“Dividits i confosos” pel Brexit
Dos anys després del referèndum, la ferida segueix oberta i l’impacte de la decisió és del tot incert
LondresSegon aniversari del referèndum del Brexit, i la política del Regne Unit continua tenallada per l’impacte de la decisió presa l’any 2016. El que havia de ser la solució màgica a la qüestió que ho va desfermar tot, l’emigració comunitària, ha esdevingut una multiplicitat de problemes cadascun més difícil de resoldre que l’altre: la frontera d’Irlanda, la pertinença o no a una unió duanera o al mercat únic, la seguretat, etcètera. El resultat és que els britànics continuen “dividits i confosos” sobre quin tipus de Brexit volen, segons John Curtice, catedràtic de polítiques de la Universitat de Strathclyde, a Glasgow, i gran guru de la demoscòpia del país.
Ho deia ahir durant una compareixença al King’s College de Londres. Tan dividits i confosos continuen els ciutadans de les illes sobre la relació amb la Unió Europea, insistia Curtice, que “quan se’ls demana si volen fer un segon referèndum, majoritàriament diuen que no, però quan se’ls demana si voldrien pronunciar-se en un referèndum sobre l’acord final a què s’arribi amb Brussel·les, diuen que sí”.
Quin seria l’hipotètic resultat? “Dependria tant de la pregunta com de la participació, sobretot la dels joves”. En qualsevol cas, Curtice assegurava que si es tenen en compte les últimes nou enquestes, publicades els dos mesos anteriors, el resultat seria de 53-47 en principi a favor de quedar-se a la UE. Amb tot, destacava un seguit de factors que determinarien que el resultat seguiria sent del tot incert: “Massa ajustat. ¿I si fos un referèndum sobre el pacte final, de fet, què suposaria no aprovar-lo? ¿Sortir sense acord o quedar-se a la UE?” Tot plegat, molt confús.
La constatació feta per Curtice es basa en l’anàlisi de les enquestes recents i de les dades històriques. Però, si fa no fa, s’extreuen conclusions molt semblants de la passejada per un dels mercats més populars de Londres, amb fama de ser el més llarg a l’aire lliure d’Europa, el de Walthamstow, al nord-est de la ciutat. A vint minuts de metro d’Oxford Circus i a quinze en tren del centre de la City financera, Liverpool Street, es concentren més de 350 parades i més de cent comerços on és possible comprar des de l’espècia més preuada fins al mòbil més car passant per fruita d’arreu del món.
Aquest mateix corresponsal el va recórrer fa dos anys -i també el de Barking, més a l’est i més lluny del centre, una zona més pro Brexit- i, preguntats si s’estava a favor o en contra de la Unió, la divisió era molt notòria. També era massa ajustat llavors per fer cap pronòstic.
Des d’aleshores, però, s’han imposat algunes realitats. Dijous al matí, Gopi Yogeswaran, comerciant de Walthamstow amb una parada de fruites i verdures, afirmava a l’ARA que l’efecte més evident que ha tingut el Brexit ha sigut l’augment dels preus. La majoria del que ven prové d’Europa i la devaluació de la lliura en relació a l’euro (12% com a dada oficial) ha mossegat els seus guanys. “Abans, una caixa de pomes royal gala em costava 14 lliures, i ara 21”.
L’octubre passat, l’augment de preus del menjar va ser del 4%. Si s’hi afegeix l’estancament dels salaris des de la crisi del 2007-08, el negoci del divorci amb la UE ha sigut més aviat catastròfic per a una gran majoria dels britànics. Gran Bretanya, de fet, importa la meitat dels seus aliments, la majoria de la UE. Els supermercats han acabat passant els costos als compradors després d’absorbir inicialment la caiguda de la lliura per mantenir la quota de mercat. El preu de les verdures va augmentar un 5,7% durant el 2017. El del cafè, el te i el cacau va ser un 8,5% més alt l’octubre de l’any passat que el del 2016. La carn, un 3,9% més cara.
Hi ha cap benefici, però? Un altre comerciant de la High Street de Walthamstow, Ronald Parson, carnisser, no s’ho mira des d’aquesta perspectiva. La seva botiga és plena de l’etiqueta “British” o “English” a sobre dels talls de be o de bou, i per a ell el Brexit és una defensa de l’orgull nacional. “Ningú no ens ha de dir a nosaltres què hem de fer”. Ningú és Brussel·les, òbviament.
La setmana passada, a mesura que s’acostava l’aniversari d’avui, des del 10 de Downing Street s’ha insistit en un nou concepte: “El dividend del Brexit”. Diners extres que abans anaven a la Unió i amb els quals ara, presumptament, es proveiria de finançament extra per cobrir el forat negre de les finances del Servei Nacional de Salut (NHS, en les sigles en anglès) i de l’assistència a la tercera edat. Es tracta d’una reformulació dels 350 milions de lliures setmanals per a la seguretat social que durant la campanya del referèndum van esbombar els partidaris del no a la UE, i que després van desmentir sense cap vergonya. Dijous mateix, però, Phillip Hammond, el ministre del Tresor, ja va anunciar que caldrà apujar impostos per cobrir aquestes necessitats imperioses.
Quan se’ls pregunta sobre l’hipotètic dividend del Brexit, els dos comerciants de Walthamstow no podien tenir cap certesa que això serà així. ¿Desconfiança, desconeixement, confusió? El Brexit té lloc a Westminster i als mitjans de comunicació, però al carrer preocupen l’economia i la immigració. Partidaris i detractors segueixen enfrontats. Si fa no fa com el govern. A la tardor, però, Theresa May haurà de decidir qüestions clau -unió duanera o Irlanda- que determinaran per fi el caràcter d’un més que tortuós divorci.
Airbus posa pressió al govern de May
L’empresa aeroespacial Airbus va posar ahir pressió al govern del Regne Unit perquè arribi a un acord comercial amb la Unió Europea per al post-Brexit com més aviat millor. Si no ho fa, o no hi ha acord, les seves inversions al país corren perill, va advertir en un comunicat tan poc usual com directe. És el primer cop que una gran companyia, amb 14.000 llocs de treball directes al país i 110.000 més que en depenen, insta de forma tan explícita Theresa May a no donar suport a un Brexit dur.
Airbus té quatre grans instal·lacions d’enginyeria i fabricació al Regne Unit. Un informe d’Oxford Economics va identificar la contribució de l’empresa a l’economia britànica durant el 2015 en 8.400 milions d’euros.
La companyia adverteix que el Brexit implica “més riscos per a la indústria aeroespacial que per a qualsevol altra” i que la manca de definició del govern en aspectes clau del divorci només augmenta la incertesa.
