ELECCIONS A TURQUIA
Internacional 24/06/2018

Erdogan guanya amb majoria absoluta i ja concentra tot el poder

Serà president i també primer ministre arran de la reforma constitucional que va impulsar l’any passat

Ethel Bonet
3 min
Erdogan guanya amb majoria absoluta i ja concentra tot el poder

Enviada especial a IstanbulTot i que l’electorat estava polaritzat i que aquesta vegada hi havia oportunitats perquè un altre candidat presidencial pogués forçar Recep Tayyip Erdogan a una segona volta electoral, el sultà va guanyar ahir per majoria absoluta amb el 52,5% dels vots (amb el 98% escrutat). En segon lloc hi va quedar el professor Muharrem Ince, amb el 30,8% de les paperetes. L’Aliança del Poble –formada pel partit islamista d’Erdogan, Justícia i Desenvolupament (AKP), i el seu soci conservador Moviment d’Acció Nacionalista (MHP)– suma el 53,6% dels vots, amb la qual cosa també obté la majoria absoluta al Parlament. Així, Erdogan acumula més poder que mai: serà president, però també assumeix el càrrec de cap de l’executiu. Els partits de l’oposició, amb tot, no estan d’acord amb el resultat de l’escrutini, que consideren manipulat, i asseguren que el president turc ha quedat en realitat per sota del percentatge anunciat, cosa que forçaria anar a una segona votació el 8 de juliol.

Alta participació

Fins a 56 milions d’electors estaven cridats a les urnes ahir per elegir un nou president i la composició del Parlament. Malgrat que a Istanbul els votants s’ho van prendre amb calma i no van anar als col·legis fins al migdia, es van complir les expectatives d’una alta participació: va superar el 87%.

Al cèntric barri de Besiktas, feu de Muharrem Ince, líder del partit republicà CHP, una votant, Sibel Saylam, es mostrava optimista al principi de la jornada: “El que necessita Turquia és justícia, drets humans i democràcia, en aquest ordre. Esclar que hi haurà un canvi. Estem tips de 15 anys de dictadura d’Erdogan”, va sentenciar la dona, partidària d’Ince. “Perquè hi hagi una democràcia real cal incloure les minories al Parlament. [Selahattin] Demirtas és un home just i amb bones idees per governar el país. No només els kurds li donen suport, centenars d’armenis han vingut per votar-lo”, va opinar un altre elector, Karip Yazi. “Crec que guanyarà Erdogan. La gent hi confia i ha fet moltes coses bones per Turquia. Per què cal votar un altre candidat?”, es va preguntava un tercer votant, el Kerim, un jubilat de 66 anys que és qui finalment la va encertar. Erdogan, efectivament, va guanyar.

Al districte de Kasimpasa d’Istanbul, tradicionalment el més favorable a Erdogan, el resultat electoral sempre és el mateix: hi guanya Erdogan i el seu partit AKP, en coalició amb l’MHP. Aquest cop s’esperava una sorpresa que fes perdre la majoria a les dues formacions, però va ser tot el contrari. Així, Erdogan ha fet realitat l’aspiració de concentrar en la seva persona el poder executiu i legislatiu, després de la reforma constitucional que va impulsar l’any passat.

Alguns nacionalistes descontents amb la crisi econòmica van votar per la candidata opositora, l’exdiputada Meral Aksener, del partit nacionalista IYI. “El que més em preocupa és l’economia, i perquè pugui millorar a Turquia cal que hi hagi un canvi de govern. La millor alternativa per al país és Aksener”, argumentava el Mehmecan, propietari d’un comerç. Com altres votants de l’IYI, l’home culpava els sirians de la recessió que pateix Turquia. “Des de fa dos anys l’economia va malament. Els preus pugen i baixen, els impostos augmenten i hi ha inestabilitat i inseguretat a causa dels sirians. Per això no venen inversors estrangers a Turquia”, es lamentava.

La Fatma esperava fora del centre electoral que el seu marit en sortís per demanar-li permís per poder parlar amb la premsa. Tots dos eren del parer que, perquè Turquia sigui un país fort, ha de ser governat per Erdogan. “Sense Erdogan hi haurà inestabilitat. Ell està lluitant contra els terroristes kurds i va salvar el país del cop d’estat”, argumentaven.

El temor de molts turcs, amb tot, és que el canvi constitucional impulsat per Erdogan pugui desembocar en una mena de dictadura, o directament en un caos total. “Erdogan vol concentrar tot el poder i això és molt perillós. La reforma constitucional va ser il·legal. Tothom sap que hi va haver irregularitats en aquell referèndum. L’Aliança de la Nació [opositora] fa un any que intenta revocar aquella reforma, perquè Erdogan ha atemptat contra els principis bàsics de la Turquia moderna i de la seva carta magna”, va explicar el Hussein, cap dels interventors del CHP, el líder del qual es perfilava com el principal rival d’Erdogan, però al final no va aconseguir fer-li ombra.

El fantasma del frau

Amb tot, el fantasma del frau es manté. Fins a 415 observadors de vuit organitzacions internacionals van supervisar ahir els comicis presidencials i parlamentaris a Turquia. Tots els partits també tenien els seus propis interventors, i altres grups independents de la societat civil van actuar com a observadors. Malgrat això, l’oposició ha demanat esperar que la Comissió Electoral Suprema certifiqui l’escrutini del cent per cent dels vots, perquè sospita que els comicis no van ser prou nets.

stats