Assalten l'ambaixada nord-americana a Bagdad

Els atacs del Pentàgon contra una milícia xiïta generen protestes contra els Estats Units

Milers de persones han intentat assaltar l'ambaixada nord-americana a Bagdad, dins del complex fortament custodiat de l'anomenada zona verda, al centre de la ciutat. La protesta ha començat després dels funerals pels 25 milicians morts diumenge en un atac nord-americà. Els manifestants han pogut accedir a la zona de màxima seguretat cridant "Mort a Amèrica", cremant banderes nord-americanes i enarborant estendards grocs de la milícia xiïta Katib Hezbol·lah, vinculada a l'Iran.

Els manifestants han arrencat càmeres de seguretat i han calat foc a una torre de vigilància. L'ambaixador i el personal diplomàtic han estat evacuats cap a la ciutat d'Irbil, al Kurdistan iraquià. Els equips de seguretat de la delegació han llançat gasos lacrimògens i granades sonores contra la multitud, que han ferit dos milicians iraquians, segons l'agència Reuters. 

El president nord-americà, Donald Trump, ha defensat a Twitter els atacs del cap de setmana, que el Pentàgon va justificar per la mort d'un contractista en una base dels Estats Units a la ciutat de Kirkuk, que atribueixen a la milícia, tot i que aquesta ho desmenteix. Trump responsabilitza Teheran de les protestes. "Van matar un contractista nord-americà i van causar molts ferits. Vam respondre amb contundència i ho farem sempre. Ara l'Iran està orquestrant un atac contra l'ambaixada nord-americana a l'Iraq. I n'hauran d'assumir la responsabilitat. A més, esperem que l'Iraq faci servir les seves forces per protegir l'ambaixada. Estan advertits".

El primer ministre iraquià en funcions, Adil Abdul-Mahdi, que va anunciar la seva dimissió fa unes setmanes a causa de l'onada de protestes contra la seva gestió  que recorre el país, ha instat els manifestants a abandonar la zona verda "immediatament" i ha alertat que "les forces de seguretat prohibiran amb fermesa qualsevol agressió contra ambaixades estrangeres".

En les últimes dècades, l'Iraq ha estat al mig de l'estira-i-arronsa entre les dues potències que l'han dominat: els Estats Units i l'Iran. I no deixa de ser significatiu que en les últimes setmanes les ambaixades de tots dos països hagin patit atacs.

Però sembla que l'última jugada de Washington ha estat un tret al peu. El moviment de protesta que va esclatar l'octubre amb una participació massiva dels joves, que reclamen millores socials i la fi d'un sistema polític corrupte, s'havia girat contra el govern, aliat de l'Iran. I els manifestants havien atacat diverses delegacions diplomàtiques de Teheran i reclamaven que el país s'alliberés de la seva influència. Però els bombardejos de diumenge semblen haver canviat l'equació i haver posat Washington al focus: dels eslògans antiiranians s'ha passat als antiamericans.

Les milícies xiïtes avalades per l'Iran es van fer fortes en la lluita contra l'autoanomenat Estat Islàmic en una batalla en què es van posar, a la pràctica, al costat dels Estats Units. Però això les va convertir en una potent facció dins l'Iraq, amb un pes militar i polític significatiu. Encara que formalment depenen de Bagdad, tenen forts vincles amb Teheran. I en la mesura que Trump imposava la seva política d'abandonament de l'acord nuclear amb l'Iran i retornava al règim de sancions, aquestes milícies van incrementar les seves accions armades contra interessos nord-americans: el Pentàgon va assegurar diumenge que en els últims dos mesos havien perpetrat onze atacs contra bases nord-americanes a l'Iraq.

Tot i això, amb el record de la invasió nord-americana del 2003, els iraquians han viscut els últims atacs nord-americans com una amenaça. "Es tracta d'una força estrangera que ataca una força iraquiana", recorda Maria Fantappie, especialista en l'Iraq de l'International Crisis Group. "També cal tenir en compte la magnitud dels atacs de Washington: cinc llocs en dos països i una vintena de morts", afegeix.

Si Washington volia enviar el missatge que matar nord-americans és una línia vermella, no està clar que no estigui provocant una escalada: "El que els Estats Units pretenien i el que han aconseguit és molt diferent: s'exposen a més atacs i més forts", alerta a The New York Times Ranj Alaaldin, del centre Brookings de Doha.

Ara falta veure quina serà la resposta de l'Iran. Si Teheran opta per l'escalada, pot ordenar que s'intensifiquin els atacs contra tropes nord-americanes a l'Iraq. A nivell domèstic, aquesta decisió afectaria un president que s'enfronta a un any electoral i que havia promès portar els soldats a casa.