Memòria històrica

Els afusellaments oblidats del cementiri de Girona

Ajuntament i Memorial Democràtic instal·len una placa que recorda les execucions acabada la Guerra Civil en substitució d’elements franquistes

L'Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic han instal·lat al Cementiri Vell de Girona una placa en què recorda la "violència" un cop acabada la Guerra Civil.
ARA
05/02/2025
2 min

GironaAcabada la Guerra Civil, la repressió franquista va tenir un gran epicentre a Girona ciutat: el que avui en dia coneixem com el Cementiri Vell. Només el juliol del 1939 van morir-hi afusellades en un sol dia fins a 69 persones. Les execucions responien a l’aplicació de les sentències il·legals dels sumaríssims franquistes i acostumaven a ser en grup. Les morts de 20, 30 o 40 persones eren habituals, fins al punt que l'elevat nombre d’afusellaments va forçar que, a mitjan juny del 1939, la Comissió Gestora Municipal hagués d’aprovar urgentment l’ampliació de la fossa comuna.

Inscriu-te a la newsletter Girona Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya
Inscriu-t’hi

Durant 86 anys, al cementiri de Girona no hi constava cap senyal ni retolació que permetés identificar la fossa comuna on es van sepultar els republicans represaliats. Encara més, fins al setembre passat al cementiri encara hi havia cinc làpides i una creu de pedra amb inscripcions que enaltien la dictadura franquista. Però aquesta desmemòria s'ha acabat aquest dimecres. L’Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic han instal·lat una placa que recorda les execucions i els assassinats a la rereguarda de la Guerra Civil. Substitueix la creu de pedra i els altres elements franquistes, retirats a finals de l’any passat.

En concret, la placa recorda que el cementiri, tant en ple conflicte com en anys posteriors, fins al 1945, va ser un escenari “de violència” on els franquistes van afusellar centenars de persones. L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha destacat que la memòria històrica ha de permetre a les noves generacions “no oblidar” el passat. I encara més, ha afegit el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, en un context d’auge dels extremismes en què proliferen “els discursos negacionistes”.

L’acte s’ha celebrat coincidint amb els 86 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat (4 de febrer del 1939) i només tres dies després de la presentació d’una demanada pionera als jutjats per reclamar l’exhumació de vuit veïns de Llagostera (Gironès) que van ser afusellats pel franquisme i que estan enterrats a la fossa comuna.

Demanda judicial pionera

De la mà de l’advocada Montserrat Vinyets, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera vol que es declari la nul·litat del consell de guerra derivat del judici sumaríssim als represaliats, que es reconegui “el dret a la veritat i a la reparació” i que s’ordeni la localització i exhumació de les despulles per lliurar-les a les famílies. La presidenta de l’entitat, Teresa Mur, subratlla en declaracions a l’ACN que volen que les despulles dels veïns represaliats puguin “tornar a casa”.

En aquest sentit, Salellas ha dit que considera que la petició és “legítima” i que l’Ajuntament de Girona posarà “totes les facilitats” perquè es dugui a terme l’exhumació a la fossa comuna del Cementiri Vell.

stats