ORIENT MITJÀ

Els kurds de l’Iraq, contra les cordes dos anys després de la independència fallida

La pressió de Bagdad i la tensió interna marquen el segon aniversari del referèndum

“Encara no he trobat la paraula exacta per descriure com em vaig sentir aquell 16 d’octubre del 2017, quan vaig haver de deixar casa meva a Kirkuk”, recorda a l’ARA Nizar Raixid, un policia de 31 anys que ara viu a Sulaimaniya, una ciutat del Kurdistan iraquià. És un dels milers de kurds desplaçats que van patir en primera persona les fatídiques conseqüències del plebiscit d’independència celebrat el 25 de setembre del 2017. Segons dades oficials, hi va participar un 78% de l’electorat i el sí va guanyar amb el 92% dels sufragis.

“La situació a Kirkuk fins al dia del referèndum era molt bona. Els nostres líders, sobretot el president kurd Massud Barzani, deien que tot aniria bé i asseguraven que teníem el suport de la comunitat internacional. Quan van esclatar els combats entre els peixmergues -les milícies kurdes que depenen del govern autònom kurd de l’Iraq- i l’exèrcit iraquià vam veure que les promeses eren mentida”, diu dolgut el Nizar, que va votar a favor de la independència.

“El referèndum va ser un greu error perquè n’hem pagat un altíssim preu en vides humanes, pèrdues territorials i poder polític. Ara la capacitat de pressió per negociar amb Bagdad s’ha vist molt reduïda”, destaca Hoxiar Omar Ali, responsable de relacions internacionals del partit Gorran (Moviment pel Canvi), la tercera formació dels kurds de l’Iraq.

Les encara infructuoses negociacions que des de fa alguns mesos mantenen el govern autònom kurd i Bagdad se centren en la gestió del petroli, l’assignació del pressupost federal i els territoris en disputa. Les converses entre els dos executius van començar després que el govern kurd suspengués el resultat del referèndum pressionat per Bagdad, la comunitat internacional i potències veïnes com Turquia i l’Iran. Després de ser proclamat primer ministre del govern del Kurdistan iraquià el juliol passat, Masrur Barzani -fill de l’anterior president, Massud Barzani- va dir que “el referèndum havia sigut el reflex de l’aspiració històrica d’una nació” i que el seu propòsit era ara “establir una relació forta i constructiva amb Bagdad, deixant de moment de banda la qüestió de la independència”.

Dies després del nomenament de Barzani, el primer ministre iraquià, Adil Abdul Mahdi, es va reunir amb ell i va elogiar “l’esperit de cooperació i comprensió del govern kurd per resoldre els problemes en benefici de tots els iraquians d’acord amb la Constitució i la unitat de l’Iraq”.

Per al diputat kurd al Parlament iraquià Sarkawt Shamsulddin, “les autoritats kurdes no van fer un càlcul realista de les conseqüències del referèndum i van infravalorar la força i el suport internacional del govern iraquià”. El parlamentari electe per la ciutat de Sulaimaniya indica que el plebiscit es va celebrar per una qüestió d’orgull.

“El control del petroli no és només una qüestió domèstica, sinó també internacional. Les principals potències no volen alterar l’s tatu quo perquè la inestabilitat de la regió dificulta l’explotació d’aquest recurs energètic clau”, comenta Hoxiar Omar Ali. Recorda que el Kurdistan iraquià continua sent clau per a l’equilibri demogràfic entre sunnites i xiïtes.

Tensió entre partits kurds

Les negociacions amb Bagdad, a més, han estat condicionades per l’escalada de la tensió entre el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) i la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK). La setmana passada van ser atacades seus del PDK a Sulaimaniya i de la UPK a Irbil. Aquests dos partits milícia ja van protagonitzar una guerra civil kurda a l’Iraq a mitjans dels 90. “Si el president hagués implementat els resultats del referèndum hauria posat en perill el Kurdistan com a entitat autònoma i, per això, va decidir posar el fre per protegir la població”, afirma l’Aras, un jove camioner de 24 anys en una cafeteria de Sulaimaniya.

Si bé una part de la població kurda eximeix Massud Barzani de les desastroses conseqüències de la celebració del referèndum, hi ha altres sectors socials que l’acusen de no tenir un full de ruta clar. “Un estat no es declara, es construeix creant institucions, una economia forta, un exèrcit nacional i establint relacions diplomàtiques amb els poders regionals i internacionals”, destaca Omar Ali. Per al polític de Gorran, “tot i que Massud Barzani era conscient de les desastroses conseqüències que comportaria el referèndum, va anteposar el seu ego personal als interessos del poble kurd”.