Hariri perd un terç dels escons al Parlament del Líban

Els xiïtes de Hezbol·lah guanyen les eleccions i posen en alerta Israel

L'aliança xiïta 8 de Març –formada pels partits Hezbol·lah i Amal–, que compta amb l'interessat suport del Moviment Patriòtic Lliure, del president cristià Michel Aoun, i d'altres partits prosirians, hauria aconseguit més de la meitat dels escons del Parlament del Líban, cosa que inclina la balança de poder cap a l'Iran. En canvi, Corrent del Futur, la formació del primer ministre, el sunnita Saad Hariri, un aliat de l'Aràbia Saudita, hauria aconseguit 21 escons que, sumats amb els dels altres partits de coalició, no arriben a la majoria, cosa que suposa la fi de les aspiracions de Riad en aquest país.

Tot i que la divisió sectària de repartiment del poder al Líban implica que cap aliança al Parlament arribi a una àmplia majoria, amb almenys 47 dels 128 escons Hezbol·lah podrà vetar les lleis amb què no estigui d'acord.

Quan encara no s'han pronunciat els resultats oficials, les valoracions d'Israel, que va comparar l'estat libanès amb la milícia xiïta de resistència armada, presagien núvols de tempesta. "L'Estat d'Israel no diferenciarà entre l'estat sobirà del Líban i Hezbol·lah, i veurà el Líban com a responsable de qualsevol acció dins del seu territori", ha advertit aquest dilluns el ministre d'Educació israelià, Naftali Bennet.

La supremacia de Hezbol·lah, altre cop, en els assumptes de govern ha posat en alerta Tel Aviv, en vigílies que es compleixi el termini en què Donald Trump ha de decidir si continua o no dins de l'Acord Nuclear amb l'Iran i del trasllat de l'ambaixada nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem. De moment, el govern de Benjamin Netanyahu ha decidit blindar la seva frontera nord amb un mur de formigó davant l'amenaça que la milícia xiïta pugui penetrar en territori israelià.

Per a l'Aràbia Saudita, la posició de poder de Hezbol·lah reflecteix el pes de l'Iran a la regió, una influència que va des del Líban fins a Síria i l'Iraq.

Per a Hariri, aquestes eleccions han significat una decepció personal, tot i que ha evitat referir-s'hi durant la roda de premsa. "Estenc la mà a tots els libanesos perquè donin suport a l'estabilitat política i la millora de les vides de tots els libanesos", ha declarat el primer ministre, que ha reclamat la formació del nou govern "com més aviat millor". A Hariri li ha sortit car l'espectacle que va protagonitzar recentment a l'estil del "retorn del fill pròdig" després del seu estrany exili a l'Aràbia Saudita. No només no ha mantingut els 33 escons que va guanyar el 2009 sinó que n'ha perdut 13.

La patacada ha estat tan gran que ha perdut davant de Hezbol·lah al districte Beirut II, un dels seus feus tradicionals, cosa que posa de manifest que els votants sunnites estan perdent la fe en el primer ministre, que ha hagut de governar enmig d'un clima de crisi econòmica i exasperació general per la guerra civil a Síria, que ha provocat l'arribada de més d'un milió de refugiats al Líban.

El Partit de Déu, en canvi, ha jugat amb avantatge en aquestes eleccions per haver mantingut la unitat i haver tingut una sola veu en la campanya electoral, la de l'omnipresent secretari general del partit, Hassan Nasral·lah. Hezbol·lah ha guanyat pràcticament en tots els districtes en què va presentar candidats, cosa que posa de manifest la popularitat del grup entre la població xiïta i proiraniana del Líban.

Tot i que la nova llei electoral, amb un sistema proporcional, hauria d'haver afavorit el no bipartidisme, el Parlament libanès tornarà a estar dividit entre la coalició 14 de Març (liderada per Hariri) i la del 8 de Març (dominada per Hezbol·lah), que tindrà majoria parlamentària.

Més continguts de