els luxes, el menjar, la carrera o qualsevol altra cosa que puguis mencionar", va explicar Hepburn, que durant anys va fer treball humanitari amb l'Unicef.