Facebook fomenta l’odi i la violència contra els refugiats a Alemanya

Altena (Alemanya)Quan pregunten als habitants de la petita ciutat d’Altena, a Alemanya, per què Dirk Denkhaus, un jove bomber amb un historial impecable, va calar foc a una casa on s’allotjava un grup de refugiats, esmenten motius familiars. Però pot haver-hi una altra raó: Facebook. El municipi d’Altena, que ha experimentat una crisi econòmica i on les noves generacions no hi veuen un futur clar, va donar suport a la decisió de l’alcalde d’acceptar l’arribada a la localitat d’un nombre considerable de refugiats.

Tots els veïns admeten haver vist insults racistes a Facebook, i també comentaris que retraten els refugiats com una amenaça per al municipi, en contrast amb l’actitud habitual que la gent té a Altena amb els nouvinguts: tothom els tracta amb afecte. Aquest contrast va generar recels i va dur el fiscal que investigava el cas del bomber Denkhaus a descobrir que el bomber s’havia aïllat en un món online de por i ràbia que el va dur a protagonitzar l’atac.

El cas registrat a Altena és un exemple de com Facebook pot influir una comunitat perquè sigui més propensa a la violència racial. Així ho posa en evidència un estudi que ha analitzat el cas d’aquesta localitat però també el de 3.000 comunitats més. Karsten Müller i Carlo Schwarz, investigadors de la University of Warwick i autors de l’estudi, van examinar tots els atacs “contra refugiats” que van tenir lloc a Alemanya durant un període de dos anys: un total de 3.335. En tots els casos també van analitzar la comunitat local per trobar alguna variable que fos rellevant: riquesa, demografia, suport a la política d’extrema dreta, nombre de refugiats o nombre de protestes.

Ús elevat de la xarxa

La conclusió va ser que a les ciutats on l’ús de Facebook era superior a la mitjana, com Altena, hi havia més atacs contra els refugiats. Això es produïa en pràcticament qualsevol tipus de comunitat: ciutats grans o petites, pobres o riques, progressistes o feus de l’extrema dreta. Les dades van demostrar que sempre que l’ús de Facebook se situa per sobre de la mitjana nacional, els atacs als refugiats creixen un 50%.

Facebook es va negar a comentar l’estudi, però la companyia va endurir les seves restriccions sobre els discursos d’odi -incloent-hi els refugiats- durant el temps que va durar l’estudi i posteriorment. Tot i així, els experts creuen que la violència racial no es fomenta amb un discurs d’odi obert, sinó a través de formes més subtils que la plataforma distorsiona.

Quan els refugiats van arribar per primera vegada a Altea van ser molt ben acollits pels veïns. Anette Wesemann, que dirigeix el centre d’integració de refugiats al municipi, explica que va crear una pàgina de Facebook per organitzar activitats amb voluntaris, i de seguida la gent va escriure comentaris contra els nouvinguts. En canvi, al carrer ningú havia gosat dir ni una sola paraula en contra.

Gerhard Pauli, un exfiscal que va investigar el cas de Denkhaus, explica que el bomber enviava constantment missatges als seus amics per compartir articles i mems sobre estrangers. Els amics s’anomenaven entre ells Mein Führer. Amb el temps, van perdre de vista la línia que distingeix la broma de l’odi sincer, un efecte conegut com a enverinament per ironia.

Denkhaus i un amic seu van calar foc amb gasolina a l’apartament on vivien els refugiats. Per sort ningú va resultar ferit. El seu advocat va defensar que l’home no havia mostrat mai cap odi de portes enfora, només a les xarxes, que no són el món real.

El cas del bomber no ha sigut l’únic acte de violència a Altena. L’any passat, l’alcalde va ser apunyalat per un individu que va dir que estava indignat per les seves polítiques a favor dels refugiats. L’exfiscal Pauli va alertar que hi havia un vincle amb les xarxes socials: els comentaris d’odi contra l’alcalde s’havien multiplicat a internet poc abans de l’atac. Els investigadors adverteixen que això pot ser la punta d’un iceberg molt més gran.

Fins a 650 pàgines desactivades

Facebook ha eliminat fins a 652 pàgines i perfils de la seva xarxa social i d’Instagram (que també és propietat d’aquesta companyia) perquè presumptament tenien com a objectiu fomentar la desinformació. Aquestes pàgines i perfils s’havien creat a l’Iran i Rússia, i estaven adreçats a usuaris de Facebook dels Estats Units, l’Amèrica Llatina, el Regne Unit i el Pròxim Orient. A finals de juliol, Facebook ja va anunciar que havia desactivat 32 comptes i pàgines que formaven part d’una presumpta campanya de desinformació de cara a les eleccions legislatives dels EUA.