OLIMPÍADES

Els EUA i Corea del Nord, forçats a un primer cara a cara als Jocs d’Hivern

Mike Pence assisteix a la inauguració amb el pare del jove alliberat per Pyongyang en estat de coma

Les cadires de Mike Pence i Kim Yo-jong estaran separades avui, molt probablement, per només uns metres. El vicepresident dels Estats Units i la germana del dictador nord-coreà, Kim Jong-un, ja són a Corea del Sud i, tot i que des de Pyongyang i Washington s’insisteix a dir que no hi haurà cap trobada entre ells, és molt probable que coincideixin. Al cap i a la fi, tots dos són visitants d’honor als Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang i hauran de seure a prop, com a mínim, durant la cerimònia d’inauguració d’avui.

El joc de les cadires a la llotja de l’Estadi Olímpic de Pyeongchang és un autèntic “maldecap protocol·lari” per a Seül, segons han indicat aquests dies a l’agència Reuters fonts properes als preparatius. “Com de prop haurien de seure els nord-coreans i els americans, després que Washington hagi fet tan públiques les sancions i pressions contra Corea del Nord? I qui ha de tenir un seient més alt?”, es preguntava la mateixa font.

La cita esportiva vol suposar un acostament entre les dues Corees i un espai de pau enmig de la tensió internacional; però ni els fets ni les paraules dels bel·ligerants hi juguen a favor. Ni els delegats de Donald Trump ni els de Kim Jong-un semblen tenir gens d’interès a acostar posicions. Més aviat al contrari.

“Hi anirem [als Jocs] per animar els nostres atletes americans, però també hi serem per recordar al món que Corea del Nord és el règim més tirànic i opressor del món -va dir dimecres Mike Pence-. No permetrem que la propaganda nord-coreana segresti el missatge i el simbolisme dels Jocs Olímpics. No permetrem que Corea del Nord amagui rere l’estendard olímpic la realitat que ells esclavitzen el seu poble i amenacen tota la regió”.

Al final, la proximitat entre les butaques de Pence i Kim no serà més que física; en cap cas diplomàtica. “No és més que una anècdota -explica a l’ARA el professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en Corea Josep Manel Brañas-. No hi ha canvis profunds en la qüestió. És tot només extern”. Per a Brañas, per molt que l’acostament que s’està vivint durant els Jocs Olímpics d’Hivern és positiu, la relació entre el Nord, el Sud i els Estats Units “es manté en la mateixa tònica”.

Tensió a la llotja

A la graderia d’honor de l’Estadi Olímpic s’espera que l’ambient sigui fred i tens. Mike Pence s’hi asseurà amb un polèmic convidat: Fred Warmbier, el pare del jove nord-americà condemnat a 15 anys de treballs forçats l’any 2016 per haver robat un cartell propagandístic a Pyongyang. Otto Warmbier, de 22 anys, va ser alliberat en estat comatós un any i mig després de ser condemnat, i va acabar morint als Estats Units set dies després de tornar a casa. De ben segur que la seva presència no serà un plat de bon gust per a la germana del líder suprem nord-coreà.

Alhora, el fet que Kim Yo-jong segui a prop de Pence tampoc serà agradable per al vicepresident nord-americà: Kim és la propagandista en cap del seu germà i té un paper prominent dins del Partit dels Treballadors de Corea del Nord. És, a més, a la llista negra de sancions dels Estats Units al règim comunista, fet que li restringeix els viatges a l’estranger i bloqueja qualsevol propietat fora del seu país.

Per acabar-ho d’adobar, mentre Mike Pence es reunia ahir a Seül amb el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, el dictador nord-coreà exhibia el seu poder amb una espectacular desfilada. La marxa militar commemorava el setantè aniversari de l’exèrcit nord-coreà, però el fet de celebrar-la ahir -i no el 25 d’abril, com pertocaria- incorporava un gest inequívoc: Corea del Nord no abaixa la guàrdia.

Ho va recordar el mateix Kim Jong-un durant el seu discurs davant les tropes: “Mentre l’imperialisme estigui present a la Terra i la política hostil dels EUA contra Corea del Nord continuï, la missió de l’Exèrcit Popular de Corea serà ser la gran espasa que protegeix el país i la gent. La victòria final recau en el nostre partit i en les persones que mantenen les armes de la revolució”.

“Kim Jong-un sempre fa el mateix -indica Josep Manel Brañas-. Cada cop que Corea del Nord se sent pressionada d’alguna manera, fa una demostració de força”. Per a l’expert, que ha viatjat en més de 35 ocasions a Corea del Sud i en almenys cinc al Nord, la desfilada nord-coreana també busca enviar un missatge cap a l’interior del país. “Comença a haver-hi la sensació que Corea del Nord ja no és unànime i Kim vol demostrar que l’acostament al Sud no és un signe de debilitat i que l’exèrcit segueix sent l’eix vertebral del seu règim. És un gest fet, fonamentalment, de cara endins”, explica.

Senyals de desglaç

Tot i els estirabots i les tibantors, el cert és que sembla que Kim Jong-un en dona una de freda i una de calenta als seus enemics del Sud. Alhora que manté l’exhibicionisme marcial i els discursos militaristes, Kim fa gestos d’obertura. La mateixa participació del país en uns Jocs al Sud i sota la mateixa bandera que els seus enemics és un fet que, tot i que no és inèdit, sí que suposa un canvi respecte als últims 12 anys.

També és remarcable que la germana del dictador i el president de l’assemblea nord-coreana -Kim Yong-nam- visitin Corea del Sud. Seül va anunciar ahir mateix que el seu president, Moon Jae-in, es reunirà dissabte amb els delegats del Nord. Inclosa Kim Yo-jong. Serà la primera trobada al més alt nivell entre les dues Corees en anys.

“No crec que les reunions canviïn gaire les coses -opina Brañas-. El temps va en contra de la reunificació. Cada cop és un objectiu més difícil d’aconseguir, i l’actitud nord-coreana em sembla coherent amb les onades de tensions i distensions que s’han succeït fins ara. Tot i que sí que veig aparèixer un interès sud-coreà més gran en el diàleg. Encara que això xoqui amb les dinàmiques internacionals”.

En qualsevol cas, ahir va ser un dia remarcable per a les dues Corees. Com deia ahir a Twitter el corresponsal del Wall Street Journal a Seül, Jonathan Cheng: “Ha sigut un dia llarg i salvatge a la península de Corea: una desfilada fantasma a Pyongyang, una cita per dinar establerta entre el president de Corea del Sud i la germana de Kim Jong-un, i un vicepresident nord-americà de discurs agressiu a la mateixa ciutat. Ah, i els Jocs Olímpics comencen d’aquí poques hores”.

Un virus afecta part del personal de seguretat de Pyeongchang

Diarrea i vòmits. Això és el que causa el virus que afecta una part del personal de seguretat que ha de vetllar pels Jocs Olímpics d’Hivern que s’inauguren avui a la ciutat de Pyeongchang, a Corea del Sud, però també altres treballadors d’aquest gran esdeveniment.

El nombre de persones malaltes dimarts era de només 32. Ahir al matí, en canvi, ja n’hi havia 86, entre personal de seguretat, membres del comitè olímpic i fins i tot personal de la cafeteria. I el pitjor és que es tem que la xifra pot augmentar. Ahir 1.100 persones es trobaven en quarantena. La majoria va donar negatiu en la prova per comprovar si estaven infectades amb el virus i es podran reincorporar a la feina. Amb tot, el govern sud-coreà ha desplegat 900 militars suplementaris per fer front a la falta de personal de seguretat arran de la inesperada indisposició.

“Estem analitzant l’aigua i el menjar a les tres seus on tindran lloc els Jocs”, va explicar Hong Jeong-ik, del Centre de Control i Prevenció de Malalties de Corea del Sud. “Però encara no hem descobert quina és la causa del virus. I ens portarà temps saber-ho”, va advertir.

De moment no hi ha constància que cap esportista estigui afectat. La malaltia no requereix un tractament especial. L’única recomanació és rentar-se les mans, ingerir només menjar cuinat i bullir l’aigua abans de beure-la.

Més continguts de