DRAMA MIGRATORI

Europa negocia les expulsions de sirians amb Turquia

Els Vint-i-vuit acorden una posició comuna que preveu alternatives al retorn dels refugiats cap a sòl turc

Immersos en una crisi política per la incapacitat de gestionar la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial, els líders europeus van acordar ahir a la nit una posició comuna per executar el retorn a Turquia de refugiats sirians que arribin irregularment a la UE. Tot i els dubtes legals i els advertiments d’organismes com l’ONU sobre la conveniència d’aquest mecanisme d’expulsió, cap país europeu considera ja plausible una altra solució.

“Amb aquesta proposta, podem convertir-nos en presoners de nosaltres mateixos”, assegurava la presidenta de Lituània, Dalia Grybauskaite, una de les caps d’Estat que han dubtat sobre la legalitat de l’acord, especialment pel fet de considerar Turquia com a “país segur”, és a dir, un estat que garanteix protecció internacional a tots els sol·licitants d’asil sense discriminació a les persones per motiu de sexe, religió o opinió política. Alemanya i França dubten que aquestes condicions es puguin complir al país del president Recep Tayyip Erdogan.

Mesura temporal i extraordinària

Però malgrat tot, “tots els migrants irregulars que creuen des de Turquia cap a les illes gregues seran retornats a Turquia. Serà una mesura temporal i extraordinària”, deia l’esborrany de conclusions que es discutia ahir a la nit abans de la llum verda definitiva a l'acord a Vint-i-vuit. Ara comença la negociació amb Turquia sobre els detalls del pla, com explicava el primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel.

El primer que haurà de fer Ankara és comprometre's a donar protecció internacional a tots els sol·licitants d’asil i així Grècia el pugui considerar un país “segur” i començar a traslladar-hi refugiats.

Abans d'aquest retorn però, Grècia haurà d’examinar un per un tots els casos de sol·licitants d’asil, i per això els líders europeus van demanar ahir al primer ministre grec, Alexis Tsipras, que enumeri les necessitats que té per accelerar el procés legal: des de funcionaris judicials a infraestructures, tot l’operatiu que ha de permetre gestionar les peticions “en dies”, segons fonts comunitàries. Alhora, Atenes reclama, novament, que s’ acceleri el procés de reubicació cap a la UE de refugiats que ja es troben al seu país i, sobretot, els que esperen a Idomeni, a tocar de Macedònia.

La UE es compromet a reassentar, des de Turquia, fins a 72.000 persones de forma voluntària, i els estats podrien estar disposats a acollir més persones. Tindran prioritat “aquells que no hagin intentat abans arribar a la UE irregularment”, explica el document provisional de conclusions de la cimera. “Creiem que amb aquest sistema s’enviarà el missatge suficientment fort que no val la pena entrar de forma il·legal a Europa”, explicaven ahir fonts comunitàries.

És en aquest marc que Turquia aprofita més que mai la feblesa interna de la UE per tensar la corda a favor seu. I un dels cavalls de batalla que fa servir avui és la llarga espera per a la seva adhesió als Vint-i-vuit -de fet, va demanar l’entrada el 1987-, que ara vol accelerar al màxim. És per això que Ankara exigeix l’obertura de cinc capítols de les negociacions, entre els quals els de drets fonamentals, bloquejats des del 2009.

Xipre, però, no accepta aquesta condició. El país, dividit en dos des que Turquia va envair el nord de l’illa fa més de 40 anys, exigeix que el govern turc reconegui legalment el país xipriota, així com el conegut com a Protocol d’Ankara, que autoritza Xipre a tenir accés als ports i aeroports turcs de l’illa. “La nostra posició no canviarà”, va alertar el primer ministre xipriota, Nikos Anastassiadis. “Turquia exigeix molt i no acceptaré una negociació que a vegades sembla una forma de xantatge”, va etzibar el primer ministre belga, Charles Michel, sobre la qüestió.

Més continguts de