ara.cat

El Consell d'Europa enviarà una missió d'investigació a Madrid i a Barcelona per avaluar el cas dels polítics catalans empresonats. El Comitè d'Afers Legals i de Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària va aprovar dimarts, 1 d'octubre, un document de treball que desenvolupa resolucions anteriors en què s'expressava la preocupació per "la situació dels polítics empresonats per exercir la llibertat d'expressió", en referència al cas català i també als representants kurds a Turquia. El nou document preveu l'enviament de la missió, que es desplaçarà a Barcelona i a Madrid.ARAFIL20191002_0001Llegeix aquí el document presentat l'1 d'octubre al Comitè d'Afers Legals del Consell d'EuropaL'informe, impulsat pel letó Boris Cilevics, del grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds, apunta algunes primeres consideracions entorn al judici al Procés. El relator recorda: "L'acusació pel delicte de rebel·lió contra els polítics que van organitzar el referèndum de l'1 d'Octubre del 2017 difícilment es pot basar en l'existència de violència [...]. Havent comprès aparentment això, la fiscalia espanyola i el Tribunal Suprem, segons consta, han adoptat una nova interpretació del requisit de violència anomenada «violència sense violència» o «violència sense sang». Sota aquesta interpretació, simplement el nombre de manifestants mobilitzats pels organitzadors constitueix una amenaça inherent de violència pensada per desbordar les autoritats". Cilevics planteja: "En la meva opinió, una interpretació tan àmplia de la noció de violència –sumada al fet que l'organització de referèndums il·legals havia sigut despenalitzada [al Codi Penal del 2005]– crea una situació de 'nullum crimen, nulla poena, sine lege' [Cap delicte, cap pena sense llei]". En l'opinió del relator, "aquesta imprevisible interpretació de la llei podria violar l'article 7 de la Convenció Europea de Drets Humans, que estableix que tots els delictes han de quedar clarament establerts a la llei". L'autor també considera que "aquesta interpretació [del concepte de violència] podria violar el dret a la llibertat de reunió protegit per l'article 11".El document recull tres propostes per continuar les investigacions que permetran emetre un informe final:Demanar l'opinió a la Convenció de Venècia (l'organisme dependent del Consell format per experts en dret constitucional) sobre la criminalització de les crides per part de polítics o representants de la societat civil a fer canvis constitucionals radicals per mitjans pacífics, incloses les crides a la independència.Demanar als serveis jurídics si això està penalitzat en els 47 estats representats al Consell.Enviar una missió d'investigació a Madrid i a Barcelona.El Consell d'Europa –que no s'ha de confondre amb la Comissió Europea– és un organisme format per 47 països que han subscrit la Convenció Europea de Drets Humans.

ara.cat

ara.cat

Una missió del Consell d'Europa viatjarà a Barcelona i a Madrid per investigar la situació dels presos polítics

Alemanya injecta 1.200 M€ més a TUI

Les lleis Montoro: el cadenat als estalvis dels ajuntaments

Sánchez s’obre a negociar per salvar la votació dels romanents

"El Govern mantindrà les escoles obertes tot i que tinguin alguns positius", portada de l'ARA

Edició de les 23 hores de l'ARA