Johnson, de piròman a bomber gens penedit

LondresPiròman dimecres, bomber dijous. Però gens convincent. Ahir Boris Johnson va demanar rebaixar la càrrega temperamental dels debats al Parlament de Westminster. Ho va fer després d’haver protagonitzat, vint-i-quatre hores abans, la sessió més agra que es recorda en dècades a la Cambra dels Comuns, i que va acabar amb algunes diputades de l’oposició plorant i altres acusant-lo d’atiar la ira dels extremistes per l’ús de paraules com rendició, capitulació o traïció quan es referia a les iniciatives legislatives que limiten la seva capacitat d’actuació sobre la negociació del Brexit.

Unes paraules que, en declaracions a la BBC, Johnson va considerar gairebé innocents i legítimes. I pel que fa a les crítiques rebudes i les moltes peticions perquè demanés disculpes, es va limitar a dir: “El llenguatge de la política s’ha tornat molt personalitzat”. I va insistir una vegada més a qualificar de “llei de rendició” la que l’obliga a demanar una pròrroga del Brexit el 19 d’octubre si no arriba a un pacte amb la Unió Europea (UE) o bé el Parlament no aprova l’hipotètic nou acord que hagi aconseguit.

Rendició a la UE

“Deploro totalment les amenaces a qualsevol persona, en particular a les diputades -va continuar Johnson-, i es fa molta feina per aturar-les i donar a la gent la seguretat que necessita. Però crec que a la Cambra dels Comuns és important que pugui parlar sobre el projecte de llei de rendició de la manera que ho vaig fer. Perquè el que fa aquesta llei és retirar el poder del govern, el poder d’aquest país per decidir quant de temps hauríem de seguir a la UE per donar-lo a Brussel·les. Un fet del tot extraordinari”.

Molts analistes destacaven ahir que l’actuació de dimecres de Johnson buscava provocar l’oposició perquè li presentés una moció de censura, cosa que no va aconseguir.

En canvi, sí que va desfermar tota mena de queixes i crítiques. La més contundent va ser la de la laborista Jess Phillips, que dimecres ja li va parlar de les amenaces de mort que rebia constantment, i que també li va recordar que es vivia un clima semblant al moment en què va ser assassinada la seva col·lega i una de les seves millors amigues, la també parlamentària Jo Cox, a una setmana del referèndum del Brexit. Provocant la indignació general -i també d’alguns membres del seu partit-, Johnson li va etzibar: “Mai a la vida havia sentit tants disbarats”. Fins i tot la mateixa germana del premier, Rachel Johnson, una coneguda periodista remainer, el va criticar ahir durament des de diferents mitjans de comunicació: “El meu germà fa servir paraules com rendició i capitulació com si la gent que s’oposa a la sacrosanta voluntat del poble, tal com ell defineix 17,4 milions de persones [que van votar Brexit el 2016], hagués de ser penjada, esquarterada i emplomada. És un llenguatge molt reprovable”.

Boris Johnson també va dir en la sessió parlamentària que “la millor manera d’honorar Jo Cox és fer realitat el Brexit”, una afirmació molt temerària, perquè Cox s’hi va oposar i ho va pagar amb la vida. El seu viudo, Brendan Cox, també va criticar ahir el premier i, en general, l’ambient agre que s’ha creat a la Cambra dels Comuns i al país arran del debat del Brexit. Sense anar més lluny, ahir la policia va detenir un home que volia trencar les finestres de l’oficina de la diputada Phillips, a la circumscripció de Birmingham.

Ahir al migdia al centre de Londres, a Portcullis House - l’edifici de serveis del Parlament que es troba al davant del Big Ben-, un diputat laborista, Karl Turner, va acusar el màxim conseller de Johnson, Dominic Cummings -el cervell gris de la campanya del Brexit-, de ser el responsable de les amenaces de mort que havia rebut dimecres a la nit, quan va abandonar la Cambra. Cummings, l’home sense escrúpols que mou els fils de l’actuació cada cop més radical de Johnson, li va respondre: “Feu el Brexit d’una vegada”, una afirmació que també li podia haver etzibat a Johnson els dos cops que va votar contra el pacte presentat per la seva predecessora, Theresa May.

Encara més. Quan accedia ahir al Palau de Westminster, la diputada independent Anna Soubry va ser insultada per un manifestant favorable al Brexit amb crits de “Puta, puta”, una escena que van filmar les càmeres de la BBC. Enmig d’aquest context verinós, el president del Parlament, John Bercow, va fer a l’obrir la sessió una crida a la calma i a “acabar amb una cultura política tòxica”: “En 22 anys no he vist res igual. Ahir [per dimecres], no vam guanyar cap crèdit”.

Tot i les declaracions de Johnson sobre la necessitat d’apaivagar els ànims, Downing Street no donarà treva i portarà la tensió fins al límit. I l’oposició tampoc no cedirà. La prova és que el govern va tornar a perdre ahir una altra votació, set de set de l’era Johnson. La cambra va rebutjar un recés de tres dies de cortesia perquè es fes el congrés tory. A la Cambra dels Comuns la cortesia ja no ven.