Trump branda l'espantall del frau i suggereix ajornar les eleccions

La data és una prerrogativa del Congrés, que rebutja de ple aquesta possibilitat

Atemorits pels tuits. Així viuen els Estats Units la presidència de Donald Trump, que ahir va suggerir en una piulada la possibilitat de retardar les eleccions del  mes de novembre. Es van encendre les alertes, van saltar els última hora dels mitjans, però, de nou, Trump simplement havia premut el botó del soroll amb per tapar tota la resta. No, el president dels Estats Units no té la potestat de canviar la data de les eleccions. És una prerrogativa del Congrés i cap congressista sembla tenir en ment ni estar disposat a permetre que no se celebrin el pròxim 3 de novembre. El soroll de l'explosió del seu tuit buscava possiblement imposar-se a la pitjor notícia per a un president que presumeix d'haver creat "la millor economia de la història": la caiguda econòmica en el segon trimestre del 2020 és la més gran en 70 anys.

 

La caiguda de l'economia és comparable a la caiguda de Trump en les enquestes, especialment des que es va immolar amb la seva nefasta gestió del coronavirus. També en aquesta clau s'ha de llegir el tuit del president. Amb unes perspectives tan negatives a tres mesos de les eleccions, molt per darrere de Joe Biden a nivell nacional i en tots els estats clau, Donald Trump porta mesos sembrant dubtes sobre els futurs resultats electorals.

En previsió d'una situació complicada al país amb motiu de la pandèmia, són moltes les veus que demanen que s'ampliï el vot per correu per evitar riscos innecessaris per a la salut dels ciutadans. Tot i que el mateix Trump ha fet ús d'aquesta opció en repetides ocasions, la seva croada consisteix en fer creure als ciutadans que és un sistema que permet fàcilment el frau. El problema és que la seva denúncia no se sustenta en els fets.

Una anàlisi del Washington Post a partir de dades de tres estats on tots els ciutadans tenen l'opció de votar per correu –Colorado, Oregon i Washington– va trobar que es van identificar 372 possibles casos de vots duplicats o de vots a nom de persones ja mortes. És a dir, dels 14,6 milions de vots per correu de les presidencials del 2016 i de les de mig mandat del 2018, els vots fraudulents van ser aproximadament el 0,0025% del total. Dades minúscules per justificar l'argument de Trump que aquest sistema, d'estendre's a la resta d'estats, tindria com a conseqüència "les eleccions més imprecises i fraudulentes de la història", tal com va escriure a Twitter. Per evitar-ho, el president va suggerir "endarrerir les eleccions fins que la gent pugui votar de manera apropiada i segura".

Un suggeriment sense possibilitats de prosperar. El Congrés és l'encarregat de triar la data, que ha de ser la mateixa per a tot el país. El 1845 va establir que havia de ser el primer dimarts després del primer dilluns de novembre i des de llavors no ha canviat. Per això les urnes estaran obertes el 3 de novembre del 2020. Fins i tot si el Congrés decidís retardar la data, la Constitució obliga que el 20 de gener de l'any següent tant el president com el vicepresident abandonin la Casa Blanca. Sense un candidat votat pels ciutadans, la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, seria la presidenta del país. El seu equivalent al Senat, el republicà Mitch McConnell, va deixar clar en una entrevista televisiva que no està entre els seus plans alterar el calendari. "Superarem qualsevol situació que hi hagi i hi haurà eleccions el 3 de novembre com està programat", va assegurar.

Un altre terreny en què Donald Trump segueix prement el botó del soroll és el del desplegament d'agents federals per aplacar protestes contra el racisme en ciutats governades per demòcrates. Dimecres la governadora d'Oregon va anunciar que havia arribat a un acord amb l'administració Trump perquè els agents desplaçats a Portland abandonessin la ciutat. La seva presència havia alimentat unes protestes que al seu torn van alimentar el discurs del caos del president. Tot i l'acord, reconegut per les dues parts, Trump va tuitejar ahir que no retirarà els agents "fins que hi hagi seguretat".