L'herència de Valentino: un imperi multimilionari que podrien heretar els seus (estimats) exnòvios

BarcelonaVenir del no-res i aconseguir estar-se durant cinc dècades consecutives en el cim de la indústria de la moda sent una icona del luxe i l'elegància és una proesa de tal nivell que si no tinguéssim clar que ha passat de debò ho podríem posar en dubte, i la incredulitat estaria absolutament justificada. Això, que Valentino va fer amb una serenor i un pas ferm admirables, no ho fan ni de bon tros les figures més aclamades del sector actualment. La majoria de gent que ara es dedica a la moda –i no en càrrecs tan exposats com el de director creatiu d'una firma d'impacte global...– acaben marxant de la primera línia del sector al cap d'uns anys per refugiar-se en espais col·laterals perquè no poden suportar-ne els bioritmes. És per això que històries com la del difunt Valentino Garavani, mort aquesta setmana als 93 anys a Roma, només poden anar acompanyades per la història d'un patrimoni impressionant que ara sabrem a mans de qui va a parar.

Garavani, nascut en un poblet de la Llombardia quan a Itàlia encara governava, amb mà de ferro, Benito Mussolini, va aconseguir construir, al llarg de la seva vida, un imperi que alguns mitjans han fixat, després de la seva mort, en fins a 1.500 milions de dòlars. La pregunta que subjau després de la desaparició del dissenyador és qui seran els destinataris d'aquest vastíssim patrimoni, format per immobles de primer nivell a les places més cobdiciades del món, obres d'art i tota mena de regalies i actius financers. La resposta encara és incerta. L'única cosa que se sap del cert és que en el seu testament pot haver fet qualsevol cosa, ja que era fill únic –i, per tant, no tenia nebots directes– i tampoc va tenir mai fills.

La família escollida

Amb aquest punt de partida i tant patrimoni per repartir és normal que les mirades se centrin en el seu cercle més íntim, format per les persones que ell va convertir en la família escollida abans que s'inventés el terme. En aquest context, destaca especialment el nom de Carlos Souza, un home que actualment té 70 anys i que va conèixer als carnavals de Rio de Janeiro. Llavors el brasiler era poc més que un adolescent i Garavani ja havia superat els 40. L'enamorament sobtat va fer que, al cap de poc temps, el creatiu convidés el jove a Europa, un fet que canviaria el seu destí per sempre. Souza va començar a treballar per a grans firmes de moda i, al mateix temps, a envoltar-se de persones influents com Andy Warhol, que li van obrir les portes de la revista Interview. Després de mantenir una relació sentimental amb Valentino, es va convertir en un dels relacions públiques més influents de la moda durant molts d'anys, cosa que també va refermar la relació amb el dissenyador fins i tot després d'haver-ho deixat.

La relació sentimental amb Souza es va acabar però no l'amistat, que s'ha mantingut intacta fins al darrer dia. De fet, el model retirat va formar una família heterosexual de la qual van néixer dos nens, que van ser, com no podia ser d'altra manera, els fillols del dissenyador i les persones que ara tothom mira com possibles hereus del patrimoni personal del creador juntament amb el seu pare. Si bé és cert que amb tot el que ha treballat Souza i amb la bona família de la qual prové la seva mare –Charlene Shorto, emparentada amb els Thyssen-Bornemisza–, seria estrany que després d'haver-los vist créixer i haver passat estius i hiverns plegats tota la vida, Valentino marxés d'aquest món sense deixar-los res de res. Són Sean i Anthony Souza, dos homes joves discrets sense perfils a les xarxes socials que aquests dies han acaparat molta atenció mediàtica.

Una història d'amor de sis dècades

També seria sorprenent que no aparegués en l'equació Giancarlo Giammetti, que va ser parella de Valentino durant els anys seixanta i els primers setanta. Giammetti era un estudiant d'arquitectura a Roma que va ajudar el dissenyador a salvar la firma l'any 1959 després que aquest tornés de París per fundar la seva pròpia marca. Estava a les portes de la fallida però amb el suport de Giammetti va aconseguir sortir-se'n i convertir-se en la marca predilecta de les grans celebrities de la moda de tots els temps, des d'Audrey Hepburn, passant per Liz Taylor i Jackie Kennedy. Aquesta última li va encarregar sis vestits en blanc i negre per portar en actes que tenia previstos després de la fatídica mort del seu marit. Valentino també li va fer el vestit de núvia anys més tard per casar-se amb Aristotelis Onassis. La llista de clientes cèlebres que va venir a continuació no té final i va incloure des de la reina Sofia de Grècia –que en té una col·lecció considerable– fins a Julia Roberts, que va recollir un Oscar amb un Valentino blanc i negre que és història de la moda dels premis de l'acadèmia de cine de Hollywood.

Giammetti va ser per a Valentino el que Pierre Bergé per a Saint-Laurent, la seva ombra amb i sense amor de parella però sempre amb afecte. De fet, la seva vinculació a la firma que portava el nom del seu ex ha estat sempre tanta que al seu compte d'Instagram es presenta a si mateix com cofundador de Valentino. És per tot això que Giammetti, cinc anys més jove que el creador, i que va abandonar la seva carrera per la del seu amor en uns temps en què les relacions homosexuals anaven acompanyades de tota mena d'adjectius menys el de "duradores", és un dels grans candidats a tenir un lloc d'honor entre les últimes voluntats del creatiu.

Una fundació amb gran patrimoni

De fet, tal com ells van explicar el 2008 al diari La Repubblica sobre la importància de la seva relació de parella, "és la història d’un gran afecte, desenvolupat al llarg dels anys, entre dues persones que serien capaces de matar l’una per l’altra". Per la seva relació íntima, Valentino i Giammetti tenen una fundació compartida que també podria aparèixer com a destinatària d'alguns –o de molts– dels béns del creador, ja que seria una forma de dotar-la de recursos suficients per donar la llarga continuïtat que mereix la fundació que ha de divulgar l'impacte del creador en la història moderna de la moda.

Si bé és cert que hi ha un gran imperi per repartir, la marca Valentino ja no era del fundador, ja que se l'havia venut. Actualment, l'ensenya romana més emblemàtica pertany als francesos Kering en un 30% i al fons sobirà qatarià Mayhoola For Investments LLC, que en té un 70%. Genera intriga saber què passarà amb les mansions sumptuoses que Valentino col·leccionava arreu del món. Si bé és cert que, incontestablement, són un valor immobiliari i també són un llegat artístic, ja que la passió del creador per la decoració les va convertir en espais gairebé museístics. El ventall d'immobles inclou Villa Letizia, a Roma; Villa La Cercola, a Capri; La Vagnola, a la Toscana; un xalet Alpí a Gstaad; el castell de Wideville, a tocar de Versalles; un àtic a Manhattan i el vaixell de 15 milions d'euros on passaven els estius. Totes aquestes residències estan plenes d'obres d'art i mobiliari d'època de primer ordre que bé podrien merèixer un viatge de luxe que els més rics pagarien amb els ulls tancats. Malgrat tot, i com acaba passant sempre, potser ho acabarem veient venut al millor postor en alguna subhasta que vendrà tota aquesta bellesa a rics acaparadors anònims que l'apartaran de la llum pública per sempre més.