CRISI HUMANITÀRIA

Itàlia, sota sospita pel retorn il·legal de nàufrags a Líbia

La marina italiana es va coordinar amb els guardacostes libis, segons el jutge

CRISTINA MAS / GERMÁN ARANDA

Com fa Espanya a la tanca de Melilla, Itàlia estaria participant en devolucions en calent al Mediterrani central, col·laborant amb els guardacostes libis per retornar les pasteres que surten del país nord-africà, segons es desprèn de la interlocutòria del jutge de Catània, que ha confirmat la confiscació de l’ Open Arms, el vaixell de rescat de l’ONG badalonina, aturat al port sicilià de Pozzallo. El Tribunal Europeu de Drets Humans ja va condemnar Itàlia el 2011 per una expulsió en calent al mar cap a Líbia.

El jutge manté l’acusació d’afavorir la immigració clandestina contra el capità de l’embarcació humanitària, Marc Reig, i la cap de la missió 43, Anabel Montes, i els va exonerar de l’acusació de formar una associació criminal. Però en la seva resolució s’inclou una reconstrucció dels fets que pot posar en problemes l’estat italià. Si és cert el relat del jutge, Roma podria ser acusada de vulnerar l’article 4 de la Convenció de Ginebra, que recull el principi de no devolució: “Cap estat signant -diu la Convenció- expulsarà o retornarà, de qualsevol manera, un refugiat cap a les fronteres d’un territori on la seva vida o la seva llibertat se sàpiguen amenaçades”. Aquest diari va documentar com els migrants rescatats per l’ Open Arms en aquella operació -en què els guardacostes libis van amenaçar de mort els voluntaris de l’ONG badalonina si no els lliuraven les dones i les criatures que ja tenien a bord de les seves llanxes de rescat- relataven experiències de tortures i detencions il·legals a Líbia, on els traficants els extorqueixen a canvi de deixar-los en llibertat.

L’escrit del jutge

Segons el jutge, el vaixell militar italià Capri, estacionat al port de Trípoli, va donar l’ordre als guardacostes libis d’anar al lloc on era la pastera, i després el centre de coordinació de rescats de Roma va demanar l’ Open Arms que abandonés el rescat. Però l’embarcació humanitària va trobar la barcassa inflable amb 101 persones a bord primer i, seguint el seu protocol, els va repartir armilles salvavides i va embarcar les criatures i les seves mares a bord de les llanxes de rescat. El jutge reconeix també les amenaces de mort dels guardacostes contra voluntaris de l’ONG badalonina si no els lliuraven les dones i les criatures.

“En el moment en què Roma es va comunicar amb l’ Open Arms per indicar-los la posició de la pastera, el dret internacional obligava el capità del vaixell a anar tan aviat com fos possible fins al lloc i rescatar la gent. No fer-ho hauria sigut un delicte. També hauria comès un delicte si hagués lliurat els nàufrags als guardacostes libis”, explica a l’ARA Gaetano Pasqualino, advocat d’Open Arms a Itàlia. En canvi, la marina italiana va comunicar a Roma que els guardacostes libis es farien càrrec de l’operació, tot i que no eren dins les seves aigües territorials ni estaven en condicions d’arribar al lloc abans que les llanxes d’Open Arms, que, de fet, van trobar la barcassa una hora abans que arribessin els vaixells libis.

Riccardo Magi, eurodiputat italià de Més Europa, ha exigit a Roma que aclareixi els fets. “Queda negre sobre blanc que va ser la marina italiana qui va donar les indicacions als guardacostes libis sobre les intervencions al mar, d’acord amb el centre de coordinació de rescats de Roma: la sospita que Itàlia està implicada en devolucions en calent sembla que es confirma”.

Sense fons per a un vaixell nou

Open Arms “no té fons per comprar un vaixell nou”, va assegurar ahir el seu director i fundador, Oscar Camps, en una roda de premsa al port de Badalona, just davant l’antic i jubilat vaixell Astral, ara obert a visites per conèixer algunes de les 59.000 històries de rescats fets per l’organització des que va començar a treballar al mar. Camps també va detallar que el manteniment de l’ Open Arms mentre està confiscat al port de Pozzallo podria costar uns 5.000 euros diaris a l’ONG.

El director d’Open Arms va recordar que Líbia “ignora els drets humans dels migrants” i va citar un informe recent de la mateixa ONU que denunciava les violacions dels drets humans a les presons o centres de detenció d’immigrants del país, i “la conducta violenta” dels guardacostes libis. Open Arms tampoc no entén que es consideri un delicte un desembarcament que la mateixa administració italiana va autoritzar.

Per al lletrat Rodrigo, aquesta “criminalització” de l’ajuda humanitària pot tenir a veure “amb un canvi de política després de les eleccions italianes [celebrades el 4 de març passat]” i amb el fet que el país transalpí “vulgui pressionar altres països perquè s’impliquin també en el rescat de refugiats”.

Amb l’absència de l’ Open Arms al Mediterrani central, va denunciar Camps, “les autoritats italianes aconsegueixen el que volen: que no se sàpiga quants immigrants són rescatats i quants moren al mar”. “No podem permetre que els drets humans es perdin en aigües internacionals”, va concloure el responsable de l’ONG.

Més continguts de