De servir pizzes a atracar un banc
Girona va viure un sorprenent i fugaç robatori de pel·lícula amb ostatges
GironaUn dels comentaris més repetits entre els que van viure el sorprenent i inusual atracament amb ostatges el dimecres 1 d’octubre a l’oficina del Banc Santander de l’Eixample de Girona és que els lladres havien vist “massa pel·lícules”. Però potser si haguessin vist Tarda negra (Dog day afternoon), de Sidney Lumet, amb Al Pacino encarnant l’atracador primerenc Sonny Wortzik, al qual tot li surt malament, s’ho haurien pensat dues vegades. Al film, igual que va passar a Girona, tres assaltants entren a robar en un banc i prenen set ostatges, però ràpidament el pla fa aigües i la policia envolta l’edifici. La darrera de les similituds és que l’atracament del First Brooklyn Savings Bank acaba sent retransmès per la televisió, convertit en un autèntic circ mediàtic, i el del Banc Santander, que també va reunir infinitat de curiosos i va tallar el trànsit del carrer, es retransmet per àudio gràcies al mòbil indiscret d’un dels treballadors. Al carrer Emili Grahit cantonada Rutlla de Girona, però, la pel·lícula s’acaba al cap d’uns 20 minuts, el temps suficient perquè els Mossos i la Policia Local s’ensumin que els atracadors són uns principiants i, malgrat tenir ostatges retinguts, es decideixin a entrar en tromba i detenir els atracadors. Els assaltants no es resisteixen i tiren a terra les dues pistoles simulades amb què havien amenaçat empleats i clients. Final feliç però amb incògnites obertes.
La caixa plena
Què va impulsar tres individus d'origen napolità que ronden els 50 anys a protagonitzar un atracament amb ínfimes possibilitats de sortir bé? Un dels aspectes més cridaners és que com a mínim un dels assaltants treballava en una pizzeria propera al banc. Segurament aquesta proximitat va fer que el grup es fixés en les possibilitats que oferia l’entitat, conegués a fons les seves rutines i es decidís a assaltar-lo cap a dos quarts de tres del migdia, poc abans del tancament. “No crec que fos casual que l’atracament es produís el primer dia de mes al migdia, segurament en aquesta data i en aquesta hora és quan hi ha més diners a la caixa”, diu una clienta de l’entitat.
Un telèfon engegat
Empleats i clients van ser lligats amb brides de plàstic i retinguts al pis de dalt de l’oficina. Un dels assaltants va entrar amb el casc posat, simulant ser un repartidor, i els altres duien armilles de treball i mascaretes. Un dels treballadors, que parlava per telèfon en el moment de l’assalt, va deixar el mòbil engegat en un lloc estratègic, cosa que va permetre al seu interlocutor lligar caps de seguida i avisar la policia. Els atracadors no apuntaven a ningú amb les seves armes simulades, però les mostraven a la cintura. Van tenir prou sang freda per esperar que la caixa, amb un mecanisme retardat de 10 minuts, s’obrís, però quan ja tenien el botí a les mans els vehicles dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Municipal de Girona ja encerclaven el banc. Agents de paisà es passejaven discretament davant dels vidres exteriors per controlar els moviments dels lladres. Van ser ells qui van donar l’ordre d’entrar de seguida que algú va poder obrir la porta i van veure que els atracadors es volien rendir.
Una empleada d’un comerç veí reconeix que un atracament d’aquestes característiques és una raresa i és més propi dels anys 80. “En aquells temps hi havia tants atracaments en entitats bancàries que recordo una senyora que recomanava no anar als bancs ni a primera ni a darrera hora, perquè era quan es feien els atracaments”.
Els detinguts són tres homes originaris de Nàpols de 48, 49 i 53 anys, un d’ells en situació de permís penitenciari. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos a Girona s’ha fet càrrec del cas. Se’ls acusa d’un robatori amb intimidació i violència a entitat bancària.