Jaume Clotet: “El viatge que sempre havia volgut fer va ser tot el que m’esperava i més”
Fa tot just un any, el periodista i escriptor va viure l’estiu de la seva vida en unes illes que havia vist infinitat de vegades als mapes
Barcelona“Tinc bon record dels estius d’infantesa, però no recordo res en concret”, reconeix el periodista, historiador i escriptor Jaume Clotet. Explica que tots eren una mena de Verano azul permanent. Com a la sèrie de principis dels vuitanta, passava els dies anant en bici amb els amics i estant a la piscina. Té clar que l’estiu de la seva vida és molt més recent, el del 2024, quan la seva parella li va regalar pels cinquanta anys un viatge a les illes Fèroe, una destinació que feia dècades que tenia al cap. Estava convençut que no hi aniria mai, és poc habitual, té una infraestructura turística pobra i costa arribar-hi: “Quan fa anys que somies amb un lloc, un cop hi vas et pot passar que no n’hi ha per a tant, però el viatge va ser tot el que m’esperava i més”.
Va descobrir les illes Fèroe gràcies a l’afició que té de mirar mapes: “Em passo hores a Google Maps i quan no hi havia internet, els mirava a l’enciclopèdia britànica i la catalana”. En la mateixa línia, abans de visitar un lloc aprofita per recórrer els carrers virtualment amb Google Street View, segurament per això quan van arribar a Tórshavn, la capital, tot li resultava familiar. Com a historiador, també l'atrau per ser una destinació lligada a fets rellevants, com ara la història dels vikings, els primers missioners cristians o la seva ocupació durant la Segona Guerra Mundial.
A més, per algú que la calor no l'entusiasma, la pluja, la boira i els paisatges freds de les Fèroe són perfectes. Tenia especial interès per veure els túnels amb els quals connecten les illes de l’arxipèlag. “Són famosos perquè vas per sota el mar, no hi ha llum, tenen un sol carril i no hi ha prioritat de pas. Al llarg de 3 o 4 quilòmetres, hi ha forats a la paret on t’has de ficar quan veus que s’apropa un llum. Fins i tot tenen un túnel amb rotonda, és espectacular”, explica fascinat.
Quan viatja, intenta no ser el que anomena un empelt turístic: “M’agrada barrejar-me i parlar amb la gent”. Com que li interessa la política, sempre visita els parlaments i barris d’ambaixades. Vol conèixer el paisatge humà i urbà, per això visita esglésies, cementiris, i prefereix asseure's en una terrassa observant la gent que anar a un museu, llevat que sigui d’història.
Amb el somni de les Fèroe complert, s’ha escurçat la llista de llocs als quals li agradaria anar, per exemple Mongòlia, Alaska o les illes gregues. De moment està centrat en la promoció de La calavera de l’apòstol, segona part de la novel·la amb què va guanyar el premi Josep Pla 2024.