ENERGIA
Girona 22/03/2023

La Fundació Cousteau alerta del "perill" del parc eòlic marí al golf de Roses

Investigarà els efectes dels camps electromagnètics al mar

ARA
2 min
Un dels molins del parc eòlic flotant del consorci WindFloat Atlantic a la costa portuguesa de Viana do Castelo, tocant a Galícia.

GironaQuins són els efectes reals dels camps electromagnètics al medi marí? Aquesta és la principal pregunta que posa sobre la taula la Fundació Philippe Cousteau en un informe on mostra la seva “inquietud” pel “perill” que pot suposar per al medi ambient, la fauna i la flora marina la instal·lació d’un parc eòlic marí al golf de Roses. L’Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí ha trobat en aquesta fundació dedicada a la conservació de la biodiversitat marina –i que construirà la seva seu mundial a l’Estartit– un nou aliat per reclamar estudis medioambientals rigorosos sobre l’impacte que pot tenir la instal·lació de molins de vent a la Costa Brava.

En conversa amb l’ARA, Roger Figueras, patró i director de planificació de la Fundació Philippe Cousteau, remarca que els estudis actuals de molins de vent marins a la costa danesa no són aplicables al golf de Roses, una zona on hi ha tres parcs naturals –el del Cap de Creus, el dels Aiguamolls de l’Empordà i el del Montgrí–. Principalment perquè s’està parlant d’aerogeneradors flotants i no pas amarrats a terra, com és el cas del nord d’Europa. Els cables difícilment podran anar enterrats perquè es tracta d’una zona de gran profunditat.

 “Sincerament no ens preocupa l’impacte estètic –assenyala Figueras–. El problema el veiem sobretot en els efectes dels camps electromagnètics”. Detalla que l’aigua de mar és més conductora que l’aire i l’aigua dolça i que això pot produir dins del mar moltes més vibracions que afectin, especialment, els cetacis com els dofins, que es comuniquen per impulsos electromagnètics. “Hi ha una manca d’estudis”, afegeix Figueras. Per això la Fundació Costeau ja ha començat a preparar un informe més exhaustiu sostingut en experiments de laboratori de la xarxa de 190 universitats de tot el món adherides a la seva institució.

En concret, la Fundació Cousteau assenyala que no s’oposa a l’energia eòlica marina, però demana que es faci amb “cara i ulls”. I que si tira endavant, es garanteixi el màxim aïllament del cablejat per evitar camps electromagnètics.

Vuit àrees marines protegides

En la mateixa línia es manifestava un estudi publicat a Science of the Total Environment i firmat per nou científics de la Universitat de Girona (UdG), el Centre d’Estudis Avançat de Blanes (CEAB-CSIC), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Barcelona (UB). Després de revisar 150 treballs d’arreu del món sobre eòlica marina, arribava a la conclusió que calia allunyar i excloure aquest tipus de parcs de les zones protegides del Mediterrani. Al cap de Creus i al golf de Roses hi conflueixen fins a vuit àrees marines protegides.

El precedent de la costa portuguesa

El primer parc eòlic marí amb aerogeneradors flotants es va inugurar el 2020 a Portugal, en una zona molt pròxima a Galícia. Situat a 20 km de la costa, el parc Windfloat Atlantic –format per un consorci de quatre empreses en què hi ha Repsol– va compensar els pescadors amb 1,2 milions d’euros. Ara bé, les confraries de la zona de Viana de Castelo han denunciat que els peixos han desaparegut en àrees més properes i ho atribueixen al so dels molins.

stats