Cada terra fa sa guerra
En aquell poble tenien un ritual: agafaven una gallina i la punxaven tots amb una agulla. La gallina corria, volava, i ells li corrien al darrere com si fos un globus i l'anaven punxant, tothom darrere la gallina, pels carrers, tothom rient. La pobra gallina acabava agonitzant, coixa i amb els ulls buidats, i al final es moria. Llavors li arrencaven les plomes i cada nen se’n penjava una al capçal del llit. Era una festa d'interès nacional. Els intel·lectuals escrivien assajos reflexionant sobre la grandesa de punxar la gallina. Els millors cineastes en feien documentals que tothom aplaudia. Era un ritual d'integració que ensenyava als nens a no deixar-se afectar pel patiment dels altres. Sobretot aprenien que hi ha unes categories i que una gallina no hi té res a fer. Era un ritual integrador i privatiu d'aquell poble, ja que fora d'allí està mal vist maltractar els animals, com si tingués a veure amb maltractar les persones.
Aquella gent tenia altres rituals d’aprenentatge de la modèstia. Per exemple, els trens. Per promoure l’ascetisme, tenien un sistema ferroviari que era una tortura. Consideraven de mal gust els trens de distàncies curtes, ho trobaven provincià, i només invertien en trens de gran recorregut perquè com més s’allunyaven del seu propi poble amb el tren, millor se sentien en un sentit moral. Qualsevol cosa de fora els educava en la humilitat, i això els feia una gent molt hospitalària.
Un cop l’any, celebraven la Festa Gran de l’Hamburguesa. L’hamburguesa no tenia res a veure amb la seva tradició culinària, al contrari. Però aquell dia treien taules als carrers plenes de Big Macs, amb mostassa i quètxup, que coincidia que eren els colors de la seva bandera. S'omplia de gent. La resta de l’any aquell poble passava gana, però el dia de la Festa tothom s’atipava, i els cuiners –considerats també un orgull, com la seva pròpia tradició culinària, per cert excel·lent– aquell dia eren reverenciats i premiats en concursos, i sortien per televisió amb barret de cuiner i bata blanca. Era una festa bonica i plena de banderes. Els homes regalaven una rosa a la seva parella i elles els regalaven a ells una hamburguesa.
Semblen uns costums estranys. Crec que simplement estaven més enllà del sentit comú. Havien superat aquesta fase. Per exemple, els seus jutges eren capaços de jutjar blanc el negre i negre el blanc, i com més sorprenents eren les sentències, més celebrades i acatades amb més convenciment. Amb els seus rituals i una tenacitat de segles, s’havien proveït d’unes lleis que eren l’enveja del món.