DRETS DELS TREBALLADORS

Amnistia Internacional, acusada de ‘bullying’ al seu personal

Set responsables de l’ONG admeten errors i proposen dimitir

El suïcidi d’un investigador d’Amnistia Internacional va encendre les alarmes i va qüestionar les condicions de treball que té el personal d’aquesta ONG encarregada de denunciar les violacions dels drets humans. L’entitat va fer un encàrrec a una auditoria externa que, a partir de centenars d’entrevistes amb el personal, ha dibuixat un ambient de treball “tòxic”, amb quadres de sobrecàrrega de feina, mala gestió en la distribució de tasques, assetjament laboral i un 39% del personal amb problemes físics i mentals com a “conseqüència directa” de treballar a Amnistia. Amb el suspens a la mà, l’organització assegura que prendrà mesures per corregir les deficiències i els errors comesos i fins a set responsables han posat el seu càrrec a disposició de la directiva.

Gaëtan Mootoo portava més de 30 anys dins de l’organització com a investigador especialitzat en l’Àfrica occidental. El maig del 2018 es va treure la vida i va deixar una carta de comiat en què es referia a la sobrecàrrega de feina, l’estrès i el poc suport que rebia dels seus supervisors a l’hora de fer la seva tasca. Treballava a l’oficina que Amnistia té a París. Dos mesos després, una jove becària de l’organització a Ginebra va aparèixer morta al seu domicili familiar d’Anglaterra. La coincidència dels dos casos va fer que la direcció d’Amnistia volgués tenir un diagnòstic extern sobre les deficiències de l’entitat i aportés solucions perquè l’ONG dels drets humans tingués una bona cura del seu personal.

Els set membres d’Amnistia que s’han ofert a dimitir reconeixen que han comès errors i assumeixen part de la responsabilitat sobre que s’hagi creat un “clima de tensió i desconfiança” generalitzat a l’organització. En una carta conjunta admeten un mea culpa en què demanen perdó pel fet que bona part dels seus col·legues se sentin “infravalorats i sense el suport” dels superiors, com es queixava Mootoo en el seu comiat.

Els resultats de l’avaluació, que la mateixa Amnistia Internacional ha penjat a la seva web, són molt durs, perquè assenyalen que 2 de cada 10 treballadors han estat testimonis o han patit en carn pròpia algun tipus d’assetjament que els ha afectat. Des de desqualificacions per la feina feta -“Ets un merda!”- fins a mossegar-se la llengua a l’hora de fer un comentari en veu alta per por a represàlies, passant per bullying i humiliacions públiques per part de certs responsables. L’enquesta entre el personal revela que la meitat dels treballadors afirmen que no s’atreveixen a qüestionar la manera de treballar establerta, davant d’un 44% que diu que no té cap problema a exposar les seves idees.

Paradoxalment per a aquesta organització que lluita en tot el món en contra de qualsevol discriminació, els seus treballadors han denunciat que hi ha un tracte diferenciat per a les dones respecte als seus companys homes. “Vaig ser assetjada verbalment [per un responsable home]. No em vaig sentir intimidada, però està clar que no era la manera com ell hauria tractat un home”, relata una de les treballadores als investigadors. L’avaluació documenta diverses discriminacions “per la raça, i pel gènere, en el cas de dones”. “I el personal de color i el LGTBIQ van ser objecte de tractament injust”, s’hi llegeix.

El personal, sobretot el que s’encarrega de processos d’observació en crisis polítiques i humanitàries, es veu abocat a pressions i situacions d’estrès extres a la seva feina d’oficina, per dir-ho d’alguna manera. Són sovint testimonis de situacions dramàtiques i a Amnistia Internacional no han trobat prou suport, també destaca l’auditoria. Els avaluadors externs assenyalen la necessitat que “tot el personal humanitari que vulgui tenir cura d’altres persones ha de procurar crear una cultura interna de cura, compassió i respecte”. Són els deures per a la direcció de l’ONG: entendre la plantilla com a persones.