Israel signa els acords amb els Emirats Àrabs i Bahrain a la Casa Blanca

Trump i Netanyahu s'apunten un triomf en un moment de debilitat interna

"Som aquí per canviar el curs de la història. Després de dècades de divisió i conflicte, marquem l'albada d'un nou Pròxim Orient" on "tothom visqui en pau i prosperitat". Amb la grandiloqüència de les ocasions "històriques", el president dels Estats Units ha presidit, a la Casa Blanca, la signatura dels acords entre Israel i els Emirats Àrabs Units i Bahrain per restablir relacions diplomàtiques. Un intent de magnificar la importància real dels acords a la qual s'ha afegit també el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que ha definit "el dia d'avui" com "un gir de la història cap a una nova alba de pau" en la regió més convulsa del món.

Com a patrocinador dels acords, i en plena campanya electoral per a la reelecció, Trump s'ha volgut presentar com l'artífex del "primer acord de pau entre Israel i els estats àrabs en un quart de segle". De fet, s'ha vantat que els dos acords de pau previs van trigar anys i, en canvi, aquest ha estat forjat per la seva administració "en un sol mes". "I més que en vindran", ha afegit Trump, que ha assegurat que "hi ha cinc països més" a punt de signar acords similars amb Israel.

En els discursos previs a la signatura i quan els quatre mandataris han posat davant els fotògrafs, els ministres d'Exteriors dels Emirats Àrabs Units, Abdullah bin Zayed Al Nahyan, i de Bahrain, Abdullatif bin Rashid Al Zayani, també han destacat els pactes com a "històrics" i el primer ha assegurat que la seva signatura els permet "estar al costat del poble palestí". Però els palestins han denunciat l'acord com una traïció de països àrabs a la seva lluita contra l'ocupació d'Israel.

Per què és important aquest acord?

Fins ara Israel ha signat acords de pau només amb dos països àrabs: Egipte i Jordània. Ara estableix relacions amb els Emirats Àrabs, un país amb una creixent influència política i militar a la regió, i Bahrain, que té poc pes polític. L'acord té un significat més simbòlic que pràctic, perquè aquest països ja mantenien relacions amb Tel Aviv. Per a Itxaso Domínguez, especialista en Pròxim Orient de la Fundación Alternativas, "el pacte només és la formalització del que ja passava en diversos àmbits, des de fa dècades, però té una importància simbòlica". Amb els Acords d'Oslo del 1993 apadrinats per l'administració Clinton "ja es va obrir la porta a l'enfocament de fora a dins, amb la idea que la normalització de les relacions amb els veïns de la regió podria crear les condicions per a la pau amb els palestins, però això no va funcionar i Israel ha deixat clar que no està disposat a acceptar un estat palestí".

L'acord, doncs, és la materialització de l'aproximació d'alguns països del Golf amb Israel, amb qui comparteixen un enemic comú: l'Iran. Però els grans actors regionals, com l'Aràbia Saudita, Síria o l'Iraq, no s'han sumat a la normalització. Queda per veure què faran països com el Marroc o Oman. Com afirma el periodista israelià Chemi Salev a les pàgines de Haaretz, els Emirats i Bahrain "només treuen de l'armari lligams estratègics [amb Israel] que han mantingut clandestinament durant anys". Però tant Trump –que va per darrere del seu rival demòcrata Joe Biden a les enquestes– com Netanhayu –acorralat pels escàndols de corrupció i que s'ha vist obligat a tornar a confinar el país per la propagació alarmant del covid-19, cosa que agreujarà encara més la seva crisi econòmica– necessiten magnificar la dimensió de l'acord per tapar els seus problemes interns. 

Què suposa per als palestins?

El primer ministre palestí, Mohamed Shtaieh, ha qualificat el dia d'avui de "jornada negra" que se suma a "les efemèrides del patiment palestí". Domínguez afegeix que "l'acord suposa la proclamació als quatre vents que la causa palestina ja no és una prioritat per als estats del Golf, que són règims autoritaris que actuen al marge de la voluntat de les seves poblacions".  Encara que "els estats àrabs no han fet res a la pràctica per ajudar els palestins", la investigadora conclou que "la qüestió palestina s'enfronta a un dels moments més difícils de la seva història, perquè un dels seus pilars ha sigut la internacionalització i ara gairebé no li queden aliats estatals, encara que no deixa de tenir suport entre les societats civils d'arreu".

Israel rebaixa l'aïllament

Emirats ha justificat l'acord assegurant que frenarà l'anunciada annexió per Israel de la vall del Jordà, però de fet aquest projecte ja estava aturat formalment pel rebuig internacional que ha generat, mentre que sobre el terreny, Israel continua annexionant-se a a la pràctica territoris palestins de Cisjordània. "Alguns països europeus ja comencen a dir que cal establir una relació privilegiada amb Israel només perquè el pla d'annexió està aturat, com si a Palestina no hi passés res, o com si l'annexió no es pogués produir en qualsevol moment", afegeix Domínguez. En tot cas, Netanyahu s'apunta un triomf, encara que sigui simbòlic, rebaixant l'aïllament regional sense concessions. En canvi ha hagut d'acceptar que els Estats Units venguin ara material de guerra sofisticat a Abu Dhabi, cosa que inquieta els militars israelians per si un dia canvien les tornes. I difícilment el primer ministre israelià podrà desviar l'atenció dels casos de corrupció que té oberts als jutjats ni de les crítiques per com ha gestionat la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques. 

Per Luciano Zaccara, investigador del Centre d'Estudis del Golf de la Universitat de Qatar afegeix que l'acord "suposa un seriós desafiament per als països que no estan disposats a normalitzar les relacions amb Israel, com Qatar o Kuwait, que rebran moltes pressions per part dels Estats Units". A més, apunta a un factor intern a les monarquies autoritàries: "grups polítics i socials estan condemnant les decisions o futures decisions dels seus governs cosa que podria derivar en més retallades de llibertats i més repressió dins d'aquestes societats".

¿S'obre una una nova dinàmica a la regió?

Eduard Soler, investigador del CIDOB, creu que no. "Fa temps que s'especula que Bahrain seria un dels primers països a reconèixer Israel: ni és una sorpresa i ni és un país amb prou pes per canviar la dinàmica regional". Tampoc Abu Dhabi ha canviat d'orientació: "Els Emirats ja estaven clarament alineats amb Israel contra l'Iran i contra els Germans Musulmans i no és un estat central del món àrab". Soler recorda que Qatar i Mauritània ja havien establert acords de normalització fa anys que després han quedat en no res. 

La clau nord-americana

Per a Soler, "Bahrain i els Emirats estan intentant fer-li un favor a Trump en un any electoral". El president nord-americà guanya punts en la seva retòrica contra l'Iran com a màxim exponent de "l'eix del mal" i alhora pot presentar-se als ulls del món com l'artífex d'un gran acord. I Trump sap que tots els seus gestos cap a Israel són ben acollits pels electors evangelistes, que són significatius en la seva base electoral. Els "acords d'Abraham", com s'ha batejat el pacte d'Israel amb aquests estats del Golf, substitueixen a tres mesos de les eleccions el fracassat "acord del segle" amb què Trump havia promès aconseguir la pau al Pròxim Orient.