Boris Johnson assumeix que "molts perdran els éssers estimats" enmig de crítiques científiques i polítiques

El 'premier' retarda les mesures dràstiques perquè "el pic de l'epidèmia és a 12 o 13 setmanes"

El 21 de febrer, Itàlia havia registrat 21 casos de coronavirus. Una setmana després, el Regne Unit en tenia 20. El 4 de març, Itàlia ja en tenia 3.089 i, set dies després, l'11, el Regne Unit només 460. Aquestes dades oficials són les que expliquen, en principi, per què Londres ha optat per una política molt diferent dels països del seu entorn –la mateixa Itàlia, però també Irlanda, França, Espanya, Dinamarca i Bèlgica, per exemple– per intentar combatre la pandèmia.

¿L'encerta Johnson i s'equivoquen la resta de dirigents polítics? ¿Tenen sentit les crítiques que està entomant Downing Street d'alguns destacats experts de les illes Britàniques per no actuar més decididament, o només són fruit de la histèria o el partidisme polític? De crítiques polítiques també n'ha rebut ja, i del seu mateix partit. 

Però el cas és que altres dades i declaracions del premier, i dels caps científic i mèdic oficials del país, Patrick Vallance i Chris Whitty, posen en dubte la seva mateixa política. En la conferencia de premsa d'aquest dijous, en què Johnson va anunciar que el Regne Unit passava "de la fase de contenció a la de retardament" del contagi, va deixar anar algunes frases sorprenents. Si més no per als neòfits, és a dir, la immensa majoria. Així, va contribuir a propagar més intranquil·litat. Perquè  Johnson ha assumit que "molts perdran els seus éssers estimats" com a resultat de la "pitjor crisi de salut pública d'una generació". I que  Patrick Vallance hagi dit, al costat de Johnson, que malgrat les dades de contagis oficials (590 dijous a les 9.00 hores), "és molt probable que hi hagi entre 5.000 i 10.000" infectats, tampoc han ajudat a reduir el neguit generalitzat.

Dubtes raonables?

Davant aquestes afirmacions, i ja abans de fet, molts científics s'havien escandalitzat. És el cas del professor John Ashton, ex director general de Salut Pública del nord-est d'Anglaterra. Dijous a la nit, al programa Question Time de BBC One, i anteriorment al migdia, en declaracions al Guardian, ha assegurat: "Tenim un primer ministre superficial que no ha entès res sobre salut pública. Els nostres dirigents es comporten com colonialistes del segle XIX jugant un partit de criquet de cinc dies. Aquest virus trobarà els punts febles. No es pot planificar només des d'una oficina a Whitehall. És patètic".

Però els professors  Vallance i Whitty consideren: "Anem quatre setmanes per darrere de la situació d'Itàlia" i, en conseqüència, les mesures més dràstiques –tancament d'escoles, d'actes massius, etcètera– s'han d'adoptar en el "moment adequat", no abans, per no esgotar inútilment els ciutadans, imposant-los sacrificis que, si són efectius, serà més endavant. Ho justifiquen en tant que consideren que "el pic de la infecció arribarà al Regne Unit d'aquí a dotze o tretze setmanes", és a dir, cap a finals de maig o primers de juny.

Però Jeremy Hunt, exministre de Sanitat i Exteriors, ha afirmat aquest dijous a la nit a la BBC: "Crec que és sorprenent i que no fem res d'això [mesures de distanciament públic o prohibició d'espectacles de masses] quan tenim quatre setmanes abans d'arribar a l'escenari italià".

Ashton, científic i no pas polític, hi està d'acord. "Hem perdut quatre o cinc setmanes vitals. No hem pres les mesures que hauríem d'haver pres. Els països que van prendre accions decidides aleshores –Hong-Kong i Singapur– ara tenen la situació sota control". Ashton també ha criticat durament la presència dels aficionats de l'Atlètic de Madrid a Liverpool per al partit de la Champions League d'aquest dimecres "mentre [a Espanya] ells estaven jugant ja a porta tancada [sic]. El virus ja era per tot arreu a Madrid i la nit passada [per dimecres] s'escampava per tots els bars i pubs de Merseyside [l'àrea metropolitana de la ciutat]".

Amb tot, diumenge passat, quan Itàlia ja havia aïllat el nord del sud, els avions arribaven tranquil·lament des del país transalpí a Heathrow o Gatwick i Stansted i ningú prenia cap control sobre l'estat dels viatgers. "Per raons que desconec, hem adoptat una política de no identificar la gent que ha vingut d'Itàlia, de no fer-los la prova i, per tant, el virus ja és entre nosaltres".

Però el govern i els especialistes que l'assessoren insisteixen que el temps és or i que la situació encara no és crítica al Regne Unit. Però hi ha tota mena d'opinions. Perquè, a més de les esmentades, Keith Neal, professor emèrit en epidemiologia de malalties infeccioses de la Universitat de Nottingham, ha declarat a la BBC que les mesures haurien d'ajudar a contenir la propagació del virus. "Els plans són assenyats, és molt fàcil dir que cal fer-ne més coses, però hi ha poques evidències per prendre alguna decisió". Per la seva banda, Susan Michie, professora de psicologia de la salut de University College de Londres, considera que "ningú té la resposta correcta" a l'hora d'abordar el virus.

Però hi ha encara unes altres dades que cal tenir presents. Per exemple, l'estat dels serveis sanitaris al Regne Unit. Mentre que Itàlia té 12,5 llits de cures intensives per cada 100.000 habitants, el Regne Unit en té entre sis i set. I l'impacte, en el pitjor dels casos, que el mateix Boris Johnson admet, pot ser demolidor. En declaracions al programa de BBC Newsnight, aquest dijous a la nit, el professor de models de malalties infeccioses Graham Medley, assessor del govern sobre el Covid-19, ha afirmat que l'impacte de la pandèmia "es recordarà de la mateixa manera" que els atacs aeris a Londres durant la Segona Guerra Mundial, que van causar 40.000 morts: "No és un nombre excessivament elevat comparat amb altres epidèmies, però amb un gran impacte".

Esperant el pitjor escenari, Johnson continua repetint consells de sentit comú. Com ara rentar-se les mans. Els britànics es preparen per a una llarga batalla amb eslògans clàssics adaptats als nous temps: Keep calm and wash your hands. Però les frases de Johnson sobre víctimes i éssers estimats, i les projeccions del govern sobre la gent que podria morir no tranquil·litzen gens. Les escoles continuen obertes, els familiars poden visitar la gent gran a les llars de jubilats i a les residències i, això sí, es demana que en cas de tos persistent i febre per sobre de 37,8 graus, la gent es quedi a casa durant set dies: Keep calm and stay at home.