Àustria concentra les retallades en els estrangers

La reforma ha estat criticada per la Comissió Europea, l'ONU i l'Església catòlica

El govern austríac segueix fent reformes en contra de la immigració. L'executiu, format pel Partit Popular austríac (ÖVP), conservador, i el Partit de la Llibertat, d'ultradreta, ha aprovat una llei que redueix les ajudes als estrangers i, en alguns casos, les suprimeix.

L’extrema dreta torna al govern a Àustria

La coalició de govern explota tots els tòpics per justificar les seves polítiques. Afirmen que els emigrants es volen aprofitar del sistema social dels països on arriben. L'executiu ha posat en marxa la campanya "Qui va a treballar no ha de ser ximple". Diuen que volen premiar els que s'esforcen i no els que es queden a l'"hamaca social". 

Segons Sebastian Kurz, el canceller i líder dels conservadors, volen acabar amb el que anomenen "migració cap al sistema social" per crear "una nova justícia". 

El govern austríac considera que un treballador amb un sou baix i diversos fills guanya menys al mes que un refugiat que rep l'anomenada "protecció mínima". Aquesta ajuda es va establir el 2010, després de la crisi, per garantir les condicions bàsiques de vida als que no tenen feina ni una retribució per estar a l'atur. 

Un discurs populista

El partit conservador austríac ha quedat completament lligat als hàbits de la nova ultradreta, fent propi el discurs contra la immigració. Venen als emigrants com els que consumeixen els recursos socials del país, però les dades diuen el contrari. 

A Àustria, 332.000 persones van rebre l'ajuda de "protecció mínima" el 2017. La meitat dels que van rebre la paga eren estrangers (el 7% eren comunitaris) i un terç refugiats. En aquest sentit, sí que es podria pensar que els emigrants estan consumint les ajudes socials. Però quan es mira el total de despeses socials de l'Estat, aquesta "protecció mínima" només utilitza un 1% del pressupost. 

La nova reforma ha reduït la quantitat màxima de l'ajuda a 863 euros. Però el més important és el nou requisit que han posat per rebre l'ajuda: haver viscut a Àustria almenys 5 anys. Aquesta modificació afecta els comunitaris europeus a l'atur, però principalment els refugiats. Per treballar a Àustria es necessita un certificat de nivell B1 d'alemany o C1 d'anglès. En aquest sentit, els refugiats podrien quedar totalment aïllats fins que puguin aprendre un dels dos idiomes. 

Condemna internacional 

L'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha advertit el govern austríac que aconseguir el nivell B1 d'alemany pot portar 8 mesos d'estudi intensiu. És a dir, la nova reforma podria incloure "un període d'espera ocult" per als refugiats. 

D'altra banda, Càritas i la Conferència Episcopal han denunciat que les retallades també afectaran les famílies austríaques amb nens. La Comissió Europea ha obert un procediment d'infracció contra el país per considerar que és una reforma "discriminatòria", i Romania ha presentat una denúncia contra Àustria al Tribunal de Justícia de la UE. 

Més continguts de