Bèlgica troba una nova pista de Salah Abdeslam
L’empremta dactilar del principal sospitós dels atemptats de París, localitzada en un pis de Brussel·les
Brussel·lesBèlgica torna a estar en el centre de la investigació sobre els atemptats de París del 13 de novembre. En un escorcoll en un apartament de Brussel·les, el 10 de desembre, la policia va trobar tres cinturons que podrien ser utilitzats en futurs atacs suïcides i l’empremta dactilar de Salah Abdeslam, el principal sospitós dels atacs a la capital francesa, que va fugir després de la massacre. La fiscalia belga ho va confirmar ahir i va afegir que en el mateix domicili es van trobar restes d’explosius i que els tres cinturons eren com els que es van utilitzar en els brutals atemptats de fa gairebé dos mesos.
Alguns mitjans flamencs, com De Standaard, Het Nieuwsblad i Het Laatste Nieuws asseguren que Abdeslam va utilitzar el domicili com a “amagatall” després dels atemptats del novembre. Els mateixos mitjans indiquen que en aquest apartament és on es van fabricar els cinturons que van utilitzar els terroristes a París, tot i que els detonadors s’haurien afegit posteriorment en un hotel de la capital francesa, on Abdeslam va reservar dues habitacions.
Segons el testimoni d’un dels conductors que van portar Abdeslam de París a Brussel·les el 13 de novembre a la matinada, van conduir-lo fins al barri de Molenbeek, d’on és originari. No obstant això, la forta presència policial i les contínues operacions per les seves vinculacions jihadistes podrien haver fet que es mogués al districte de Schaerbeek, al nord de la capital, fins a l’apartament escorcollat per la policia.
El domicili està en una zona residencial, molt a prop d’un dels parcs més grans de la capital, on viuen moltes famílies i on hi ha molta presència de musulmans. Segons la fiscalia, l’apartament el va llogar un home amb una identitat falsa que ja era a la presó per vincles amb el jihadisme quan l’habitatge va ser escorcollat.
Abdeslam està en recerca i captura després que es conegués la seva vinculació amb els atemptats de novembre. Segons les últimes informacions, el sospitós podria haver-se escapat fins a dues vegades de la policia. La primera, poques hores després dels atacs en un control a la frontera franco-belga, però els agents no el van detenir perquè no tenien cap ordre de recerca i el van deixar marxar. La segona vegada, en un setge policial. El ministre de Justícia, Koen Geens, va admetre a mitjans de desembre que dos dies després dels atemptats terroristes els serveis d’intel·ligència tenien indicis que Abdeslam estava en un pis de Molenbeek. Tot i així, les autoritats policials no van poder actuar per una llei que data del 1967, que impedeix fer escorcolls entre les 9 de la nit i les 5 de la matinada. Aquesta prohibició desapareixerà aviat, juntament amb una bateria de mesures contra el terrorisme anunciades pel govern belga.
Una “amenaça inèdita”
Bèlgica ha hagut d’anar actualitzant les seves lleis de lluita antiterrorista, del tot inexistents fins als atemptats de l’11-S a Nova York. Entre les mesures anunciades pel govern, encapçalat pel liberal Charles Michel, hi ha la detenció de combatents estrangers o l’ampliació de 24 a 72 hores de la presó preventiva per a sospitosos de terrorisme.
Aquesta última mesura va ser discutida ahir al Parlament, en una sessió en què també va participar el fiscal federal del país, Frédéric van Leeuw, que va advertir que Bèlgica ha d’afrontar una “amenaça inèdita”. “Haurem de viure com la Gran Bretanya o Espanya quan van conviure amb l’IRA o ETA fins que finalment la democràcia hi va guanyar”, va afegir. Van Leeuw va fer aquestes declaracions poc després d’anunciar un augment de la vigilància policial el 15 de gener per sospites d’un possible atemptat, coincidint amb el primer aniversari de l’operació a Verviers, al sud del país, on dos jihadistes van morir abatuts.
