ENTREVISTA

Elaine Brown: “Als EUA la gent es culpa a si mateixa de la pròpia pobresa”

Activista, expresidenta del Partit Pantera Negra

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS Periodista

Fa 50 anys de l’assassinat de Martin Luther King (MLK). En aquell moment vostè tenia 25 anys.

Ja pot ser [riu].

Què en pensa de com està la lluita de MLK mig segle més tard?

Quan el van assassinar, el doctor King organitzava la campanya Where do we go from here? (Cap on anem ara?) Deia: “Després de 100 anys del final de l’esclavitud, els negres ens hem guanyat el dret a votar i tenim el dret a fer ús d’establiments públics i que no ens discriminin, però cap on anem, ara?” Va fer una anàlisi del capitalisme i l’esclavitud i de per què els negres seguien amb el nivell de vida més baix als Estats Units. 50 anys després jo faria la mateixa pregunta. I la resposta seria que anem a pitjor. Malgrat les aparences d’alguns èxits, si vol considerar que Oprah [Winfrey] o Obama són persones d’èxit, la majoria dels negres segueixen tenint el nivell de vida més baix als EUA. El 50% del presos són negres, però en canvi només representem el 13% de la població. La situació és la mateixa perquè el sistema és el mateix.

Llavors, ¿la presidència d’Obama no va aportar cap diferència?

Si vostè troba alguna diferència ja m’ho dirà, però jo no en conec cap. Si de cas, simbòlica. No va fer res per fer minvar el nivell de pobresa; va culpar la víctima del delicte, dient que el problema dels negres era que l’home negre no s’ocupava prou de la seva família, etc. Per tant, no, no va aportar cap diferència. Va ser una mena d’objecte lluent que ens va distreure. Obama no va ser diferent dels altres, va continuar amb un sistema que sempre preval en el govern americà, que és un sistema capitalista.

Després de l’assassinat de MLK, Robert Kennedy va dir: “Quina mena de nació som? El que necessitem als Estats Units és amor, saviesa i compassió entre uns i altres”. Quina mena de nació són, ara?

Robert Kennedy, com a home blanc i molt ric, només deia coses maques, però tota la seva família representava l’antítesi de MLK. Robert Kennedy va conèixer la pobresa als Estats Units quan va anar al sud. Potser era un tema que l’amoïnava, però això no vol dir que pensés fer canvis seriosos. La compassió no implica acabar amb la pobresa. Pot voler dir que potser et donaré diners si et veig al carrer o que compraré bicicletes per a la gent de Ruanda o alguna cosa així. L’autodeterminació no arribarà només perquè jo tingui compassió. A MLK no el va matar una persona a qui simplement no li agradaven els negres, va ser un assassinat fet pel govern perquè el doctor King tenia influència sobre milions i milions de persones als EUA i arreu del món. Estava vigilat per l’FBI en tot moment. Ara MLK té una estàtua al Mall de Washington i també hi han inaugurat un museu afroamericà. Lenin va dir que l’opressor pot donar cabuda a moltes coses i continuar al poder. Tenim Donald Trump de president i ara tenim una estàtua de MLK. I això què vol dir? Doncs per sobre de qualsevol altra cosa vol dir que Donald Trump és president.

Per què van escollir Trump?

Quan m’ho pregunten sempre dic que mirin quina diferència hi ha entre Donald Trump i Thomas Jefferson, o qui sigui, fora del fet que Trump és extremament vulgar. Però no deu ser tan estúpid si va ser capaç de ser nomenat president i fer servir així el poder que li donaven els diners que tenia. Per tant, la pregunta és: què té Donald Trump que la gent creu que és tan diferent de qualsevol altre president? És un veritable porc com a ésser humà, però això és només una qüestió d’estil. Què hauria fet Hillary Clinton de diferent? ¿Potser no seria tan obertament racista? No ho sé, però l’agenda política d’un govern gestionat per multinacionals no canvia. Per això no em preocupa tant Trump. De fet, m’ho passo bé veient la bogeria de tot plegat. Si tinguéssim Hillary Clinton potser ens sentiríem més còmodes i no ens hauríem adonat que encara hi ha una guerra a l’Afganistan. Què estan fent els Estats Units a l’Afganistan? No en tinc ni idea. És la guerra més llarga que hem tingut mai. Què hi fem a Síria? Tampoc no en tinc ni idea.

Oficialment, hi estan lluitant contra el terrorisme.

Però des del meu punt de vista la policia als Estats Units són com terroristes per als negres, perquè ens està matant contínuament. Ens arresten, anem a la presó, etc. Potser el que per a uns són terroristes per als altres són alliberadors, no ho sé. El Partit Pantera Negra l’haurien designat com una organització terrorista. J. Edgar Hoover va dir que érem l’amenaça més important per a la seguretat interna dels Estats Units.

¿Com recorda aquells temps de ser líder dels Panteres Negres?

Va ser la tempesta perfecta. Tot va passar en aquells anys. A vegades a la meva generació ens agrada pensar que érem especials, i no ho vam ser. El que teníem als anys 50 i no havíem tingut abans era la televisió. Ida Bell Wells-Barnett es va negar a deixar el seu seient en un tren cap al 1910 i no n’hem sentit a parlar. L’any 55 Rosa Parks es va negar a deixar el seu seient a Montgomery, Alabama, i tothom ho va saber. La televisió. Arreu del món veien que la gent era apallissada al sud per voler votar i allò va provocar una onada d’ira que no es podia evitar. Però en canvi cap negre va poder ni tan sols criticar Obama durant els vuit anys del seu mandat, perquè l’haurien considerat un traïdor a la seva gent. Ningú volia criticar Obama.

Ni tan sols vostè?

Sí, però no va aportar cap diferència. Bill Clinton va institucionalitzar l’agenda neoliberal als EUA quan va posar en marxa el que es va anomenar la three strike crime bill : a la tercera falta els nens podien ser empresonats com si fossin adults. I els adults rebien sentències obligatòries de 15, 20 o 30 anys. La xifra d’empresonats als EUA es va doblar entre el 1994 i el 2004. Et deien: “Estem cansats que siguis un gandul que viu de les prestacions socials, sempre delinquint. Si ets pobre és culpa teva. Als EUA ja no hi ha segregació: quina excusa tens per no tenir diners?” I això continua arrelat a la cultura americana. I jo penso: “De veritat? ¿La pobresa va ser una opció quan vas néixer? Hi ha hagut un canvi cultural tan gran que la gent es culpa a si mateixa de la seva pròpia pobresa, igual com els rics creuen que ho són perquè treballen molt i han fet el que calia fer. Com diu Oprah Winfrey: “Crec en Déu i he treballat molt, així és com he aconseguit el que tinc”. Per tant, la resta de nosaltres és perquè som ateus i no treballem tant, que no tenim mil milions de dòlars. Aquesta seria l’anàlisi. I després hi ha les engrunes: pots tenir aigua corrent, perquè no vivim al Tercer Món i gairebé tothom té un telèfon mòbil. Gràcies a aquesta comoditat de la tecnologia, la gent no està prou enrabiada amb la situació, perquè és més difícil veure-la.

Amb les estadístiques a la mà, als hispans els va millor que als afroamericans.

¿Que som ganduls, estúpids, delinqüents, simples i retardats? El racisme als EUA és tan gran que hi ha africans negres que venen als Estats Units i diuen “No, no, jo no soc nord-americà, soc nigerià, o etíop...” Nosaltres no vam venir buscant una vida millor, no vam venir per trobar una feina i treballar per sustentar les nostres famílies. Vam venir resistint-nos-hi amb dents i ungles, i se’ns compara amb el mexicà, que té tanta ambició que està disposat a caminar per damunt les brases, si cal, per arribar als EUA. Per tant, no vam venir aquí en les mateixes circumstàncies.

¿Se sent estrangera al seu país?

No el considero el meu país. No és la meva bandera. No tinc bandera. Nosaltres som persones trasplantades, els negres africans estem perduts a Amèrica perquè no és el nostre país. Aquella bandera que oneja sobre Amèrica era la bandera d’una nació que donava suport a la indústria de l’esclavitud.

Lincoln va canviar les coses.

Com diu?

Després de Lincoln es va acabar l’esclavitud.

Bé, ja no hi havia persones que eren propietat d’algú altre, però tot el país es va construir a partir d’un petit grup de colònies angleses i es va convertir en una de les forces més poderoses del món. Com va dir Marx, sense el cotó no hi hauria hagut industrialització i sense esclaus no hi hauria hagut cotó. A tot Europa s’aprofitaven del comerç d’esclaus.

A què es refereix quan parla d’autodeterminació per als afroamericans als Estats Units?

Volem dir tenir el control de les coses que afecten la nostra vida. La persona negra més rica als Estats Units és Robert F. Turner, un inversor de Silicon Valley, però només és una sola persona. Oprah és la segona. Després d’ells hi ha artistes i figures de l’esport. I després ningú. Ni tan sols trobaràs un pilot d’avió comercial negre. I a l’avió que em va portar a Barcelona, de 300 passatgers devia haver-hi uns quatre negres. Som massa pobres fins i tot per lluitar, perquè els negres hem patit una mena de mort espiritual als Estats Units. Potser l’Àfrica és la nostra mare, però no ha sigut gaire bona amb nosaltres, perquè ens va vendre als europeus. No sabem on pertanyem perquè no tenim la nostra pròpia llengua o bandera. No tenim el nostre propi territori o la nostra pròpia cançó, no tenim res de res propi, que ens converteixi en un grup de persones. Als EUA no som més que una mena de subclasse de gent. Mentre no es reconegui que l’esclavitud va ser el delicte original que va portar els EUA a ser la potència que són ara, només estarem fent veure que tothom té una oportunitat. A escala global, ¿quina diferència hi ha entre la manera com els EUA tracten els altres països del món i com ens tracta als negres la policia, que ens mata contínuament?

Hi veu alguna sortida?

Tinc una esperança global: crec que Trump no agrada a quasi ningú i no crec en un món amb guerres, discriminació, racisme... Crec que la majoria de la gent vol de veritat un món en pau, però no són capaços de veure com ho poden aconseguir.

Més continguts de