ENTREVISTA

Gina Miller: "Si cal d’aquí 18 mesos tornaré a dur el govern als tribunals pel Brexit"

Advocada i empresària. Va guanyar la batalla judicial pel Brexit

Nascuda a Guyana fa 51 anys i empresària a la City londinenca, Gina Miller és una ciutadana més dels 16 milions que van votar per la permanència del Regne Unit dins la Unió Europea. L’únic que la fa diferent és que ella no es va conformar amb el resultat i va presentar una demanda perquè fos el Parlament i no el govern -de manera unilateral- qui activés el procés del Brexit. Va guanyar el cas, cosa que va trasbalsar els plans i el calendari de l’executiu, i des de llavors s’ha convertit en el blanc d’una ofensiva mediàtica orquestrada pels partidaris de la desconnexió europea: ha patit atacs xenòfobs i masclistes, amenaces de mort i cada detall de la seva vida ha sigut publicat. Explica a l’ARA que quan va arribar al Regne Unit de petita va haver de sobreviure i que aquest instint és el que la fa rebel·lar-se contra el que considera injust, encara que suposi enfrontar-se al govern del seu país.

Ha rebut insults i amenaces. ¿Creu que el referèndum ha encès l’odi?

Absolutament. Soc dona, nascuda fora del Regne Unit i d’una minoria ètnica. Si hagués sigut un home blanc m’haurien atacat però no de la mateixa manera. Els he donat als crítics i a certs mitjans tot el que necessitaven per ser tan horribles com volguessin. D’alguna manera sabia que això passaria però no m’imaginava que arribaríem als nivells a què hem arribat. No era conscient que entre la gent hi podia haver tot aquest odi. Ha sigut xocant per a mi.

¿Després de tot l’enrenou mediàtic, se’n penedeix o ho tornaria a fer?

No me n’he penedit perquè al marge de tots els missatges d’odi també he rebut moltes cartes de suport. Fills d’immigrants de primera i de segona generació que se senten enfadats i decebuts, que senten que no hi ha un lloc per a ells, que han patit atacs… Tinc la responsabilitat de mantenir-me ferma i de donar-los veu, i com més m’amenacen, més determinada hi estic.

Com veu la situació al país a pocs dies perquè s’invoqui l’article 50?

Som en un moment molt fosc. Alguna cosa s’ha trencat al Regne Unit des del Brexit. La societat britànica ha canviat i el populisme que està emergint arreu del món també es reprodueix al meu país. Ens endinsem en uns temps perillosos en què penso que perdrem molts dels drets que hem aconseguit en els últims anys.

Què creu que canviarà?

Crec que creixerà la intolerància cap als estrangers, que viurem una falta d’inversió estrangera, que la lliura caurà, que es frenarà el creixement, creixerà el deute. Els senyals macroeconòmics no són bons. Menteixen quan diuen que seguirem sent membres de l’Organització Mundial del Comerç perquè la nostra pertinença és a través de la UE i l’haurem de tornar a negociar. És enorme la feina que haurem de fer. Encara no en som conscients.

Com veu la relació de futur entre el Regne Unit i la UE?

Estic molt preocupada per això perquè May i el govern semblen determinats a implantar un Brexit dur. Volen marxar amb totes les conseqüències. Per a Europa no pot ser bo que el Regne Unit pateixi i fracassi. Igual que per al Regne Unit no és bo que Europa fracassi. Necessitem veïns pròspers, estables en l’àmbit econòmic, polític i social. És per això que no entenc per què el discurs de May és tan agressiu i estic preocupada pel to que adquiriran les negociacions.

¿Tornarà a denunciar el govern si ho considera necessari?

Ho faré. Després d’invocar l’article 50 hi haurà 18 mesos de negociacions. En aquest temps espero que hi hagi una votació al Parlament que validi el que s’acordi. Si en 18 mesos no ho fan, tornaré a portar el govern als tribunals.

¿Ha pensat algun cop a fer el salt a la política?

No, no ho faria perquè tal com estan les coses ara mateix no sobreviuria. Si pogués ser independent i votar d’acord amb la meva consciència sense tenir en compte cap partit seria diferent, però no és com funciona la política.

Més continguts de