El Parlament de Westminster jutja per fi el pla del Brexit de Theresa May

LondresAmbient de dia del judici final a l'exterior del Palau de Westminster, aquest fred dimarts al matí: repicar de campanes, bum bum de timbals, banderes onejant al vent, manifestants d'un i altre signe bramant les seves consignes, autobusos a favor i en contra del Brexit contaminant no només l'ambient polític sinó també el ja molt contaminat aire del centre de Londres.

Finalment, dos anys i mig després que el Regne Unit votés –23 de juny del 2016– a favor de sortir de la Unió Europea (UE), el Parlament britànic es pronunciarà aquest vespre sobre les condicions en què s'ha de produir el divorci. Més ben dit, votarà si el divorci s'ha de produir en les condicions fixades entre Brussel·les i la primera ministra Theresa May. Per ara, però, l'única gran incògnita és saber la magnitud de la derrota: ¿es comptarà en un número de dues xifres o en un de tres? Serà aquesta dada la que condicionarà els pròxims esdeveniments de la turbulenta política britànica. L'hora prevista per conèixer-la serà, aproximadament, les 21.30 o les 22.00 h, a Catalunya.

Abans de la votació clau estrictament referida a l'acord, n'hi haurà potser tres més, sobre tres esmenes diferents, encara per decidir per l''speaker' (president) dels Comuns, presentades per diferents parlamentaris amb l'objectiu de condicionar la forma que prendrà, finalment, el divorci amb la UE. Cap de les esmenes, però, té gaires possibilitats de reeixir.

A continuació s'apunten quins podrien ser els esmentats esdeveniments que tinguin lloc després de la votació, en funció del resultat de la votació del pacte, inclosa la molt més que improbable, del tot impossible, victòria del govern.

1) El govern guanya

Per aconseguir-ho, necessita un mínim de 320 vots. Si hi hagués un miracle, però –i en política no n'hi ha–, seria la fi dels malsons de Theresa May i de Brussel·les. Es posaria en marxa el procés de ratificació de l'acord a tota la UE i, indefectiblement, el Regne Unit abandonaria el club dels encara 28 el dia 29 de març.

2) El govern perd per menys de cent vots o per poc més de cent

Aquest matí de dimarts la portaveu de Downing Street ja ho ha insinuat. La votació d'avui pot ser, només, el primer de molts intents de Theresa May de fer passar i aprovar el seu pla al Parlament. Una derrota dolça, no més d'una seixantena o setantena de vots, obriria la porta a què May busqui més concessions de Brussel·les i, amb petits retocs estètics i més pressió sobre els diputats, tornés a dur el text de l'acord als Comuns. Amb una desfeta per poc més de cent vots, tot i la humiliació que suposarà, May hi insistirà. Amb quin mecanisme? Molt probablement farà una molt breu declaració al Parlament aquesta mateixa nit i demà farà una declaració més formal, potser esbossant els pròxims passos.

3) El govern perd per molt més de cent vots

En aquest cas, els jocs de mans a què fins ara ha habituat Theresa May els seus diputats, i els de l'oposició, seria molt més difícil de tornar a repetir. Brussel·les no tindria cap incentiu per afegir o treure ni una sola coma del pacte de sortida amb un Parlament tan en contra de l'acord inicial i la pressió contra May dins del govern i del partit seria enorme. Que la 'premier' dimiteixi, però, només és una opció molt més que remota. En aquest cas, la xifra de la humiliació hauria de ser superior o igual a la que va patir el primer cap de govern laborista del país, Ramsey MacDonald. El 8 d'octubre del 1924, el seu govern minoritari va viure una desfeta per 166 vots al votar sobre una esmena presentada pel Partit Liberal per establir una comissió selectiva per investigar la decisió del govern d'abandonar un procés penal contra JR Campbell, editor del periòdic comunista 'Workers Weekly', que havia publicat un article encoratjant les forces armades a la motí. El govern va perdre per 364 vots a 198.

4) En cas de derrota catastròfica, el Parlament intenta prendre el control sobre tot el procés del Brexit

A tot estirar dilluns vinent, 21 de gener, Theresa May haurà de presentar el seu pla B un cop païda la humiliació, si es produeix en els termes tan severs com els abans esmentats. És en aquest punt que els diferents grups interparlamentaris dels Comuns –favorables a altres opcions, des d'un nou referèndum fins a una integració amb la UE a l'estil noruec– podrien començar a presentar batalla. és impredictible quina mena de Brexit, o no Brexit, es pot endur el gat a l'aigua.

5) El Partit Laborista presenta una moció de censura al govern si la derrota és històrica

Podria tenir lloc aquesta mateixa nit i es podria arribar a debatre demà mateix. De moment, Corbyn, líder laborista, no té els números per tirar-la endavant i forçar eleccions, però si May s'enfonsa definitivament no és descartable que, davant de la disjuntiva entre tirar pel dret en busca d'un nou referèndum, abans fins i tot una part dels Conservadors acceptin els comicis com a mal menor.