El Consell d'Europa enviarà una missió d'investigació a Madrid i a Barcelona per avaluar el cas dels polítics catalans empresonats. El Comitè d'Afers Legals i de Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària va aprovar dimarts, 1 d'octubre, un document de treball que desenvolupa resolucions anteriors en què s'expressava la preocupació per "la situació dels polítics empresonats per exercir la llibertat d'expressió", en referència al cas català i també als representants kurds a Turquia. El nou document preveu l'enviament de la missió, que es desplaçarà a Barcelona i a Madrid.

L'informe, impulsat pel letó Boris Cilevics, del grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds, apunta algunes primeres consideracions entorn al judici al Procés. El relator recorda: "L'acusació pel delicte de rebel·lió contra els polítics que van organitzar el referèndum de l'1 d'Octubre del 2017 difícilment es pot basar en l'existència de violència [...]. Havent comprès aparentment això, la fiscalia espanyola i el Tribunal Suprem, segons consta, han adoptat una nova interpretació del requisit de violència anomenada «violència sense violència» o «violència sense sang». Sota aquesta interpretació, simplement el nombre de manifestants mobilitzats pels organitzadors constitueix una amenaça inherent de violència pensada per desbordar les autoritats". Cilevics planteja: "En la meva opinió, una interpretació tan àmplia de la noció de violència –sumada al fet que l'organització de referèndums il·legals havia sigut despenalitzada [al Codi Penal del 2005]– crea una situació de 'nullum crimen, nulla poena, sine lege' [Cap delicte, cap pena sense llei]". En l'opinió del relator, "aquesta imprevisible interpretació de la llei podria violar l'article 7 de la Convenció Europea de Drets Humans, que estableix que tots els delictes han de quedar clarament establerts a la llei". L'autor també considera que "aquesta interpretació [del concepte de violència] podria violar el dret a la llibertat de reunió protegit per l'article 11".

El document recull tres propostes per continuar les investigacions que permetran emetre un informe final:

• Demanar l'opinió a la Convenció de Venècia (l'organisme dependent del Consell format per experts en dret constitucional) sobre la criminalització de les crides per part de polítics o representants de la societat civil a fer canvis constitucionals radicals per mitjans pacífics, incloses les crides a la independència.
• Demanar als serveis jurídics si això està penalitzat en els 47 estats representats al Consell.
• Enviar una missió d'investigació a Madrid i a Barcelona.

El Consell d'Europa –que no s'ha de confondre amb la Comissió Europea– és un organisme format per 47 països que han subscrit la Convenció Europea de Drets Humans.