Fiodar Acosta: “El nostre enemic és qui s’oposa a aquesta revolució”

CaracasEl president Hugo Chávez va patir poques derrotes electorals durant la seva trajectòria política. Una, l’any 2007, quan va proposar reformar la Constitució per incloure-hi nous articles, entre els quals, un que establís les milícies com el cinquè component de les forces armades bolivarianas. Després d’aquest fracàs, Chávez hi va insistir fins que el 2008 es va aprovar la Llei Orgànica de la Força Armada Nacional Bolivariana, en què s’establia que les milícies formaven part de la presidència de la República, i que “complementarien” les forces armades en les situacions necessàries.

Més d’una dècada després, el president Nicolás Maduro va decidir que havia arribat el moment. El 2 de febrer, en un discurs davant dels seus seguidors, el mandatari va anunciar que les milícies passaven a formar part de les forces armades, com una estratègia per reforçar la lluita contra “els plans macabres” de Donald Trump, va dir. Fiodar Acosta és un dels membres d’aquestes milícies. Aquest veneçolà va respondre a la crida de Nicolás Maduro, i des de llavors divideix el seu temps entre els entrenaments militars i la seva feina com a advocat. Fiodar Acosta conversa amb l’ARA hores abans de començar el desplegament militar que va convocar Maduro durant aquest cap de setmana per “posar a to” tot el planter de les forces armades.

Hem parlat amb diversos milicians en ciutats com Caracas, València i Puerto Ordaz, però ens han dit que no tenien autorització per concedir entrevistes perquè s’estaven preparant per lluitar. ¿Tenen una ordre d’estar concentrats?

No, no és així. És veritat que ens estem entrenant molt, però som civils i podem parlar sense problemes. Mira, com ho estic fent jo ara mateix amb tu.

Són civils amb actuació dins de les forces armades, però ¿què vol dir ser un milicià?

Sobretot, ser milicià és un orgull, perquè abans de res et sents un element útil per servir la pàtria. Som el poble organitzat per a la defensa de la sobirania nacional. Per descomptat, que les forces armades, com el seu nom indica, són el braç armat de la pàtria, però les milícies són el poble disposat a donar suport a aquestes forces de l’exèrcit, com a bons patriotes davant de qualsevol amenaça interna o externa.

¿I què vol dir ser un bon patriota?

Ser patriota és ser un venezolanista, i això implica sortir a defensar la pàtria des de qualsevol àmbit que se’ns demani. És creure en el teu país, en el teu poble, i has de saber reconèixer les amenaces i els enemics que tens al davant.

Quins altres requisits es necessiten per entrar a les milícies?

Cap ni un. Si ets un bon patriota i vols entrar-hi, ja hi tindràs el teu espai. És així, a les nostres milícies hi pot entrar des d’un avi fins a un jove que hagi fet els 18 anys. És igual el teu sexe, la teva religió o la teva condició social.

Però expliqui’m en quins casos concrets treballen les milícies.

Per exemple, ara mateix, nosaltres estem amenaçats per un govern hostil a Veneçuela, el dels Estats Units. Ens hem posat a treballar en la recollida de firmes contra el govern ianqui. El milicià ha d’ajudar a complir l’objectiu que ens ha demanat el president Maduro: arribar als 10 milions de firmes de ciutadans veneçolans per demostrar al món el rebuig contra la intervenció. I a això ens dediquem, seguint els operatius que han dissenyat per a això, conversant amb els ciutadans perquè entenguin el que està passant i firmin.

I una vegada que Maduro ha nomenat les milícies com a part del braç militar, quin tipus de treball faran dins de les forces armades?

El milicià és un suport a les nostres forces armades bolivarianes. Som una eina alternativa, som el poble organitzat, entrenat, ensinistrat, amb coneixements en arts i tècniques militars, però seguim sent un cos civil, un veí de barri que es deu a la seva comunitat.

I a nivell d’estructura, funcionen amb l’estructura militar?

Esclar, estem agrupats en petites unitats que surten de les comunitats. És una estructura idèntica a la militar: ens entrenem com ells, ens hem format com ells.

I estan armats com ells?

Tot i que tenim formació, estructura i disciplina militar, les milícies som civils, som poble patriòtic, i no estem armats. No tenim ni armes, ni sou; això que quedi clar.

Davant l’escenari actual, amb l’ajuda humanitària, el suport de part de la comunitat internacional a l’oposició o les marxes en contra del president Nicolás Maduro, quina és la feina principal que tenen les milícies? Qui és l’enemic?

Nosaltres, en qualsevol escenari que amenaci la nostra pàtria, sortirem a lluitar contra qui calgui, contra el mateix imperi [nord-americà], per Veneçuela.

Per a les milícies, ¿els Estats Units són l’enemic principal?

Els nostres enemics són tots aquells traïdors a la pàtria, tots aquells que s’oposen a aquesta revolució que ja porta 20 anys en marxa, sense frens.

Però hi ha xifres poc encoratjadores sobre el nivell de desnutrició, l’escassetat de medicines, la inseguretat que viuen els veneçolans en l’actualitat. Quina responsabilitat li dona vostè, al govern de Maduro, d’aquesta crisi?

El nostre govern és valent. Aquí els responsables són aquests països que ens posen sancions, que congelen els comptes [provinents del petroli], que cometen ingerències. Però no en tinguis cap dubte, vencerem.