Clinton culpa els ciberatacs russos i l’FBI de la seva derrota

WashingtonHillary Clinton va culpar ahir els ciberatacs de Rússia contra la seva campanya i el director de l’Oficina Federal d’Investigacions (FBI), James Comey, de la seva inesperada derrota a les presidencials dels Estats Units del novembre passat. L’excandidata demòcrata va assegurar també que ara es considera “part de la resistència” contra la presidència de Donald Trump.

A Nova York, en un fòrum per la igualtat de les dones, Clinton va dir per primer cop, públicament, que la suposada ingerència de Rússia en les eleccions nord-americanes va afavorir el seu rival.

“Estava a punt de guanyar fins que una combinació de la carta de [James] Comey i dels Wikileaks russos va fer dubtar votants que estaven inclinats a votar per mi i que es van espantar”, va lamentar. L’exsecretària d’Estat dels EUA es referia a la carta que el director de la policia federal va enviar al Congrés onze dies abans de les eleccions, i als correus de la seva campanya publicats per Wikileaks i que, segons els serveis d’intel·ligència nord-americans, van ser obtinguts per pirates informàtics russos. Clinton va parlar de “la interferència sense precedents” per part d’un líder estranger que “no és membre del meu club de fans”, en referència al president rus, Vladímir Putin.

“Si l’elecció hagués sigut el 27 d’octubre, jo seria la seva presidenta”, va rematar davant la moderadora de la conferència i enmig dels aplaudiments de l’audiència. “I vaig guanyar tres milions de vots més que el meu oponent”, va recordar.

Trump va guanyar les eleccions del 8 de novembre gràcies a una majoria en el vot electoral, encara que va perdre el vot popular. I Comey va enviar la seva carta el 28 d’octubre; hi assegurava que no descartava la possibilitat de reobrir la investigació de l’escàndol pels correus electrònics de Clinton. Al final, però, va quedar en no res.

Per a l’equip electoral de Clinton, aquella acció sense precedents de Comey va ser clau perquè Trump aconseguís una victòria quirúrgica. Les directrius del departament de Justícia estableixen evitar anuncis sobre investigacions de candidats poc abans d’uns comicis.

Clinton va dir que assumeix “l’absoluta responsabilitat” per la seva campanya presidencial. “Jo era la candidata, jo era la persona que apareixia a les paperetes i jo era conscient dels reptes, els problemes, les insuficiències”, va subratllar. Tot i així, també va deixar clar que els factors externs van ser decisius en la seva derrota. I va insinuar que Donald Trump és president gràcies a l’ajuda del Kremlin.

Un llibre sobre l’elecció

Clinton, que en els últims mesos havia evitat les càmeres, va explicar que ha estat escrivint un llibre sobre les presidencials que es publicarà a la tardor. I va descriure aquest procés com a “catàrtic”, “insuportable” i “dolorós”. A la pregunta de si la misogínia havia sigut un dels factors de la seva derrota, Clinton va assegurar que sí. “Va jugar un paper en aquestes eleccions”, va dir, com ho fa en molts altres camps econòmics, polítics i socials.

L’excap de la diplomàcia nord-americana també va discutir sobre els primers dies de la presidència de Trump, especialment sobre les decisions en política exterior. Va admetre que dona suport a l’atac contra el règim sirià de Baixar al-Assad en resposta a l’ús d’armes químiques contra la població, però va afegir que “no ha solucionat res”. “Hem de saber més sobre els acords ocults que s’hagin fet amb els russos” sobre l’atac, va afirmar.

Sobre les tensions amb Corea del Nord per les proves nuclears, va opinar que cal “un esforç regional” que persuadeixi Pyongyang perquè segui a negociar. “Em prendria aquesta amenaça molt seriosament, però no crec que nosaltres sols puguem posar la pressió que aquest cas reclama”, va advertir.