Nadine i Ariane de Rothschild, la sogra i la nora que protagonitzen la batalla legal més 'pija' de Suïssa

BarcelonaSi tot el que passa a Suïssa ja ens sembla per defecte pijo, imaginin-se com augmenta aquesta sensació si li afegim el cognom Rothschild a l'equació. Doncs aquesta és la lliga que juguem avui. El nivell d'exclusivitat del tema que ens ocupa aquest diumenge és tan elevat que, fins i tot, apareixen noms com el de l'emperadriu Sissí i el de Napoleó. De fet, per entendre bé el context d'aquests fets, cal imaginar que al país més VIP del món, hi ha una sala VIP, que dins té una sala VIP, on a l'interior hi ha una sala encara més petita i, per tant, encara més VIP. És allà on passa tot el que ve a continuació. Potser per això, malgrat ser tan rellevants, pràcticament no coneixem els personatges d'aquesta tragicomèdia.

Les protagonistes de la història són Nadine de Rothschild i Ariane de Rothschild, dues dones que ostenten aquest cognom mundialment famós però que en realitat cap de les dues el porta de naixement, ja que ambdues van esdevenir membres de la mítica nissaga banquera perquè es van casar amb membres d'aquesta. La primera és una senyora que amb 93 anys ha decidit passar a la història per ocupar tots els titulars que faci falta per sortir-se'n amb la seva. La segona és la nora d'aquesta i, malgrat la seva voluntat de passar desapercebuda, ha acabat convertida en material comestible de la jet set global perquè està disposada a defensar els seus drets costi el que costi, com és ben lògic.

14 'cases'

Nadine, nascuda en una família obrera del nord de França, va aterrar a la família Rothschild després d'haver marxat a París a provar sort com a actriu però haver acabat fent més sort amb el seu matrimoni: amb Edmond Adolphe de Rothschild, l'únic fill del baró Maurice de Rothschild. Nadine, nascuda el 1932 i batejada durant els seus anys parisencs com “la febre de l’or” per part del seu company de professió l’actor Darry Cowl, es va casar a 27 anys amb Edmond de Rothschild i va encetar aleshores una vida absolutament fastuosa que transcorria en les 14 propietats que necessitaven per passar l'any. Les feien servir per viure-hi i també per fer-hi contactes, ja que les festes que ella organitzava comptaven amb grans celebritats de l'època com Audrey Hepburn, Maria Callas o membres d'altres grans dinasties com els Kennedy.

Aquella filla d'un comunista francès va acabar sent la mestressa del château de Pregny, a tocar del llac Leman, a la ciutat suïssa de Ginebra. És allà on dècades enrere els Rothschild van rebre l'emperadriu Sissí el dia abans que fos assassinada i on ella va escriure els llibres de bons modals i de protocol que li han servit perquè els mitjans s'hi refereixin encara a dia d'avui com escriptora. També en aquest palauet ginebrí de 1.120 metres construïts i 177.000 de parcel·la s'hi albergava una gran col·lecció d'art que presumptament encara hi és.

Fill o hereu?

Nadine va tenir només un fill, Benjamin de Rothschild, que sempre va mantenir una relació molt distant amb la seva mare. De fet, segons recullen diversos mitjans, ell fins i tot havia explicat públicament en alguna ocasió que més que un fill la seva mare havia engendrat només un hereu. Benjamin, fill únic com ho havia estat el seu pare, es va casar el 1999 amb la financera Ariane Langner, actualment Ariane de Rothschild, amb la qual va tenir quatre filles. Quatre netes per a Nadine, que en una ocasió va ser acusada pel seu fill de no saber ni com es deien.

Els problemes entre aquestes dues dones han començat amb la mort dels seus respectius Rotschilds. Edmond, el pare, va morir el 1997 deixant enrere una fortuna enorme –que la font menys generosa quantifica en 1.000 milions d'euros– que incloïa una gran col·lecció d’art, una part de la qual el difunt cedia explícitament a Nadine. Com que tenia un únic fill que era qui ho havia d'heretar tot, ella no la va reclamar i això ha estat l'origen de tots els mals quan amb l'edat ha canviat d'idea.

Boicot financer

En quedar viuda va deixar Pregny enrere per traslladar-se a una propietat adjacent i així deixar instal·lar-s'hi al seu fill i a la seva jove. Malgrat aquest gest que semblava de generositat, la relació entre mare i fill no va deixar de refredar-se un cop el pare no hi era. Tant que, malgrat ser veïns, només es visitaven si hi havia invitació formal. Això va acabar degenerant fins al punt que Nadine, segons ha transcendit a la premsa, va decidir emportar-se a un banc de la competència la seva fortuna personal, valorada en més de 170 milions d'euros.

Allò, que va passar quan Nadine tenia 82 anys, va suposar un punt de no retorn. Al cap d'uns pocs anys, el 2021, Benjamin moriria d'un infart a 57 anys. La seva mare no aniria a l'enterrament al·legant que l'havien avisat només dues hores abans, cosa que altres fons desmenteixen dient que en realitat no hi va anar perquè no li van deixar decidir com havia de ser el sepeli. Després de la mort del seu fill, Nadine va reclamar les obres que havia heretat però no inscrit, tal com assenyalen diversos mitjans. Per fer-ho, va sol·licitar un inventari que no se li hauria concedit. Aleshores va demandar la seva jove, Ariane, malgrat que les propietàries de tot eren ja les seves quatre netes. Potser si no sabia com es deien, no les podia demandar...

Batalla judicial

En qualsevol cas, la justícia li va donar la raó i, tot seguit, va crear una fundació per aixoplugar-hi aquestes obres i exposar-les en un museu a la ciutat de Ginebra. Després que Ariane –quan ja era directora del grup financer del seu difunt marit– la demandés per fer servir el nom de Rothschild en la fundació però tornés a perdre, la sogra iracunda va anar per la tercera demanda, aquest cop contra les seves netes. Aquí no va fer sort i la justícia suïssa va determinar que aquestes quatre joves eres les propietàries de les obres així com de la mansió de Pregny on estaven guardades. Tal com s'ha publicat, el fet que el testament del difunt marit de Nadine fos ambigu impossibilitava a la justícia fer un repartiment i, des d'aleshores, les obres segueixen juntes dins d'aquella propietat, construïda amb l'old money que els Rothschld havien guanyat finançant les guerres napoleòniques.

Com que a les males no se'n va sortir, la nonagenària es va posar el vestit d'àvia afectuosa i va convocar les seves quatre netes a un berenar –que havia de ser confidencial– aquest estiu. Després d'una primera trobada agradable, els va demanar cita per a una segona en què, per seguir la tradició, va tornar a anar el Rolls Royce pel pedregar. Nadine els hauria dit que volia obrir un museu –al pavelló adjacent que havia ocupat en marxar de Pregny– dedicat a Sissí on volia exposar les obres. Això ho va explicar ella mateixa al mitjà suís L'Illustré, on va afegir que si no ho aconseguia donaria totes aquestes obres a un museu d'Israel. Va cloure la seva aparició mediàtica dient que vol deixar-ho tot resolt en vida però que, per si de cas no li donés temps, ja està tot preparat perquè la seva voluntat es faci ferma estigui ella en aquest món o en un altre. No es pot descartar que Nadine sigui, d'una forma o d'una altra, la Rothschild més longeva de tots els temps.