Akihito s’acomiada

L’emperador traspassa el tron a Naruhito amb desitjos de “pau al poble japonès i al món”

La pluja i el cel gris sobre Tòquio van acompanyar l’abdicació de l’emperador Akihito, que en una senzilla cerimònia es va acomiadar del seu poble amb un missatge de pau i agraïment. Avui el seu fill serà proclamat emperador per començar una nova era, la Reiwa.

Passades les cinc de la tarda [hora de Tòquio], l’emperador Akihito va posar punt final al seu regnat de trenta anys i va tancar una pàgina de la història del Japó. La seva era, la Heisei, es va extingir a mitjanit. Heisei significa pau a tot arreu, mentre que la nova era, Reiwa, significa pau i ordre. En el seu últim discurs com a emperador, Akihito va desitjar “al Japó i al món pau i prosperitat”, i va voler donar les gràcies al seu poble amb unes emotives paraules: “Estic profundament agraït per les persones que em van acceptar com un símbol i em van donar suport”. No va oblidar reconèixer el paper de la seva dona i companya de regnat, Michiko, i la va incloure a l’hora d’expressar els seus desitjos per al futur: “Juntament amb l’emperadriu consort, espero des del meu cor que l’era Reiwa sigui estable i fructífera”.

Les seves paraules resumeixen l’essència del seu regnat, que s’ha caracteritzat per la proximitat amb la gent i la defensa de la pau.

De les onze cerimònies d’abdicació, l’única que té relació directa amb l’estat és la coneguda com a Taiirei-Seiden-no-gi, que es va celebrar al Palau Imperial. Va reunir unes 300 persones, entre elles el príncep hereu, Naruhito, i la seva dona, la princesa Masako, al costat dels membres adults de la casa reial i representants dels tres poders de l’estat. El primer ministre, Shinzo Abe, va pronunciar unes breus paraules d’elogi de la tasca de l’emperador.

Akihito va lliurar els “tresors” que simbolitzen la monarquia: els segells imperials per signar documents oficials, una espasa i una joia de jade. Hi faltava el mirall sagrat, que es conserva en un santuari. Tots són tan sagrats que no es poden veure i estan tancats en capses. Aquests tresors els rebrà avui el seu fill quan es converteixi en el successor d’una casa imperial amb 15 segles d’història. Akihito va abdicar vestit amb frac, en contrast amb la cerimònia que havia tingut lloc al matí i en què portava un vestit tradicional de sokutai, que només l’emperador es pot posar. En aquesta cerimònia va visitar diversos santuaris situats als mateixos terrenys del Palau Imperial per informar els avantpassats i els déus xintoistes de la seva renúncia al tron llegint un document conegut com a otsugebumi.

Akihito, l’emperador humà
Akihito ha sigut el primer emperador de la història a accedir al Tron del Crisantem sense poder diví. Al final de la Segona Guerra Mundial el seu pare, Hirohito, va ser obligat a explicar al seu poble a través d’un discurs radiat que no tenia orígens divins. Era un dels acords de la rendició del Japó. A la seva mort el 1989, Akihito va accedir al tron com un monarca constitucional la funció del qual era merament representativa: “Símbol de l’estat i de la unitat del poble”.

El regnat d’Akihito ha sigut marcat per la voluntat de defensar la pau i d’acostar-se al poble. També per intentar introduir una mica de modernitat a la institució. N’és una prova que va ser el primer a casar-se amb una plebea, la fins ara emperadriu Michiko. Tots dos van educar els seus fills en família, cosa també inèdita.

Durant tres dècades la parella imperial s’ha esforçat, dins la cotilla de la institució, per ser útil al poble. En les nombroses catàstrofes naturals que ha patit el Japó -terratrèmols, erupcions de volcans, tsunamis- els emperadors han visitat les víctimes. La imatge de tots dos agenollats intentant consolar els damnificats als centres d’evacuació o visitant leprosos han ajudat a humanitzar la institució i a millorar-ne la valoració.

Crítiques internes
A Akihito aquesta posició més pròxima li ha valgut les crítiques dels funcionaris de la casa imperial, que aspiren a conservar les tradicions i defensen que l’emperador continuï sent un símbol i no un representant de la classe mitjana.

També ha treballat per esborrar el passat militarista de la nació i no ha dubtat en visitar alguns països víctimes de l’ocupació nipona, com la Xina, Indonèsia i les Filipines. Aquest compromís amb la pau ha provocat a vegades xocs amb els governs conservadors, especialment amb l’actual de Shinzo Abe.

La premsa nipona ha destacat que els cirerers plantats el 1934 a la prefectura d’Akita, en honor del naixement d’Akihito, van florir el 29 d’abril, la vigília de l’abdicació, un últim homenatge de la natura.

Més continguts de