EUROPA

Candidats a governar la UE, sota la lupa

Els comissaris designats s’han de sotmetre a audiència pública davant el Parlament Europeu i una desena generen dubtes per sospites de corrupció, per conflictes d’interessos o pel nom de la cartera

1: Sylvie Goulard. 2: Elisa Ferreira. 3: László Trócsányi. 4: Didier Reynders. 5: Josep Borrell. 6: Margaritis Schinas / OLIVIER HOSLET / EFE

El conegut com a nou govern de la Unió Europea, és a dir, la Comissió Europea, comença el mandat a partir del novembre, però abans tots els seus integrants han de superar l’examen del Parlament Europeu. La configuració de la Comissió es vota en paquet el dia 23 d’octubre en ple, però prèviament els 27 comissaris s’han de sotmetre a les preguntes dels eurodiputats de les comissions del seu ram.

La futura presidenta, Ursula von der Leyen, va escollir entre els candidats proposats per tots els estats membres, i entre els elegits, una desena arrosseguen polèmiques que poden fins i tot deixar-los sense el càrrec. Per exemple, segons l’eurodiputada de França Insumisa Manon Aubry, membre de la comissió de Justícia i Afers Legals, quatre candidats tenen accions en societats registrades com a lobis i tres tenen investigacions d’anticorrupció obertes. Els candidats van haver d’enviar les seves declaracions de conflictes d’interessos a aquesta comissió, que dijous va demanar informació addicional sobre una desena de noms.

Els més polèmics són la comissària francesa Sylvie Goulard, investigada per l’agència anticorrupció europea per presumpte mal ús de fons europeus quan era eurodiputada. Un cas similar al del candidat polonès i el del belga Didier Reynders. Sota la lupa també hi ha el candidat hongarès László Trócsányi, que va ser ministre de Justícia del govern de Viktor Orbán. Una altra controvèrsia, de caràcter més polític, s’ha obert amb el grec Margaritis Schinas, que aspira a la vicepresidència de la comissió de Protecció de l’Estil de Vida Europeu, el nom de la qual està en debat. També la de Josep Borrell (futur responsable de política exterior), que no només presenta dubtes pel cas d’Abengoa, sinó que també desperta inquietud per qüestions com Kosovo i algunes de les seves enganxades amb la premsa com a ministre espanyol.

Tot i que no hi ha una votació individual sobre cadascun dels candidats, si no hi ha consens a la Comissió se’n pot forçar la retirada i substitució perquè el paquet de 27 comissaris passi el filtre.

1. Sylvie Goulard

Candidata del govern liberal francès d’Emmanuel Macron. Va ser ministra de Defensa de França i eurodiputada. Arrossega una investigació de l’oficina anticorrupció europea per ús irregular de fons europeus quan era parlamentària comunitària, concretament de fons per a assistents parlamentaris.

2.Elisa Ferreira

És la candidata proposada per Portugal. Economista de formació, va ser vicegovernadora del Banc de Portugal des del 2017 i anteriorment eurodiputada. També ha sigut ministra de Medi Ambient amb els governs del socialista António Guterres. En el seu cas, el conflicte d’interessos ve donat perquè hauria d’estar al capdavant de la gestió dels fons de cohesió europeus i el seu marit n’és el responsable a Portugal. Ella mateixa va presentar una petició sobre la possibilitat que hi hagués un conflicte d’interès i els serveis de l’Eurocambra ho estudien.

3. László Trócsányi

Exjutge i exdiplomàtic hongarès candidat del govern del xenòfob Viktor Orbán, suspès de vot de la família europea conservadora per no haver respectat els valors del PPE. Va ser ministre de Justícia del primer ministre hongarès justament durant l’època en què Hongria va ser criticada per no complir l’estat de dret.

4. Didier Reynders

Va ser ministre de Finances de l’últim govern de Bèlgica. És de la família liberal, on també hi ha Ciutadans. La setmana passada va aparèixer a la premsa belga una acusació de corrupció per presumpte blanqueig de capitals al Congo. Reynders ho ha negat però la Comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu li ha demanat informació addicional. La seva audiència pública també portarà polèmica perquè és qui haurà de gestionar les peticions de reforma de les euroordres del PP, Cs i el PSOE.

5. Josep Borrell

L’encara ministre d’Exteriors espanyol en funcions arrossega el polèmic cas de la venda d’accions d’Abengoa mentre formava part del seu consell d’administració, motiu pel qual se li ha demanat informació addicional en la declaració de conflicte d’interessos. A més, també genera dubtes en grups com els Verds pel seu posicionament sobre Kosovo.

6. Margaritis Schinas

Fins ara havia sigut el portaveu del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, però va ser proposat per Grècia com el seu candidat. Ursula von der Leyen el va escollir com a vicepresident de la polèmica cartera de Protecció de l’Estil de Vida Europeu, que ha aixecat queixes de la majoria de grups de l’Eurocambra perquè inclou les competències d’immigració. Socialistes i liberals n’han exigit el canvi de nom per donar-li el sí.

Més continguts de